Resultats de la cerca

Consisteix en el tractament d’olefines amb monòxid de carboni i hidrogen gas de síntesi, en presència de catalitzadors de cobalt, a alta temperatura i a pressió, que origina mescles d’aldehids i isòmers d’acord amb l’esquema El catalitzador actiu del procés és el tetracarbonilhidrurocobalt I CoHCO 4 , format en el si de la reacció a partir de qualsevol sal de cobalt soluble en el medi El procés oxo és emprat també per a la síntesi d’alcohols mitjançant la hidrogenació catalítica dels aldehids formats inicialment Una gran varietat d’aldehids i alcohols de cadena llarga són…

Les osteomielitis agudes causades generalment per estafilococs poden originar-se per inoculació directa fractures obertes o intervencions quirúrgiques de l’os, per infecció de les parts toves veïnes voltadits, abscessos dentals o per via hematògena, a partir d’altres focus infecciosos de l’organisme Clínicament, es manifesten amb dolor continu i intens localitzat a la metàfisi d’un os llarg, febre alta, sudoració abundosa, anorèxia, vòmits, taquicàrdia, etc Les osteomielitis cròniques , molt més rares, solen aparèixer en edats més tardanes i cursen d’una manera més insidiosa,…

Gaudia de totes les atribucions de l’almirall quan aquest no prenia la direcció de l’armada La seva jurisdicció s’estenia, per tant, a tots els regnes de la corona, i els vicealmiralls li eren sotmesos Aquest càrrec, que requeia en membres de l’alta noblesa, era generalment temporal i lligat a la preparació i a les activitats d’una flota determinada, però en algun cas fou de duració illimitada i amb cert dret a succeir l’almirall, com en el nomenament de Gilabert de Cruïlles el 1273 Era de nomenament reial, o bé de les corts i el rei, o bé de la ciutat armadora i el rei…

Fou monitor a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC de Barcelona 1987-90 Guanyà la Copa Catalana d’escalada esportiva 1991 Com a tècnic, entrenà les seleccions catalana 1988-99 i espanyola 1997-99 d’escalada esportiva, i treballà al Centre de Tecnificació d’Escalada Esportiva de Catalunya També fou entrenador d’escaladors professionals 2000-01 Fou professor de l’Escuela Española de Alta Montaña 1997-98 i de l’escola Climbat Team 2009-12, per a nens d’entre cinc i catorze anys Publicà Entrenamiento outdoor 2002, Planificación del entrenamiento en escalada…

S’inicià en la pesca de competició el 1994 a la Societat Esportiva de Pescadors de Granollers El 1997 aconseguí la medalla d’or individual i l’or per seleccions autonòmiques en el Campionat d’Espanya de mar costa El mateix any obtingué la categoria d’alta competició espanyola i també s’incorporà a l’Equip Kali, amb el qual aconseguí dues medalles d’or 1998, 2005 i una de bronze 2003 en el Campionat d’Espanya de clubs En l’àmbit internacional aconseguí la medalla d’argent en els Campionats del Món de clubs de mar costa el 1999 i el bronze el 2006

Soci del Centre Excursionista de la Comarca del Bages i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol Al final de la dècada de 1970 formà part del grup d’escaladors anomenats Barrufets , amb escalades destacades a Montserrat, el Pedraforca i els Alps Participà en expedicions a l’Atles, l’Iran Damavand, 1971, l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, l’Himàlaia indi Thalay Sagar, 1987, 1993, el Makalu 1976 i, en tres ocasions, l’Everest 1983, 1985, 2000 Des del 2005 és guarda del refugi del Pedraforca el Roget, a Saldes Rebé la medalla d’or de la Federació Espanyola de Muntanya i el reconeixement…

Especialitzat en pesca de mar-costa i embarcació fondejada Inicià la seva activitat esportiva en la Societat Esportiva de Pesca Marítima Turissa, de Tossa de Mar A partir del 1997 competí amb l’Associació Esportiva de Pesca Marítima Sant Feliu de Guíxols Obtingué un or al Campionat d’Espanya de seleccions en l’especialitat de pesca de mar-costa En l’especialitat d’embarcació fondejada assolí la categoria d’alta competició el 2007 Als Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques ha obtingut dues plates 2006, 2009, un or 2007 i un bronze 2008 amb la selecció catalana, i un…

Pertanyé a la Societat de Caçadors de Montcada i Reixac i el Club Esportiu de Catalunya de Recorreguts de Caça Fou campió de Catalunya 1990 amb la seva gossa Viola, en la modalitat de caça menor amb gos Destacà en les modalitats de recorreguts de caça i Compak Sporting, en les quals conquerí diversos títols de campió català i la Copa de Catalunya i fou campió estatal 1994 Amb la selecció espanyola guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Europa 1994 i la de bronze en la Copa del Món Un cop retirat de l’alta competició es dedicà a l’ensenyament de tir

Soci del Club Excursionista de Gràcia, formà part del Grup Especial d’Escalada, del Grup d’Alta Muntanya Espanyol i del Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne Fou instructor de l’Escuela Nacional de Montaña Formà part de la primera expedició catalana al Nepal, on es feu l’ascensió del Nilgiri sud-est 1970 Desaparegué en una esquerda de la glacera del Kohe Tez de l’Hindu Kush Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1971 Els membres del GEDE batejaren amb el seu nom un cim dels Andes del Perú Matasraju, 5740 m i la via Jordi Matas al cap de Sant…

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya UEC i membre de la Secció d’Alta Muntanya i Escalada, pujà els cims del Djurdjura Algèria, 1975 i Torres del Paine Xile, 1996 Formà part d’expedicions a l’Atles 1971, al Cilo Dag 1973, al Kilimanjaro 1974, al Mont Kenya 1974, als Andes del Perú 1976, al Saraghrar 1977, al Dhaulagiri 1979, a l’Ama Dablam 1981, a l’Everest 1983, 1985 i al massís de l’Ahaggar 1984 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 Rebé la medalla d’or del primer Ralli Internacional d’Esquí de Muntanya 1970 i la medalla d’or de la UEC 1980