Resultats de la cerca
Es mostren 9637 resultats
Sant Miquel del castell de Granyena de Segarra
Art romànic
Aquesta església fou la capella del castell de Granyena, seu d’una comanda templera i després hospitalera Ja era construïda l’any 1136, en què els templers van demanar al bisbe de Vic el dret a tenir un capellà propi per a la capella del castell El bisbe els autoritzà a tenir un capellà lliure de la jurisdicció parroquial i els concedí permís per establir un cementiri al costat de la capella Al segle XIV hi ha força llegats piatosos adreçats a aquesta església El primer conegut és de 1312 És molt probable que s’aprofités la pedra d’aquesta capella per a la…
capital eròtic
Sociologia
Prestigi que la societat atribueix a una persona en virtut de la seva bellesa i atractiu sexual.
El capital eròtic depèn de factors genètics complexió del cos, bellesa física, etc i de factors culturals apresos la sociabilitat, el capteniment, la forma de vestir-se, etc Segons Adam Isaiah Green, el capital eròtic mesura l’atractiu sexual d’una persona, és variable i es pot potenciar Tenir més atractiu sexual pot facilitar les relacions humanes i l’accés a determinats càrrecs de responsabilitat laboral La idea sorgeix d’una interpretació sui generis i una ampliació de la noció de capital de Pierre Bourdieu Com amb altres formes de capital, el capital sexual és convertible…
El que cal saber de l’embaràs múltiple
Patologia humana
L’embaràs múltiple o embaràs de bessons és una situació relativament freqüent caracteritzada pel desenvolupament simultani de dos o més fetus a la cavitat uterina L’embaràs múltiple se sol produir a conseqüència de la fecundació de dos òvuls despresos de l’ovari en un mateix cicle menstrual o bé d’una duplicació de les cèllules que formen l’ou Alguns dels medicaments que s’indiquen en el tractament de l’esterilitat poden induir ovulacions múltiples i, per tant, afavoreixen el desenvolupament d’embarassos de bessons Les dones entre els familiars de les quals hi ha hagut d’altres casos d’…
to
Fonètica i fonologia
Tret fonètic que depèn de la freqüència de l’ona fonamental.
En una ona simple, on no hi ha harmònics, el to equival al timbre Segons el to, les emissions fonemàtiques d’una llengua es classifiquen en greus i agudes, d’acord amb la freqüència del fonamental Tot i que és sempre un tret fonològicament pertinent, el to es presenta de distintes maneres És general, per exemple, la seva pertinència pel que fa a la seqüència fònica en forma de tonemes Algunes llengües, dites per això tonodistintives, ofereixen alhora una modalitat sillàbica de pertinència tonal, com ara el sànscrit i el grec, entre les clàssiques, i el suec, el noruec i el xinès entre les…
papada
Excrescència carnosa que solen tenir sota el coll certs animals, com el porc, la cabra, el gall dindi, etc.
ficar-se
Intervenir, algú, en alguna cosa sense tenir-hi dret, sense ésser-hi demanat, massa complicada per a ell, etc.
demanar
Tenir necessitat, una cosa que ja no serveix, que és massa vella, etc, d’ésser reemplaçada per una altra.
comptador partidor
Dret
Dret civil
Persona que, sense tenir la condició d’hereu, és designada pel testador perquè faci la partició de l’herència.
Constitueix un càrrec diferent del de marmessor, però no hi és incompatible
il·lusió monetària
Economia
Reconeixement subjectiu de l’estabilitat del valor del diner sense tenir en compte les variacions del seu poder adquisitiu.
Hom considera que una unitat monetària, en mantenir un preu fix, conserva també el valor al llarg del temps, però aquesta aparença amaga els efectes de les variacions dels preus dels altres béns Així, un augment de la renda nacional d’un país no comporta necessàriament un increment de riquesa, la qual depèn també de la capacitat adquisitiva de la moneda La pèrdua de la illusió monetària provoca una preferència generalitzada per l’acceptació d’altres actius diferents del diner
filibranquis
Filibranquis
© C.I.C. Moià
Malacologia
Ordre de mol·luscs lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir les brànquies formades per filaments allargats i plegats en nansa.
No tenen múscul adductor anterior, o bé hi és molt reduït, i el peu és curt i no serveix per a la locomoció Es nodreixen de plàncton Pertanyen a aquest ordre la majoria de molluscs aquàtics comestibles musclos, dàtils de mar, ostres, cloïsses, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina