Resultats de la cerca

El cap de la conspiració, Godefroi de Barri de La Renaudie, noble hugonot del Périgord, amb la complicitat de l’almirall Gaspard de Coligny i de Lluís I, príncep de Condé, es proposava de sostreure Francesc II de la influència del partit catòlic capitanejat per Francesc I de Lorena, segon duc de Guisa El complot fou denunciat, i el duc de Guisa traslladà la cort de Blois a Amboise, on fou mort La Renaudie i desfeta la conjuració

El 1904 es traslladà, exiliat, a Catalunya A Barcelona realitzà la millor part de la seva obra botànica preparà un notable herbari, i l’extraordinària Exsiccata Plantes d’Espagne , amb més de 10 000 tàxons destinats a subscriptors especialitzats El 1936 retornà a França És autor de Flore de Catalogne, Additions et comentaires 1917, Catálogo del herbario barcelonés 1918, Plantes d’Espagne 1926-30, La flore du Tibidabo 1931, Catálogo de la flora del Rif Oriental 1933, etc

Fou nen cantor a la catedral de Lleida El 1841 es traslladà a Barcelona, on estudià amb Ramon Vilanova Escriví la simfonia Las dos lápidas , per a orquestra i banda 1862, i algunes òperes, com Gonzalo i Melusina També deixà sarsueles, com L’esquella de la Torratxa i El punt de les dones , basades en obres de Frederic Soler, i música religiosa una Salve Regina en re menor, un Stabat Mater , una missa i algunes obres corals

El 1905 es traslladà a París on, en condicions de vida molt precàries, intentà d’esdevenir pintora Havent fracassat, s’establí a Suècia, on inicià la seva activitat d’escriptora Destaquen les seves novelles sobre el personatge femení Alberte 1926, 1931, 1939, que giren entorn de l’emancipació de la dona De temàtica similar són altres novelles seves, com Kranes Konditori ‘La pastisseria de Krane’, 1946, motiu pel qual és considerada una de les pioneres de la literatura feminista

Filla del rei Sanç I de Portugal i de Dolça de Barcelona Fou casada amb Alfons IX de Lleó 1191, però el papa Celestí III anullà el matrimoni 1194 Ingressà com a religiosa en el monestir cistercenc de Villabuena Bierzo, fundat per ella més tard es traslladà al de Lorvan, a Portugal Mort Alfons IX 1230, participà activament en les gestions que culminaren en la unió de Castella i Lleó, sota el regnat de Ferran III

A la seva ciutat natal treballà fins el 1570, any que es traslladà a Estrasburg, on decorà el rellotge astronòmic de la ciutat Del 1578 al 1584 treballà en la decoració pictòrica del vell palau de Baden-Baden, actualment desaparegut De la seva obra destaca la producció de retrats, plens d’elements realistes de la vida quotidiana i dotats d’un profund intimisme burgès Jacob Schwytzer i la seva muller Elsbeth Lochmann 1564, Offentliche Kunstsammlung, Basilea

Llicenciat 1953 i doctorat 1969 en ciències físiques a la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en sismologia a Estrasburg Es traslladà a Bolívia el 1959, on fou subdirector 1959-64 i director 1964-93 de l’Observatori Sismològic San Calixto de La Paz El 1966, a petició de la UNESCO, participà en la fundació del Centro Regional de Sismología para América del Sur CERESIS Fou també membre de diverses organitzacions internacionals i escriví tractats de sismologia

Estudià a la Universitat de Heildeberg i a la Universitat Tècnica de Munic Especialitzat en física teòrica, les seves primeres recerques es relacionaren amb l’estudi de traces en semiconductors Es traslladà al Massachusetts Tecnological Institute MIT, on començà l’estudi de la condensació de Bose-Einstein Finalment obtingué un condensat d’àtoms de sodi a temperatures molt properes a 0 K Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 2001, juntament amb EACornell i CEWieman

Es traslladà a Nova Espanya Formà part de la tripulació del “San Carlos”, paquebot que arribà, el 1769, a San Diego com a suport marítim de l’expedició de Gaspar de Portolà per tal de consolidar la presència espanyola a l’Alta Califòrnia S'integrà a l’expedició del paquebot “San Antonio”, que el 1770 sortí de San Diego, en formar part de l’expedició que cercava el port de Monterey Emmalaltí d’escorbut, i després morí, el 1773

Es traslladà el 1777 a l’Argentina, on arribà i s’establí, amb el seu germà Jaume Nadal, al Riu de la Plata Més tard, tots dos, fixaren la seva residència a Salta, on obriren un negoci Implicat directament en la política, milità al bàndol reialista el 1808 aportà diners a favor de la monarquia espanyola per a la guerra declarada contra França Fou membre del Cabildo de Salta i, el 1810, participà en el Cabildo Abierto