Resultats de la cerca
Es mostren 10629 resultats
Ferran Soriano i Rivero
Ferran Soriano i Rivero
© Arxiu F. Soriano
Escultura
Literatura catalana
Escultor.
S’inicià de jove en el modelatge de l’acer, i aviat incorporà aquest material a l’expressió artística Es formà a París 1974 i a Roma 1975 en la tècnica de l’escultura, i amb el gravador Josep Badia en la tècnica del gravat Installat des de fa cinquanta anys a l’Hospitalet de Llobregat, té, des de fa més de trenta, estudi a Sant Boi de Llobregat La seva obra, de caràcter simbolista, es troba situada en espais públics de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat amb cinc obres escultòriques seves, entre les quals hi ha la cèlebre Vol de coloms , Sant Boi de Llobregat, Begues, Sant Pere de…
cinturó de Kuiper
Astronomia
Regió del sistema solar compresa entre les 30 i les 55 unitats astronòmiques del Sol i poblada per milions de petits cossos formats de gel i roca.
S’estén més enllà de Neptú i els milions d’objectes que el formen orbiten al voltant del Sol Segons la hipòtesi més acceptada, el seu origen es troba en les restes del període de formació del sistema solar, que no haurien arribat a formar un planeta a conseqüència de la força gravitatòria de Neptú Alguns dels cossos descoberts en aquesta regió especialment a partir de la darrera dècada del segle XX són de grans dimensions, com l’anomenat 28978 Ixion descobert el 2001, el 50000 Quaoar 2000 o l’Eris 2003, més gran que Plutó , cosa que ha comportat una revisió del concepte de planeta 2006, amb…
Sant Julià de Vilatorta
Sant Julià de Vilatorta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba a llevant de les terres guillerienques, i forma la separació natural entre la Plana i les Guilleries Limita al N amb el municipi de Folgueroles, a l’E amb Sant Sadurní d’Osormort, al SE amb Viladrau, al SW amb Taradell, a l’W amb Santa Eugènia de Berga i al NW amb Calldetenes Les terres de llevant es configuren com les serralades del sector de Guilleries, estenent-se des de la collada del Vilar, al límit amb Taradell i Viladrau, fins a Coll Pedrís, en la confluència del límit amb Folgueroles Tot aquest sector fronterer, format amb materials del Terciari, s’…
Sant Sadurní de la Roca del Vallès
Art romànic
L’església de Sant Sadurní, parroquial de la Roca del Vallès, és situada al centre de la vila La primera notícia documental d’aquest temple és precisament la seva acta de consagració, que tingué lloc el juliol de l’any 932 i anà a càrrec del bisbe de Barcelona, Teodoric La dedicació d’aquesta església s’ha d’emmarcar probablement dins una important campanya de reorganització i repoblació del Vallès, fet que es pot constatar amb la construcció d’altres edificis religiosos a la zona El control d’aquesta repoblació era a càrrec, en part, de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, la qual…
Sant Andreu de Comallonga
Capella
Capella del municipi de Fonollosa (Bages), al NE del poble, al límit amb el de Sant Mateu de Bages (dins el qual es troba la masia de Comallonga), al vessant meridional de la serra de Castelltallat, damunt la vall del Puig.
Portlligat
Portlligat La casa de Salvador Dalí
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Cadaqués (Alt Empordà), que es troba al fons de la badia de Portlligat, entrant de la costa de la península del cap de Creus, al N de la badia de Cadaqués, tancada per l’illa de Portlligat.
Té el seu origen en un grup de barraques de pescadors Salvador Dalí s’hi feu bastir la seva residència És nucli turístic i residencial
coma de Baborte
Coma de la vall Ferrera dins el terme municipal d’Alins (Pallars Sobirà), al peu del pic de Baborte (2 938 m), on es troba l’estany de Baborte (9 ha, 2 340 m) i d’altres de més petits.
mas de l’Arany
Masia
Masia del terme municipal de Cambrils (Baix Camp), a la dreta de la riera de Riudecanyes, vora la seva desembocadura (on es troba la punta de mas de l’Arany), límit amb el terme municipal de Mont-roig del Camp.
oscil·lació

A dalt oscil·lació d’amplitud A en un sistema aïllat (els eixos t i y mesuren, respectivament, el temps i la magnitud considerada); a baix, oscil·lació amortida d’amplitud A decreixament
© Fototeca.cat
Física
Variació periòdica d’una magnitud d’un sistema físic iniciada en provocar, mitjançant un agent exterior, una desviació d’una certa amplitud d’aquesta magnitud respecte al seu valor estable o d’equilibri en el sistema en què es troba.
En el cas ideal que el sistema físic estigui aïllat del seu entorn, una oscillació, un cop iniciada, perdura indefinidament amb l’amplitud inicial Quan el sistema no està aïllat, com és el cas més corrent, l’oscillació és amortida i la seva amplitud decreix exponencialment amb el temps amortiment L’expressió formal de l’oscillació d’una magnitud u és en què t és el temps, T el període i B la constant d’amortiment, que és igual a zero si l’oscillació no és amortida Quan l’agent exterior que provoca l’oscillació varia amb el temps, té lloc una oscillació forçada , en el qual cas, si el període…
klebsiel·la
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, sense motilitat, de la família de les enterobacteriàcies, amb soques que viuen sobre el sòl i a l’aigua, per bé que hom en troba també de paràsits i patògens d’animals i de l’home.
Són capsulats, tenen forma de bastonets convexos formen colònies viscoses, en medis que contenen glúcids fermentables Presenten l’òptim de creixement a 37°C Les espècies més importants són K pneumoniae , que fermenta la lactosa i produeix ureases, Kozaenae i Krhinoscleromatis Algunes soques fixen el nitrogen