Resultats de la cerca
Es mostren 670 resultats
Tierra de todos
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 100 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PC Isasi Barcelona, Suevia Films Cesáreo González, Madrid GUIÓ Josep Maria Font i Espina, Jordi Feliu FOTOGRAFIA Francesc Marin blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Manuel Gallardo Juan, Amparo Baró María, Fernando Cebrián Andrés, Montserrat Julió Teresa, Elena María Tejeiro Isabel, Carles Lucena un obrer, José Montells l’emboscat, María Zaldívar l’àvia, Marc Martí Luis, Lluís Torner el foll ESTRENA Madrid, 22031962, Barcelona, 20111962 PREMIS Sindicato…
marimba

Marimba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Terme genèric que defineix un grup d’idiòfons, alguns dels quals són pinçats i d’altres colpejats.
A Occident, en existir la marimba d’orquestra, generalment s’utilitza aquest terme per a referir-se a un tipus de xilòfon amb ressonadors davall cada barra o placa Tenen formes i mides diverses, perquè són instruments amb un nombre variable de làmines o plaques se’n poden trobar des dels que es porten penjats al coll fins als que s’han de muntar sobre un suport El so és produït en posar en vibració les làmines de fusta, que solen ser de fustes dures palissandre, palissandre rosat, percudint-les amb una o més baquetes de materials diversos, la qual cosa permet variar-ne el timbre i l’ús com a…
imatge
Electrònica i informàtica
Comunicació
En els sistemes de televisió, àrea total explorada pel feix d’electrons en els tubs analitzadors i en els raigs catòdics.
Comprèn un nombre determinat de trames que depèn dels tipus d’entrellaçament emprat correntment, una imatge té dues trames
fagot
Fagot
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, de perforació lleugerament cònica, fet de fusta i format per la conjunció de dos tubs paral·lels.
El més curt acaba en un tudell recorbat en S, amb una llengüeta doble És el més greu dels instruments de fusta de l’orquestra, en la qual fou introduït a mitjan segle XVII Fou perfeccionat gradualment amb l’addició de claus Actualment té uns 135 cm de llargada i una extensió d’unes tres octaves i mitja si 1 a mi 5 La seva sonoritat peculiar li permet de produir efectes patètics, misteriosos i fins i tot còmics Entre la música per a fagot solista es destaquen els concerts de Vivaldi, el de Mozart i, als Països Catalans, el d’Anselm Viola
glàndula intersticial
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les glàndules situades entre els fol·licles ovàrics o els tubs espermiogènics, les quals secreten hormones femenines o masculines, respectivament.
ovotestis
Patologia humana
Glàndula sexual que a l’examen histològic presenta alhora tubs seminífers (presents als testicles) i fol·licles de Graaf (presents als ovaris).
És una anomalia molt rara, observable en l'hermafroditisme veritable
buna

Buna de cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cadascun dels tubs de la cornamusa, gaita, sac de gemecs, etc., que, mancats de forats, emeten un so continu o pedal.
Els verms celomats: anèl·lids i afins
Sangonera Hirudo medicinalis fixada a les tiges dels helòfits, esperant l’arribada d’un possible hoste, en una bassa d’aigües eutròfiques on van a abeurar-se els ramats La sangonera, com els cucs marins, els cucs de terra i moltes altres menes de cucs, fa part del gran fílum dels anèllids, al qual hom pot acostar altres fílums de verms, la posició taxonòmica dels quals ha estat i és encara molt discutida A i Jacques Six / Firo-Foto La possessió d’un tub digestiu complet, la boca del qual deriva del blastòpor embrionari, i d’una cavitat general del cos esquizocèlica celomà…
admissió variable
Transports
Sistema que busca l’aprofitament dels efectes inercials i d’ones de pressió que es produeixen als tubs d’escapament dels vehicles.
Aquesta tècnica, juntament amb la distribució variable, ha estat introduïda per tal de millorar globalment la corba de parell motriu en qualsevol règim de gir dels motors d’explosió
conducte ejaculador
Biologia
Zoologia
Cadascun dels dos tubs d’uns 2 cm de llarg que comencen a la vesícula seminal i aflueixen a la uretra prostàtica.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina