Resultats de la cerca
Es mostren 14517 resultats
Paul Reynaud
Història
Política
Polític francès.
Ministre de Finances 1930, 1938-40, de Colònies 1831-32 i de Justícia 1932 Primer ministre 1940, fou detingut pel govern de Vichy i deportat pels alemanys 1942-45 Acabada la guerra, ocupà novament la cartera de Finances 1948 i la vicepresidència en el govern Laniel 1953-54 Féu costat a De Gaulle 1958 i participà en la redacció de la Constitució de la V República
Lluís Joan de Requesens i Pastor
Marí.
Senyor de la quadra o torre de Soler a Sant Just Desvern Fill gran de Berenguer Joan de Requesens i Joan Fou general de galeres a Sicília Participà en la guerra contra Venècia 1509, en la conquesta de Trípoli amb Bernat de Vilamarí 1510, fou cap de l’armada d’Àfrica, operà sovint contra els turcs i derrotà el corsari Sulaymān a Pantelleria 1516
Ermengol Felip i Arbó
Cristianisme
Missioner evangèlic.
Fou administrador del dipòsit barceloní de la Societat Bíblica de Los Angeles fins el 1924, data en què, juntament amb la seva muller, Febe Regojo, filla de missioners a Algèria, inicià la seva labor en aquell país, que durà més de quaranta anys Autor de l' Himnari evangèlic català 1924, collaborà en una traducció del Nou Testament al català, que la guerra civil de 1936-39 destorbà
Essad Paixà
Història
Militar
Política
Polític i militar albanès.
El 1908 s’uní al moviment dels Joves turcs, però s’oposà després a les pretensions turques sobre Albània El 1914 derrocà el príncep Guillem de Wied, del qual havia estat ministre de la guerra i de l’interior, i s’erigí en president del govern provisional 1914-16 Presidí la delegació albanesa de pau a París 1919, on frenà les pretensions italianes sobre Albània Morí assassinat
Joan Lluís Berard i Armadans
Història
Militar
Militar, fill de Joan Odó Berard i Riera.
Mobilitzà per compte seu una companyia, amb la qual combaté durant 25 anys a les guerres d’Itàlia Més tard, a les ordres de Manuel Filibert de Savoia, participà en la guerra de Felip II contra Enric IV de França i el papa Pau IV Intervingué en la batalla de Saint-Quentin 1557, i morí a Namur És autor d’una Sintaxis nova etymologiae novae respondens 1583
Sèrgi Bec
Literatura
Poeta occità.
Amb Miegterrana 1957 i Li Cants de l’èstre fòu 1959 dibuixà un univers eròtic poèticament aprofundit La participació en la guerra d’Algèria li feu escriure Memòria de la carn 1960, crit de denúncia i de còlera Galina blanca e marrit can 1969 refermà l’autor en el corrent més compromès de la poesia occitana Fundà el diari Le Pays d’Apt 1977
Emiliano Barral
Escultura
Escultor castellà.
Autodidacte, el 1917 conegué l’escultor Juan Cristóbal, que orientà la seva vocació Féu un realisme robust i esquemàtic, sovint tenyit d’un cert Romanticisme És autor de la tomba de Pablo Iglesias 1935, a Madrid, i de molts busts, entre els quals el del seu amic Antonio Machado 1926, a Segòvia Morí com a combatent republicà en la guerra civil de 1936-39
Robert Bárány
Medicina
Metge austríac, professor d’otologia a Viena (1909).
És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del sentit de l’equilibri i de l’aparell vestibular, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina 1914 Mobilitzat durant la Primera Guerra Mundial, caigué presoner de l’exèrcit rus 1915 passà a Suècia, on fou professor a Uppsala 1917, i es naturalitzà suec Amb el seu nom és conegut el nistagme calòric prova de Bárány
Michael Balcon
Cinematografia
Productor cinematogràfic britànic.
Contribuí decisivament en el renovellament del cinema anglès a partir del 1926 Descobridor de Hitchcock i aliat de Robert Flaherty, la seva influència augmentà durant la Segona Guerra Mundial, i, a través de l’Ealing Studio, tingué el seu apogeu en la dècada 1945-55 Fundador de la Bryanston Films i directiu del British Film Institute El 1969 publicà la seva autobiografia A life time of films
Magí Baixeres
Història
Militar
Militar.
Participà en la defensa de Barcelona durant el setge del general Vendôme 1697 i després contribuí novament a la defensa de la ciutat com a capità de minadors durant el setge de Felip V, l’any 1706 Durant la guerra de Successió prengué part també en la defensa de Girona 1710-11 i l’onze de setembre de 1714 morí en el setge de Barcelona