Resultats de la cerca
Es mostren 14517 resultats
Josep Pascual i Prats
Comunicació
Medicina
Metge i publicista.
Llicenciat en medicina 1875, fou metge militar durant la tercera guerra Carlina Metge numerari de l’Hospital de Girona, el 1896 fundà el Collegi de Metges de la província gironina, que presidí, i el Boletín del Colegio de Médicos , en el qual collaborà Escriví, a més, Bibliografía médica de la provincia de Gerona 1896, El pronóstico de las lesiones 1903 i obres de medicina legal
Alfred Pascual i Benigani
Disseny i arts gràfiques
Caricaturista.
Passà la Primera Guerra Mundial a França i, de retorn, intentà sense èxit la pintura cubista El 1931 exposà una sèrie de dibuixos a can Parés Fou collaborador de Papitu , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa i Xut , on es revelà com un dels més intencionats caricaturistes esportius Actuà esporàdicament en teatre, amb Alady El 1939 s’exilià i s’installà a Londres
Ante Pavelić
Història
Política
Polític croat.
Diputat per Zagreb 1920 i creador del moviment nacionalista Ustaša, organitzà l’assassinat del rei Alexandre I de Iugoslàvia 1934 i es refugià a la Itàlia de Mussolini Els alemanys el feren cap de l’Estat Independent de Croàcia 1941 Cedí la Dalmàcia a Itàlia En finir la guerra s’exilià a Àustria i, més tard, a l’Argentina 1948 i a Espanya 1957
La Voz de Menorca
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Maó l’1 d’octubre de 1906 com a portaveu del Partit d’Unió Republicana.
Succeí El Liberal 1881-1906 i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i que li donà un gran impuls Durant la guerra civil l’empresa fou collectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT Deixà d’aparèixer el 8 de febrer de 1939
conferència de Viena
Història
Conjunt de reunions celebrades a Viena del 1853 al 1855, per tal de resoldre la qüestió russoturca.
La guerra de Crimea feu que la Gran Bretanya, França, Àustria i Prússia optessin per mantenir els límits de l’Imperi Otomà i els drets dels seus habitants cristians abril del 1854 Al juny següent, Prússia es retirà de la conferència, per tal de no topar amb Rússia Les altres potències no assoliren del tsar la pau a Crimea, i això feu que hom dissolgués la conferència
Union Française
Història
Associació de països i territoris formada, d’acord amb la constitució francesa del 1946, per la França metropolitana, les seves colònies i els seus mandats i protectorats.
Sota el president de la República, els seus organismes suprems eren l’Assemblea de la Unió, de caràcter consultiu, i l’Alt Consell Fou un intent de transformar l’imperi colonial francès tot preservant-lo dels corrents independentistes de després de la Segona Guerra Mundial no ho aconseguí, i l’any 1958, d’acord amb la nova constitució, donà pas a la Communauté Française
entrevista de Salvatierra
Història
Reunió celebrada a Salvatierra (País Basc) entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França el 3 de maig de 1462.
El rei francès oferí ajut a Joan II, seriosament amenaçat per la guerra que contra ell havia esclatat al Principat aquest ajut era en canvi d’un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya restaven obligades per valor de 200 000 escuts Aquest pacte inicial fou modificat, al cap de pocs dies, per unes condicions més oneroses, en el tractat de Baiona
conferències de Quebec
Història
Nom genèric donat a tres reunions fetes en aquesta ciutat del Canadà.
A la primera 1864 fou decidit el futur de les colònies britàniques de Nord-amèrica Fruit de la conferència fou el British North America Act 1867, pel qual fou creada la federació coneguda amb el nom de dominion del Canadà A la segona 1943 i tercera 1944, Roosevelt i Churchill discutiren l’estratègia de la guerra d’Europa, però no arribaren a cap acord definitiu
Palamedes
Mitologia
Heroi del cicle troià.
Fill de Nàuplion i de Clímene, participà com a ambaixador en la guerra de Troia per exigir la devolució d’Helena Enemic d’Ulisses, fou traït per aquest, que l’acusà de pactar amb Príam, i morí lapidat per l’exèrcit Les llegendes gregues li atribuïen diversos descobriments algunes lletres de l’alfabet, nombres, ús de la moneda, càlculs astronòmics i jocs d’atzar
Rudolf Slabý
Lingüística i sociolingüística
Catalanòfil txec.
Estudià filologia romànica i, sorprès per la Primera Guerra Mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona el 1914 Collaborà a l' Enciclopedia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual, entre d’altres El 1926 retornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola