Resultats de la cerca

D’origen humil, esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat Convertit —no pas sense demagògia— en portaveu del poble, es féu elegir diverses vegades, a partir del 1766, diputat del comú Reuní una fortuna considerable, que li permeté de donar 3 000 lliures 1784 per armar un vaixell contra els anglesos Formà part de la junta de comissionats constituïda amb motiu de la Guerra Gran 1793-95 A partir del 1802 la seva influència minvà davant la reacció de la nova burgesia, que el derrotà en les eleccions, i de l’hostilitat de les autoritats, que el culpaven d’intrigant i de desordres…

Fou tinent de governador militar i polític de Trinidad Cuba del 1797 al 1799 Capità general interí de València 1810-11, reorganitzà les forces valencianes després de la desfeta d’Alcalà de Xivert i sofrí una important derrota a Ulldecona 1810 davant les tropes franceses, que els permeté d’ocupar Tortosa Deixà actuar lliurement la Junta d’Observació i Defensa del Regne de València, que convocà, i formà, una Junta-Congrés El 1815 fou nomenat tinent general, i el 1824 era corregidor i governador militar i polític de Barcelona

Durant la guerra del Francès sembla que fou tinent de l’esquadra la seva acció més coneguda és la conquesta del castell de Montgat 3 d’agost de 1808, en la qual prengué part el sometent dels pobles de la costa, així com dues fragates angleses, que bombardejaren el castell, i un petit grup de tropes de desembarcament angleses D’aquesta manera restaven interceptades les comunicacions franceses entre Barcelona i Girona al començament del segon setge d’aquesta ciutat

Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis 1810-13 El 1821 fou ministre d’ultramar del govern constitucional de Ferran VII aviat, però, passà al de governació Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats

El 1772 entrà d’aprenent al taller de l’impressor Carles Saperas El 1788 ingressà en la confraria de llibreters barcelonins, i el 1816 tenia l’establiment al carrer de la Boqueria més tard ~1822 passà al de Bòria Imprimí obres de teatre populars en català, de Robrenyo, de Renart i Arús, etc Fou conegut especialment per les seves estampes i làmines litografiades Era també un relligador de qualitat Fou succeït pel seu nebot Ignasi Estivill i Coll

Durant la guerra del Francès s’uní al sometent d’ajut a Girona i contribuí a organitzar-hi un cos d’exèrcit de reserva En 1821-23 fou síndic de l’ajuntament de Barcelona com a tal tractà amb el mariscal Moncey de la capitulació de Barcelona davant les tropes franceses Exiliat, en retornar fou nomenat promotor fiscal de l’audiència de Barcelona

Fou secretari de guerra de Carles IV 1799-1801, capità general de Mallorca 1796-98, de València 1798-99 i de Catalunya 1799 Fracassà en pretendre d’organitzar batallons de milícia a València, davant l’oposició de la ciutat El 1808 no volgué prendre el comandament de la ciutat de Saragossa Sufragà les despeses per a la construcció dels banys de Benasc 1801

És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura 1799, la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat 1816 i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos 1818

Membre de la Conferència Física 1769, després Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí memòries i dissertacions, entre el 1786 i el 1792, sobre la natura del cuc de seda 1770, la manera de criar les abelles 1771, la composició del nitre i la pólvora 1771, la muntanya de Montjuïc 1780, el carbó de pedra de Tàrrega 1786, el flagell d’erugues als boscs de Collserola 1786, la sal a la muntanya de Cardona 1787, la composició de la muntanya de Montserrat 1789, un linx mort a Catalunya 1790 i d’altres

Mestre de capella de la collegiata de Xàtiva 1818-24, actuà, entre d’altres llocs, a la catedral de València 1833-55 Entre les seves obres es destaquen diverses misses a distintes veus amb orquestra, villancicos a quatre i a vuit veus i altres obres religioses de quatre a vuit veus, amb acompanyament instrumental o sense