Resultats de la cerca

El poble de Castelló de Tor és situat al NW del terme municipal, prop de la riba dreta de la Noguera de Tor, 1 km aigua amunt de la confluència amb la Noguera Ribagorçana L’església de Sant Esteve de Castelló de Tor probablement ja existia al segle XI, car en la venda del castell de Castelló l’any 1040, els comtes Ramon III i Ermessenda de Pallars Jussà consignen també suas parrochias Posteriorment el temple de Sant Esteve restà vinculat a la parròquia de Sant Martí de Llesp i a la seu de Roda-Lleida Tot i el seu origen romànic, l’edifici actual és modern Emplaçat als afores de…

L’existència d’aquesta força és coneguda a través d’una convinença d’infeudació que cal datar vers el 1070, per la qual el comte Ramon IV de Pallars Jussà donà en alou a Miró Guerreta i als seus successors la tinença del castro del Grau de Castelló amb els seus termes, que incloïen també la vila de Saraís Probablement l’erecció d’aquesta fortalesa per part del comte del Pallars Jussà fou motivada per la presència dels nous reis de Ribagorça a la vall de Barravés i a Castelló de Tor, de tal manera que la seva finalitat va ser la de preservar la vall de Boí de l’expansionisme territorial dels…

Cal cercar l’origen de la parròquia i el lloc de Sant Marçal en el villare Mansaldi , documentat per primera vegada l’any 869 en un precepte de Carles el Calb, concedit al seu fidel Dodó, vassall d’Otger En aquesta època, tot el territori actual de Sant Marçal formava part de la parròquia de Sant Pere de la Serra actual santuari de la Trinitat del municipi de Prunet i Bellpuig L’església de Sant Marçal és consignada des del 1185, en què Ramon d’Orla llegà als templers del Masdéu la seva part de l’alou que ell posseïa dins el terme de Sant Pere de la Serra i Sant Marçal

L’actual castell de Cornellà és un edifici gòtic dels segles XIV i XV, restaurat recentment pel seu propietari Tanmateix, els orígens d’aquesta fortalesa són anteriors al 1300 El domini sobre aquest castell era de la família Cornellà, el primer membre conegut de la qual és Pere Bernat de Cornellà, que testà el 1087 L’any 1205, Ramon de Cornellà va vendre a l’Hospital de Pobres de Perpinyà el castell i la vila de Cornellà de Bèrcol L’Hospital de Perpinyà fou senyor del castell de Cornellà fins al segle XV, en què els seus drets passaren a l’Almoina de Perpinyà, senyora del lloc fins a la…

Fou membre del cor de la seu manresana del 1775 al 1777, i es formà en orgue amb Ramon Patzí i en violí amb Josep Capdevila L’any 1783 fou nomenat organista de la catedral de Solsona, de la qual obtingué la plaça de mestre de capella el 1793 El 1809 substituí Joan Patzí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Manresa L’obra seva més antiga amb datació segura és del 1782 La producció musical d’aquest autor és formada per nombroses obres, conservades a l’arxiu de la seu de Manresa, sobretot villancicos , pertanyents al període solsoní La seva música gaudí d’una bona recepció tant en…

És autor d’ El arte en la santa Iglesia Catedral de Tortosa 1898, El Palau Episcopal de Tortosa 1900 i de diverses biografies d’escultors tortosins Josep Santiago i Vestrateu 1923 i Víctor Cerveto i Riba 1925 Collaborà en la premsa local, i els seus articles apareguts en la revista La Zuda 1916-33, sota la secció “Contalles crepusculars tortosines”, foren recollits en un llibre editat el 1984 per Ramon Miravall i M Antònia Parés Altres obres seves són La Renaixença de Catalunya i els periodistes i literats tortosins del renaixement 1934, 2a ed del 1981 i Girípigues tortosines 1915, imprès en…

De molt jove ja mostrà bones aptituds per a la música Tingué com a mestre de piano i solfeig Ramon Vilanova El 1852 estudià cant a París i el 1854, malgrat l’oposició familiar, es traslladà a Milà, on inicià la seva carrera Allí amplià estudis de cant amb F Lamperti, entre altres El 1857 debutà al Teatro Carcano de Milà interpretant el paper d’Eleonora en Torcuato Tasso , i el 1858 cantà per primera vegada amb molt d’èxit al Teatro alla Scala Actuà durant tres temporades a Mòdena, i cantà als teatres de Perusa i Casalmaggiore i també a Madrid, Barcelona, Nova York i París Fou comparada amb la…

Organitzada per Òmnium Cultural  de la Catalunya del Nord, se celebra anualment des del 1989 la setmana següent a Sant Jordi 23 d’abril al Palau de Congressos de Perpinyà Hom hi atorga diferents premis a treballs en llengua catalana en diversos gèneres, especialment del camp literari, dotats per la mateixa entitat organitzadora i també per l’Institut d’Estudis Catalans, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i la Casa de la Generalitat Els premis atorgats són Catalunya Nord, Joves Escriptors, Francesc Català de poesia, Ramon Juncosa de divulgació i periodisme transfronterers, d’…

Fundat el 1994, nasqué com a secció esportiva de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC Fou impulsat per un grup d’universitaris liderats per Ramon Aguiló El 1995 organitzà a Sentmenat el primer Campionat de Catalunya universitari d’orientació El mateix any fou campió d’Espanya universitari i el 1996 representà la selecció espanyola als Campionats del Món universitaris Amb la collabo-ració d’altres clubs i de la Federació Catalana de Curses d’Orientació, el 1997 promogué una sèrie de curses pels parcs de Barcelona que prengueren el nom de Circuit Univers Els seus membres han aconseguit…

Fundat l’any 1945, és el quart club de golf més antic de Catalunya El primer president, que dirigí l’entitat fins el 1966, fou August Batlló Bofill El camp fou dissenyat per FW Hawtree, Ramon Espinosa, Magí Sardà i Alfonso Vidaor Originalment tenia nou forats i el 1989 s’amplià a divuit de par 68 El 2001 passà a ser de par 70 Des de l’any 1954 organitza el campionat del club per a amateurs i des del 1988 també per a professionals Organitza el Campionat del Mediterrani El 1978 acollí el Campionat de Catalunya per a professionals Disposa d’escola de golf, de camp de pràctiques i de camp de…