Resultats de la cerca

El convent de l’orde de les clarisses, fundat l’any 1263, tingué el seu primer estatge extramurs de Perpinyà, no lluny de la porta de Sant Martí, prop del camí de Tuïr Molt aviat gaudí de la protecció dels bisbes d’Elna i del papat en aquest sentit, hom sap que l’any 1271, el papa Gregori X, mitjançant una escriptura prengué aquesta comunitat sota la seva protecció i empara, i també es comprometia a defensar tots els béns que tenia o que pogués adquirir en el futur Posteriorment, el papa Joan XXII, el primer de maig de 1323, concedí a dit convent els mateixos…

El lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la forma Adaz , en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, com a afrontació territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia, per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà L’església parroquial, almenys des de l’any 1011, era dedicada a sant Llorenç segons consta a la butlla del papa Sergi IV que confirmava les possessions de Sant Miquel de Cuixà entre d’…

Fundat l’any 1968, nasqué gràcies a l’impuls de Cèsar Villegas Sanvicens i l’equip de natació sincronitzada del desaparegut Club Drink Fou constituït amb les sec-cions de natació, natació sincronitzada, waterpolo i salts L’any 1973 se centrà en la natació sincronitzada i suprimí la resta de seccions, tot i que posteriorment creà la de salvament Des del 1968 domina, des de categoria aleví fins a sènior, totes les modalitats de natació sincronitzada solo, duo, combo i equips En categoria sènior, ha guanyat el 80 % de les medalles d’or en joc de les competicions estatals Organitzà…

Fou constituït oficialment el 1921, tot i que des del 1916 ja es practicava el futbol a la població La primera denominació fou Atlètic de Gavà Club de Futbol i el primer president, Josep Seculí Inicialment jugà en uns terrenys de la Rambla, però l’any 1924 es traslladà a la Roca i el 1930, a Can Rierals, al terme de Viladecans Durant els primers anys guanyà el Campionat de Catalunya de segona categoria 1946, la Copa Catalana 1946 i el Trofeu Llobregat 1947 El 1952 es traslladà al camp municipal de l’American Lake Ingressà a tercera divisió estatal la temporada 1956-57 però només hi romangué…

Fill d’un director de cor i organista, absorbí ja d’infant l’obra de JS Bach a través del mestratge patern, identificació que demostrà més tard en les interpretacions, considerades modèliques, de les passions segons sant Mateu i sant Joan, així com de les cantates Estudià cant amb professors particulars, posteriorment es graduà a l’escola superior de música de Dresden, i el 1959 entrà a formar part de la companyia de l’òpera de la mateixa ciutat Debutà el 1961 amb Fidelio , de L van Beethoven, a l’Òpera Estatal de Dresden, i el 1963 s’incorporà a l’Òpera de Berlín, on el mateix any…

Doctor en dret Madrid, 1948, l’any 1948 es traslladà a Barcelona, on exercí de jutge Ascendí a magistrat l’any 1953 i residí durant un any a Palma Excedent de la carrera judicial, exercí d’advocat a Barcelona del 1954 al 1961, any en què reingressà a la carrera judicial Fou president de les audiències territorials de Palma 1978 i de Barcelona 1983, vocal del Consell General del Poder Judicial 1985, senador pel PSC-PSOE 1986-89 i defensor del client de les caixes d’estalvi de Catalunya 1987 Collaborador en gran nombre de publicacions…

L’ermita o santuari de Sant Eloi s’aixeca sobre un tossal 410 m d’altitud situat al nord-oest de la ciutat de Tàrrega Aquesta capella fou fundada per l’argenter targarí Simó Canet o Comet, per disposició testamentària, l’any 1249 Dependent de la parròquia de Santa Maria de Tàrrega, es determinà que un prevere en tingués cura, assignant-li uns censals provinents de Seana i Montperler, i una almoina anual de 200 sous El 1391, en la visita pastoral que hi féu el bisbe de Vic, es constata l’existència del benefici de Sant Eloi Pels elements arquitectònics que han arribat fins als nostres dies, la…

Les escasses restes d’aquest castell s’adossen a l’església parroquial de Santa Maria, situada a la part més elevada de la població de Preixana El termino de Prixana és esmentat el 1082 com a afrontado territorial del castell de Montalbà, el qual aquest any fou donat pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda a Miró Riculf Al segle XII el lloc de Preixana era senyorejat pels Anglesola consta que l’any 1150 Berenguer Arnau d’Anglesola cedí la quarta part del castell de Preixana i del seu terme a Berenguer de Sanaüja, el qual n’era el castlà Guillem de…

El poble de Castellnou de Seana és situat al sector de llevant de la comarca, tocant a la comarca de l’Urgell Des de l’any 1139 aquest indret formà part de la jurisdicció senyorial de la baronia de Bellpuig, que inicialment estigué en mans dels Anglesola, malgrat que altres famílies nobles, com els Gombau i els Ribelles, hi tenien possessions Fins a la desamortització del segle XIX, aquest indret es mantingué dins la senyoria dels Anglesola-Cardona i els ducs de Sessa La seva església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista, és documentada per primer cop en una relació de…

El primer esment del lloc de l’Espluga Calba és de l’any 1148, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va concedir el lloc de l’Espluga Calba a un grup de persones perquè el repoblessin El terme devia restar a mans de la casa reial, ja que el 1251 Jaume I donà a Eldiarda d’Anglesola, abadessa de Vallbona, i a la seva comunitat cistercenca el lloc de l’Espluga, propietat que mantingueren fins el 1350, any en què obtingueren permís per a vendre la població i el castell, el qual apareix citat de manera explícita per primer cop El comprador fou Pere de Carcassona, ciutadà de Lleida, que…