Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Minho
Divisió administrativa
Regió de Portugal, formada pels districtes de Viana do Castelo i Braga.
De relleu muntanyós, continuació del massís Galaic, a excepció d’una estreta plana litoral, és drenada pel baix Minho, que fa límit amb Galícia, el Lima i el Cávado Bàsicament agrícola mill, vinya —és una de les zones productores de l’anomenat “vinho verde"— i castanyers i ramadera bestiar oví i aviram, té indústria alimentària i de la fusta i artesania El seu principal centre i cap és Braga
l’Arrif
Partida
Partida del terme municipal de Sagunt (Camp de Morvedre) situada al límit amb el terme de Puçol (Horta).
El 1260, Jaume I atorgà a Morvedre de poder prendre aigua de la séquia de Montcada mitjançant la séquia de l’Arrif , per tal de regar la part del terme més propera a l’horta de València aquesta facultat fou abandonada amb el temps i, fins al començament del s XX, hom hi conreà vinya L’Arrif ha restat incorporat als regatges de la séquia major de Morvedre
Frosinone
Ciutat
Capital de la província homònima, al Laci, Itàlia.
És situada a la comarca de la Ciociaria, a tocar del riu Cosa, afluent del Sacco, dalt d’un turó, des d’on domina la plana del Sacco La ciutat té aspecte modern, amb carrers rectes i amples Dels habitants del terme només la meitat viuen al nucli urbà la resta és dispersa per l’àrea agrícola, intensament conreada, dels voltants Centre agrícola vinya, oliveres, cereals i mercat de bestiar
deltametrín
Química
Agronomia
Compost químic pertanyent al grup dels piretroides que actua com a insecticida d’aplicació foliar actiu per ingestió i contacte, sense activitat sobre àcars.
És autoritzat en conreus de cereals, cítrics, fruiters, vinya i plantes d’horta i ornamentals També és utilitzat en tractaments de postcollita per a desinfecció de grans de cereals i lleguminoses Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 3 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa i la formulació final del producte
la Romana de Tarafa
Ajuntament de la Romana de Tarafa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, als corredors del sub-bètic valencià.
Constitueix una conca intermuntana semitancada, amb glacis afluents des de les muntanyes circumdants al NW i al N, la serra del Reclot 1 058 i 802 m alt al límit nord-oriental, la serra dels Bertrans 574 m i l’extrem meridional 691 m de la serra de la Safra a l’E, la serra de la Forna al SE, l’Ombria del Rollo al S, la serra de la Cava 952 m, la penya de la Mina 1 053 m i la penya Gorda 1 099 m, ambdues de la serra d’Algaiat La rambla Fonda connecta les depressions quasi tancades cal esmentar a més el barranc de les Coves i la rambla de Tarafa o de la Romana Les terres incultes ultrapassen…
Favara de Matarranya
Vista de conjunt de la vila de Favara de Matarranya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a banda i banda dels cursos baixos del Matarranya i del riu d’Algars, que travessen el terme de sud a nord poc abans de llur confluència a Nonasp.
Pertany administrativament a Aragó i al bisbat de Saragossa, però correspon a la zona de parla del català occidental Gairebé la meitat del territori és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls L’agricultura comprèn una zona de regadiu, al fons de les valls del Matarranya séquies de la Noguera, de Mesulls i de Rovinat i del riu d’Algars séquies de les Planes i de les Hortes, amb 360 ha d’oliveres, 105 de cereals, 92 d’hortalisses i 52 de vinya, i una zona de secà, en la qual predominen també les oliveres 1300 ha, seguides pels cereals 619 ha, els ametllers 609 ha i la vinya 105 ha La…
Castell de Corbins (Tremp)
Art romànic
El cartulari d’Alaó reuneix un lot de diplomes referents a un castell anomenat Guirbi o Gorvi del final del segle X Segons Rubió i Lois es tractaria de Corbins, muntanya situada no lluny de la Torre de Tamúrcia Aquesta localització concorda amb la notícia d’una terra que tenia un tal Esclua al castell de Miralles, lloc dit Curvinus any 879 A partir de l’any 970 reapareix en la documentació però en qualitat de castell El monestir d’Alaó, mitjançant donacions, en un període de cinquanta anys hi va adquirir els béns següents una vinya al Màrgine, dues més a Elarci, una altra a Riberes, l’espluga…
Gargano
Massís
Massís muntanyós del SE d’Itàlia, entre el Tavoliere di Puglia i la costa adriàtica, anomenat esperó d’Itàlia, que ocupa una àrea total de 2 015 km2
.
Els terrenys són calcaris, amb freqüents formes càrstiques dolines, grutes, cavernes Els cims més alts són el Monte Calvo 1 056 m i el Monte Nero 1 011 m El poblament es concentra en nuclis alineats en dos grups, allargats d’E a W segons l’eix de la muntanya L’activitat més estesa és l’agrícola vinya, oliveres, fruiters i horta als llocs més regats Hom hi explota jaciments de bauxita
monts del Líban
Serralada
Serralada del Líban.
És un massís anticlinal de 160 km de longitud per 35 d’amplada, situat entre la vall del Līṭānī, a l’W, i la depressió sinclinal d’Al-Biqā’, a l’E, constituït per calcàries La màxima alçada és el Qurnat al-Sawdā’ 3 083 m La població ha restat molt reduïda, a causa de la immigració cap a les terres baixes Hi predominen les activitats agrícoles oliveres, vinya, fruita i ramaderes ovelles i cabres
quartera de sembradura
Física
Mesura agrària molt emprada a Catalunya, de valor variable segons les comarques.
A Barcelona val 1/2 mujada 24,48 a La quartera nova és de 1500 canes quadrades 36,27 a a molts llocs val 1225 canes quadrades 29,77 a i a altres 1200, 1012 1/2 o 1600 La quartera de terra és pròpia de la Vall d’Aran 6,77 a, la quartera de puny , de Sant Esteve d’En Bas 29,77 a, i la quartera de vinya , del Vallès 36,72 a
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina