Resultats de la cerca

Cursà tres anys de dret i es formà com a actriu a l’Institut del Teatre 1975-78 Formà part de grups independents, de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle ADTE i debutà en el teatre professional amb Bodas que fueron famosas del Pingajo y la fandanga Grec 78 El mateix 1978 entrà al grup Dagoll Dagom i actuà a Antaviana , i debutà a la televisió El club de los siete i al cinema amb L’orgia , de Francesc Bellmunt Després d’aquest film s’installà a Madrid, on prosseguí la carrera, i començà a utilitzar el nom artístic d’Assumpta Serna De la seva filmografia cal destacar El…

Des de nou anys estudià al seminari de Vic Acabà la carrera eclesiàstica al seminari d’El Burgo de Osma Sòria, d’on fou majordom i secretari d’estudis Durant aquest temps fundà i dirigí diverses revistes, com L’Independent i El Norte Catalán , de Vic, i l' Oxomense , del Burgo de Osma, i començà una intensa activitat com a publicista, sempre dins un to d’integrisme exaltat A vint-i-sis anys fou ordenat de sacerdot, i la diputació provincial i l’ajuntament de Sòria el nomenaren director espiritual de l’hospital provincial i administrador del cementiri municipal El 1897 fundà a…

Vida i obra Net d’ Adolf Marsillach i Costa i fill del periodista Lluís Marsillach Estudià dret a la Universitat de Barcelona i parallelament s’inicià com a actor 1946 en el quadre escènic de Ràdio Barcelona i el Teatre de Cambra de Barcelona El 1950 fou contractat pel Teatro Nacional María Guerrero de Madrid, ciutat on s’installà i desenvolupà la major part de la seva carrera El 1955 retornà temporalment a Barcelona per debutar com a director d’escena al teatre Windsor Posteriorment formà companyia pròpia 1956, dirigí el Teatro Español de Madrid 1965, fundà el Centro Dramático Nacional 1978…

Fill del pintor de Morvedre Marià Maella Se n'anà a Madrid, on treballà amb l’escultor Felipe de Castro i fou un dels primers deixebles d’Antonio González Ruiz a l’Academia de San Fernando, acabada de crear, on guanyà diversos premis Amb la intenció d’anar a Amèrica, el 1759 anà a Cadis, on pintà una gran tela — El terratrèmol del 1755 — per al monestir de Santo Domingo probablement la que ara hi ha a la casa de la ciutat i diversos retrats Anà, però, a Roma, on guanyà diversos premis a les acadèmies de San Luca i del Campidoglio d’aquesta època és l' Autoretrat de l’Academia de San Fernando…

Format al Club Natació Manresa, compaginà la natació i el waterpolo fins el 1976 Centrat en el waterpolo, debutà amb la selecció espanyola absoluta als Campionats d’Europa del 1977 Els Jocs Olímpics de Moscou 1980 foren la seva plataforma de llançament, amb l’equip d’Espanya quart classificat i ell erigit en màxim golejador del torneig Una fita que, al llarg de la seva vida esportiva, assolí en quatre Jocs Olímpics, tres Campionats del Món, cinc Copes FINA i sis Campionats d’Europa El 1981 deixà el CN Manresa i fitxà pel Club Natació Barcelona 1981-84, amb el qual obtingué tres Campionats de…

De família d’origen italià, a finals dels anys setanta anà a Nova York, on estudià dansa i coreografia, i els primers anys vuitanta inicià una intensa carrera com a cantant, ballarina i actriu, que aviat la convertí en una celebritat del món de l’espectacle Considerada la cantant més famosa de la història del pop, ha basat el seu èxit en una combinació de soul ,  rock i  disco-sound, una innegable presència escènica reforçada també per una actitud provocadora i una posada en escena acurada i espectacular Fins els anys vuitanta, cap dona no havia tingut mai tant d’èxit ni havia…

Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…

Passà a Barcelona, on els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del s XIV Tingueren repetidament —fins al primer terç del s XVI— els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes Uns Desplà tal vegada els mateixos d’Alella foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà , doctor en lleis, que fou pare de Joan Desplà mort abans del 1441, tresorer del rei, que no tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera morta el 1441 A la…

El terme enginyer fou introduït originàriament en connexió amb la invenció d’artefactes mecànics per a fer la guerra, anomenats ginys de guerra Quan els dirigents dels estats procediren a utilitzar els enginyers i els principis de l’enginyeria per a crear millores en llurs territoris sorgí la diferenciació ente l' enginyer civil i l' enginyer militar A mesura que les diverses ciències i disciplines es desenvoluparen hi hagué per a l’enginyer civil més varietat de coses a conèixer i a fer Arran de la revolució industrial, els enginyers s’hagueren d’especialitzar en un camp determinat Els qui…

S’inicià com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos 1974 i Nocturn per acordió 1975, dos espectacles a partir de textos de J Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll Dagom Els anys 1977 i 1978 dirigí dos èxits seguits que consolidaren la seva carrera No hablaré en clase , de J Parramon i el mateix Joan Ollé, i Quan la ràdio parlava de Franco , de JM Benet i Jornet i Terenci Moix Entre els muntatges que dirigí els anys vuitanta cal esmentar Els pledejaires 1983, de J Racine Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre 1986, de J…