Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Sant Pere d’Iel (la Seu d'Urgell)
L’església de Sant Pere d’Iel fou objecte d’una deixa de dues unces d’or, segons consta en la publicació sacramental d’un testament, l’any 1064, com també d’un llegat d’una terra i una vinya l’any 1104 i, finalment, d’una donació d’unes cases situades al seu cementiri, l’any 1146 Com l’anterior, es desconeix la seva situació
Làmia
Ciutat
Ciutat de Grècia, capital del nomós de la Ftiòtida, a Grècia Central i Eubea.
Té jaciments de ferro i manganès i conreus de cereals, vinya i oliveres A l’antiguitat, donà nom a la guerra de Làmia 323-322 aC, que enfrontà els grecs rebels al domini macedoni contra Antípater Conquerida pels romans, fou incorporada a la Tessàlia 190 aC A l’edat mitjana fou possessió dels catalans del ducat d’Atenes, i serva encara alguns vestigis d’aquesta dominació
Frosinone
Ciutat
Capital de la província homònima, al Laci, Itàlia.
És situada a la comarca de la Ciociaria, a tocar del riu Cosa, afluent del Sacco, dalt d’un turó, des d’on domina la plana del Sacco La ciutat té aspecte modern, amb carrers rectes i amples Dels habitants del terme només la meitat viuen al nucli urbà la resta és dispersa per l’àrea agrícola, intensament conreada, dels voltants Centre agrícola vinya, oliveres, cereals i mercat de bestiar
l’Arrif
Partida
Partida del terme municipal de Sagunt (Camp de Morvedre) situada al límit amb el terme de Puçol (Horta).
El 1260, Jaume I atorgà a Morvedre de poder prendre aigua de la séquia de Montcada mitjançant la séquia de l’Arrif , per tal de regar la part del terme més propera a l’horta de València aquesta facultat fou abandonada amb el temps i, fins al començament del s XX, hom hi conreà vinya L’Arrif ha restat incorporat als regatges de la séquia major de Morvedre
deltametrín
Química
Agronomia
Compost químic pertanyent al grup dels piretroides que actua com a insecticida d’aplicació foliar actiu per ingestió i contacte, sense activitat sobre àcars.
És autoritzat en conreus de cereals, cítrics, fruiters, vinya i plantes d’horta i ornamentals També és utilitzat en tractaments de postcollita per a desinfecció de grans de cereals i lleguminoses Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 3 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa i la formulació final del producte
Molise
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, constituïda el 1963 en obtenir l’autonomia administrativa dels Abruços i que corresponia a la província de Campobasso fins el 1970, que fou dividida en dues províncies: Campobasso i Isernia.
La capital és Campobasso S'estén des del vessant oriental de la serralada dels Apenins fins a la mar Adriàtica, i passa d’un paisatge de muntanya, que es va degradant, fins a la plana litoral L’agricultura és la base principal dels recursos econòmics, i el conreu més estès són els cereals també hi ha vinya i oliveres i té ramaderia Hi ha indústria de la confecció i alimentària
Minho
Divisió administrativa
Regió de Portugal, formada pels districtes de Viana do Castelo i Braga.
De relleu muntanyós, continuació del massís Galaic, a excepció d’una estreta plana litoral, és drenada pel baix Minho, que fa límit amb Galícia, el Lima i el Cávado Bàsicament agrícola mill, vinya —és una de les zones productores de l’anomenat “vinho verde"— i castanyers i ramadera bestiar oví i aviram, té indústria alimentària i de la fusta i artesania El seu principal centre i cap és Braga
Le Murge
Divisió administrativa
Regió geogràfica de la Pulla, Itàlia.
Constitueix un vast altiplà que s’estén parallel a la costa de la mar Adriàtica, vers la qual davalla, entre la vall de l’Ofanto, al N, i l’istme de Tàrent-Bríndisi, al S És una plataforma calcària, limitada per fractures, que no ultrapassa els 670 m d’altitud, on abunden les formacions càrstiques És poc poblada i els principals conreus són els arboris ametllers, vinya i oliveres
Asp
L’església parroquial d' Asp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la depressió que travessa perpendicularment el sistema prebètic valencià i comunica l’altiplà amb el litoral.
Tot el terme és situat entre 200 i 500 m d’altitud, excepte el solc estricte del Vinalopó i algun cim que tanca per l’oest la serra de l’Ofra, 582 m o s’encavalca diagonalment serra de la Forna, 510 m prop de la vila conflueixen les rambles de Tarafa i de Vinalopó Al final del s XVIII la població era de 4 400 h, la qual arribà a duplicar-se cap a l’any 1920, malgrat la considerable emigració a l’Argentina especialment entre els dos segles Hi ha fabricació de soles de cautxú, material elèctric i ceràmica de construcció La part no conreada del terme és d’unes 1 600 ha i la resta és dividida en…
Beira
Divisió administrativa
Antiga regió del centre de Portugal, que fou dividida l’any 1952 en els districtes d’Aveiro, Coïmbra, Viseu, Guarda i Castelo Branco.
De clima semihumit, amb una gran variació de paisatges que constitueixen una àrea de transició entre el nord i el sud de Portugal, té una densitat de població baixa La Beira es divideix en tres grans conjunts la Beira Alta és un peneplà on hi ha una gran vall central, recorreguda pels rius Mondego i els seus afluents, que separa les serres del nord-oest de la Serra da Estrêla S'hi conrea blat de moro, vinya i productes d’horta Viseu i Guarda en són les poblacions més grans La Beira Baixa és una àrea bastant uniforme entre la Serra da Estrela i el riu Tejo, travessada pel riu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina