Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la Joventut Aviadora Espanyola i formà part de la Penya de l’Aire a mitjan dècada de 1920 Fou el primer alumne que aconseguí el títol de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Participà en nombrosos concursos d’aviació i exhibicions aèries Formà part de la junta directiva de l’Aeroclub de Catalunya i el 1931 concretà la presència de Juan de la Cierva a Barcelona A mitjan anystrenta dirigí l’Escola d’Aviació de Barcelona Després de la Guerra Civil no tornà a volar

Membre de la secció excursionista del Reus Deportiu, en fou president 1935-60 Collaborà en la senyalització de camins, sobretot a les serres de Prades i al Montsant Des dels anystrenta installà nombrosos pals indicadors al Montsant, fixats amb la tècnica del sofre en ebullició La vocació per la conservació de senders de muntanya feu que rebés el reconeixement de nombroses entitats excursionistes Fou guardonat amb la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Sorgit del planter de la Unió Esportiva Montgat, a dinou anys aconseguí l’ascens a primera divisió amb el primer equip, on jugà una temporada L’any 1960 fitxà pel Picadero JC, de la segona divisió, i, novament, assolí l’ascens a primera divisió Jugà en aquest equip fins a la temporada 1969-70 i, posteriorment, una temporada al Club Bàsquet Manresa Fou trenta vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 i en un Europeu 1961 Com a entrenador dirigí la Penya Margall de Badalona i el Club Bàsquet Santa Coloma

A la dècada dels anys trenta del segle XX realitzà sortides i ascensions en cims catalans i europeus Formà part de l’equip d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual fou capità Entre el 1940 i el 1959 destacà com a esquiador en campionats i curses d’àmbit català i estatal La temporada 1944-45 posà en marxa, conjuntament amb Alfons Segalàs, Ernest Mullor i Ezequiel Giró, l’Escola d’Esquí de la Molina Publicà articles sobre el món de l’esquí en revistes especialitzades i butlletins d’associacions

Competí en esquí alpí i de fons durant els anystrenta i quaranta, i feu travesses d’esquí de muntanya i ascensions hivernals pels Pirineus Vinculat al Centre d’Esports Sabadell i al Centre Excursionista del Vallès, que presidí 1964-70, participà en la creació de la Unió Excursionista de Sabadell 1970 i en la promoció de l’esquí, l’escalada i l’espeleologia Publicà Fonts i mines del rodal de Sabadell 1984 Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Fou davanterr i s’inicià en l’Unió Sport Club Llagostera Després fitxà per l’UE Girona 1929 Jugà al Girona els anystrenta 1930-35 i 1936-40, i fou l’autor del primer gol en partit oficial de l’equip gironí Es proclamà campió de grup de tercera divisió 1934 i campió del grup 2 de segona divisió 1936 També jugà amb el CE Sabadell 1935, el Club Esportiu Constància d'Inca 1940 i l’UE Llagostera 1941-49 El 1936 formà part de la selecció catalana

Des dels anystrenta s’hi han realitzat diferents treballs d’excavació i des del 1979 el Museu Municipal de Badalona hi ha desenvolupat un pla sistemàtic de recerca que n'ha fet un dels jaciments ibèrics més extensament excavats de Catalunya Se'n coneixen diferents cases i carrers i part de la muralla Ocupat des de mitjan s IV aC, perdurà després de la conquesta romana i fou abandonat progressivament a partir del final del s II aC Ha estat declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya

Ocuparen aleshores el territori comprès entre l’actual Rhön i la Suàbia central, on romangueren fins el 363, que emigraren cap a la Germània El 411 combateren a favor de Joví, però signaren un tractat foedus amb Roma i obtingueren la part de la Gàllia més propera al Rin Trentaanys després els huns els feren emigrar, i s’establiren el 443 al sud del Jura Lluitaren amb els romans contra Àtila i els sueus d’Hispània 456 En tornar, ocuparen els territoris propers a Lió, on fundaren el regne de Borgonya

S’empra com a acompanyament, o desenvolupant la funció de melodia Apareix de manera destacada i característica en tota la música afroamericana del segle XX Els seus orígens es remunten als patrons de crida i resposta de la música de l’oest d’Àfrica El punt àlgid del seu desenvolupament fou els anystrenta del segle XX amb l’auge de les big bands , les seccions de les quals tocaven dos o tres riffs diferents en contrapunt, tal com mostra One o’Clock Jump 1937, de Count Basie

Les notes normalment es mouen per graus conjunts o en patrons intervàllics no necessàriament restringits a les notes principals de l’harmonia Aquesta manera de tocar sorgí quan els patrons de stride piano començaren a entrar en desús El seu primer desenvolupador fou Walter Page durant el període comprès entre el final dels anys vint del segle XX i el principi dels trenta Esdevingué, i és, el sistema bàsic d’acompanyament del contrabaix en el jazz En l’estil de bugui-bugui per a piano, és un patró repetit de mà esquerra en octaves