Resultats de la cerca
Es mostren 2702 resultats
Climent VII
Cristianisme
Nom que prengué Robert de Ginebra en ésser elegit papa d’Avinyó (1378-94), considerat antipapa.
A la mort de Gregori XI hi hagué una doble elecció Els cardenals malcontents de la forma tumultuària de l’elecció d’Urbà VI l’anullaren i elegiren en lloc seu Robert de Ginebra, obrint, així, el Cisma d’Occident Climent VII residí a Avinyó i fou reconegut per França, Escòcia, Savoia, Lorena, Castella, Catalunya-Aragó, Navarra, Sicília i Nàpols El seu adversari, resident a Roma, proclamà la croada contra Climent La Universitat de París, favorable a Avinyó, proposà la convocació d’un concili per a resoldre el cisma El rei Carles VI s’hi avingué, la qual cosa disgustà…
Cisma d’Occident
Cisma d’Occident Retrat presumible de Benet XIII, amb els atributs de Sant Pere
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc…
s’Arenal
Poble
Poble al SE del municipi de Palma (Mallorca) i al SW del de Llucmajor, travessat pel torrent dels Jueus, límit dels dos municipis.
Situat sobre les dunes quaternàries consolidades a la zona de contacte entre la plana alluvial del prat de Sant Jordi i la plataforma estructural vindoboniana de sa Marina de Llucmajor, vora un recer mariner utilitzat antigament per una colònia de pescadors que, juntament amb els trencadors que treballaren les pedreres de marès, formaren el primer nucli urbà a la part de Llucmajor el traçat urbà del qual fou determinat per l’esmentat torrent dels Jueus, la carretera de Llucmajor i la carretera militar de s’Arranjassa al cap Enderrocat La installació del tren de…
Vila medieval de Sant Fruitós de Bages
Art romànic
Entorn de l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages, i com a ampliació i reestructuració de l’antiga sagrera, es formà la vila a la segona meitat del segle XII El 1170 comencen les notícies de l’existència de la vila de Sant Fruitós de Bages, amb cases ja construïdes, però el mateix any al mateix lloc se cita encara com a sagrera de Sant Fruitós, tot i apareixent-hi un carrer, i el 1173 l’abat de Sant Benet de Bages establia un pati per a fer cases a l’esmentada vila de Sant Fruitós La vacillació de nomenclatura es troba en documents que citen les dues formes la vila i la sagrera, la…
paisatge vegetal
Geobotànica
Geografia
Estructura de la vegetació d’una unitat geogràfica.
Les comunitats vegetals d’un indret no es disposen de qualsevol manera, sinó que són íntimament relacionades en l’espai i en el temps, i són sotmeses a nombrosos factors ecològics i antròpics La branca de la geobotànica que estudia el paisatge vegetal és la fitotopografia Hi ha tres menes de paisatges vegetals el paisatge natural , en què la intervenció de l’home ha estat nulla o ínfima, el paisatge rural , amb la vegetació força transformada o molt, en el qual cal distingir el paisatge silvopastoral i el paisatge agrícola , i el paisatge urbà , en què la vegetació resta reduïda…
Club Ciclista Molins de Rei

Ciclistes del Club Ciclista Molins de Rei durant una sortida a Banyoles el 2010
Club Ciclista Molins de Rei
Ciclisme
Club ciclista de Molins de Rei.
Fou fundat l’any 1948 per Joan Llopart i Tort, que en fou el primer president La seva primera organització fou el Gran Premi Albergue Quatre Camins L’any 1949 incorporà en el calendari proves de ciclocròs Posteriorment inicià les organitzacions més destacades els Campionats de Catalunya i d’Espanya de muntanya per a amateurs També organitzaren arribades de la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana, el Gran Premi de la Victòria, el Cinturó de Catalunya i el Midi Libre L’any 1998, amb motiu del 50è aniversari, organitzà la Festa del Pedal El 2002 organitzà el primer descens urbà…
la Marina de Vilanova
Barri
Barri marítim de Vilanova (Vilanova i la Geltrú), situat a la costa, entre les roques de Sant Gervasi, a ponent, i el barri de la Farola
.
És barri de pescadors i mariners, i també nucli turístic restaurants típics, hotels hi ha la fàbrica Pirelli Modernament la línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona el separa del nucli urbà La seva importància es remunta al s XIV, quan Pere III autoritzà la platja de Vilanova per a carregar i descarregar mercaderies Tingué duana el port és de construcció moderna El seu creixement, sobretot a partir del s XVII, féu que l’eixample de Vilanova, des del s XVIII i el començament del XIX, es dirigís vers la Marina a través de les rambles L’església parroquial Santa Maria del Mar…
Retirada l’estàtua de Franco al Born
L’Ajuntament de Barcelona retira l’estàtua de Francisco Franco al Born després d’haver estat tombada per un grup de joves L’estàtua decapitada del dictador, obra de l’escultor Josep Viladomat, era, juntament amb el monument a la victòria franquista de Frederic Marès, l’element central de l’exposició "Franco, Victòria, República Impunitat i espai urbà", que l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar el 18 d’octubre al Born Centre de Cultura i Memòria, i que serà vigent fins al febrer del 2017 L’exposició va donar lloc a una gran polèmica i des del primer dia l’estàtua del dictador va…
La FAO declara l’horta de València patrimoni agrícola mundial
L’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura FAO de les Nacions Unides declara el "Regadiu històric de l’Horta de València" com a sistema important del patrimoni agrícola mundial SIPAM La FAO remarca que l’horta valenciana constitueix un vincle entre el rural i l’urbà, en el sistema productiu del qual s’integren les cultures agrícola i hidràulica, llaurades durant segles d’ençà del començament de la dominació àrab a la zona, que han anat conformant un paisatge únic, l’horta de València i l’Albufera La candidatura va ser presentada al setembre de 2018, per l’Ajuntament i la…
Trofeu Albert Charlot
Atletisme
Competició de marxa atlètica celebrada anualment a Barcelona entre el 1940 i el 1961.
Fou creat per la Unió Atlètica Gracienca en honor d’ Albert Charlot Gadnaire , introductor de la marxa atlètica a Catalunya La primera edició es disputà el 5 de maig en un circuit a la muntanya de Montjuïc La prova, de 15 km, la guanyà Francesc Julià El mateix Albert Charlot, que en aquella època feia d’entrenador, cedí els trofeus per als vencedors Els anys següents passà a disputar-se al mes de novembre i en circuit urbà o en pista L’última edició tingué lloc al març del 1961, en una prova de 10 km a l’estadi de Montjuïc, en la qual s’imposà l’olímpic Josep Ribas
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina