Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Primera Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional, fundada a Londres el 1864 amb el nom d’Associació Internacional de Treballadors.
Adoptà una gran part de les idees de Marx, recollides al manifest fundacional, on hom afirmava que l’emancipació dels treballadors només podia ésser obra d’aquests mateixos i es pronunciava per la collectivització dels mitjans de producció Era organitzada en federacions locals i regionals i un Consell general Celebrà congressos a Ginebra 1866, Lausana 1867, Brusselles 1868 i Basilea 1869 La derrota de la Comuna de París aguditzà la polèmica entre els seguidors de Bakunin i els de Marx, i la Internacional s’escindí al congrés de la Haia del 1872 Els partidaris de Marx celebraren…
guerra de Corea

La guerra de Corea
© Fototeca.cat
Història
Enfrontament bèl·lic entre les dues Corees del juny del 1950 al juliol del 1953.
El 25 de juny de 1950, les tropes nord-coreanes penetraren a la Corea del Sud i arribaren a ocupar la capital, Seül, i a controlar setembre gairebé tota la península, gràcies, també, al suport d’una gran part de la població civil, a la defecció de determinats contingents militars i a l’acció de grups polítics de la Corea del Sud El fet era presentat el mateix dia del conflicte al Consell de Seguretat de l’ONU, el qual exigí, sense resultat, la retirada de les tropes nord-coreanes, i demanà ajut a favor de la Corea del Sud només s’hi oposaren un grup d’estats afroasiàtics i els…
Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança de la Unió Econòmica i Monetària
Tractat signat el dia 2 de març de 2012 per tots els estats membres de la Unió Europea, llevat de la Gran Bretanya i la República Txeca.
Conegut també amb els nom no oficials i abreujats de Tractat o Pacte d’Estabilitat Fiscal, fou conseqüència de la crisi del deute, especialment la que afectà alguns estats membres de la zona euro, sobretot al sud d’Europa, bé que el subscriviren també estats membres de la UE pendents de l’ingrés a l’euro o que se'n mantenien al marge En essència, actualitzava el Pacte d’Estabilitat del 1997, bé que augmentant-ne els mecanismes de supervisió i la capacitat sancionadora La iniciativa i el lideratge correspongueren a França i, sobretot, a Alemanya, i era previst que entrés en vigor l’1 de gener…
TecnoCampus Mataró-Maresme

TecnoCampus (Mataró)
© Xevi Varela
Parc científic i de formació i innovació tecnològica inaugurat al novembre del 2010, amb seu a la ciutat de Mataró.
El TecnoCampus arrenca del projecte de prop d’un centenar de professionals del Maresme d’impulsar i implantar les tecnologies de la informació TIC a la comarca, objectiu que posteriorment amplià a altres àmbits empresarials, universitaris i tecnocientífics El 1999 l’Ajuntament de Mataró constituí la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme per a gestionar-ne la realització Hi participen també altres organismes, com ara el Consell Comarcal, i en són patrocinadors diverses empreses privades Pel que fa al finançament, hi han collaborat el Ministeri d’Innovació i Ciència, la Diputació de…
Museu Memorial de l’Exili

Museu Memorial de l’Exili
Museu
Museologia
Institució museística oberta al públic el 16 de febrer de 2008 al municipi de la Jonquera (Alt Empordà).
És dedicat a la divulgació, la conservació i la recerca sobre l’ exili , especialment el que tingué lloc en acabar la Guerra Civil Espanyola, però també centra l’atenció en els grans desplaçaments forçosos, la persecució i l’expulsió de persones dels seus llocs d’origen des de la Segona Guerra Mundial ençà, amb atenció a fenòmens actuals com el dels refugiats Manté relacions amb altres entitats de finalitats similars, sobretot amb les institucions franceses i alemanyes més vinculades amb l’exili republicà del 1939, l’ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, la lluita contra el feixisme…
Bronisław Komorowski

Bronisław Komorowski
© OTAN
Política
Polític polonès.
Procedent d’una família d’aristòcrates polonesos expatriats de Lituània, visqué la infantesa i la joventut en la pobresa El 1966 es traslladà a Varsòvia, on estudià història, s’incorporà a l’oposició clandestina anticomunista, de la qual fou un actiu organitzador i editor clandestí En acabar els estudis 1977, s’incorporà a una empresa editorial i treballà com a mestre de 1981 a 1989 Vinculat a Solidarność a la regió de Masòvia, en declarar-se la llei marcial 1981 fou detingut i enviat a un camp d’internament Després de la caiguda del règim comunista i la instauració d’un sistema democràtic…
John Marks Templeton

John Marks Templeton
© John Templeton Foundation
Sociologia
Financer i filantrop nord-americà naturalitzat britànic.
Estudià economia i administració d’empreses a la Universitat de Yale 1934 i al Balliol College d’Oxford 1936, on es graduà L’any següent començà l’activitat com a financer a Wall Street, i el 1940 fundà una assessoria per a la gestió de fons El 1954 creà el fons d’inversió Templeton Growth Fund, que amb el temps esdevingué un dels fons d’inversió de més èxit i amb el qual guanyà una gran fortuna El 1992 vengué el fons a una companyia d’inversors El 1956, amb William Damroth establí el fons d’inversió especialitzat Nucleonics, Chemistry, and Electronics Fund, que tingué un fort creixement els…
Fredrik Reinfeldt

Fredrik Reinfeldt
© Gunnar Seijbold / Regeringskansliet
Política
Polític suec.
Graduat en administració d’empreses per la Universitat d’Estocolm 1990, s’afilià al Partit Moderat, de les joventuts del qual fou successivament vicepresident 1988-90 i president 1990-92 de la secció regional d’Estocolm i president del comitè executiu 1992-95 Del 1992 al 2003 fou membre de la secció regional dels Moderats a Estocolm, i aquest any accedí a la presidència del partit L’any 1991 fou regidor d’Estocolm i aquest mateix any fou elegit per primer cop diputat al Parlament Riksdag , i en el període1999-2003 fou membre del comitè executiu del seu partit a la cambra, on formà part de…
Gonzalo Anaya Santos

Gonzalo Anaya
© Miguel Lorenzo / Universitat de València
Educació
Pedagog.
Fou mestre durant la Segona República, en què també fou membre actiu de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament FETE, vinculada a la Unió General de Treballadors UGT Per aquesta adscripció, després de la guerra fou apartat de la professió uns anys, durant els quals estudià filosofia i lletres a la Universitat de Saragossa, on obtingué la llicenciatura el 1942 Després d’establir-se a Almadén Ciudad Real, el 1948 anà a València, on exercí com a professor de grec a l’Institut Lluís Vives El 1953 guanyà la càtedra de filosofia de l’Escola de Magisteri de Santiago de Compostella, i el 1954…
Wifredo Espina i Claveras

Wifredo Espina i Claveras
Periodisme
Periodista i escriptor.
Estudià dret i periodisme a Barcelona Més endavant, es doctorà en dret i fou professor a la Universitat de Barcelona i a l’Escola de Periodisme del Centre d’Influència Catòlica Dirigí el diari Ausona Vic, el setmanari Crítica Madrid i Revista Europa Barcelona, i posteriorment fou sotsdirector d’ El Correo Catalán , en el qual destacà també com a comentarista polític Des de la direcció de l’Associació de la Premsa redactà una proposta sobre la clàusula de consciència i el secret professional que s’introduí en la Constitució del 1978 L’any 1986 dirigí el programa de debat Diàleg a Televisión…