Resultats de la cerca

Fou professor de filosofia de la Institución Libre de Enseñanza i durant els anys 1936-39 professà a l’Argentina En tornar, convertit al catolicisme, fou ordenat de sacerdot i continuà l’ensenyament a la Universitat de Madrid Format en el neokantisme i el bergsonisme, fou un dels introductors de la fenomenologia a la península Ibèrica entusiasta de Scheler i de Heidegger, rebé, finalment, les influències d’Ortega y Gasset Entre les seves obres cal destacar La filosofía de Kant 1917, La filosofía de Bergson 1917, Ensayos sobre el progreso 1932 i Lecciones preliminares de filosofía 1937

De jove residí a Alacant, a València i a Barcelona i collaborà en el ressuscitat setmanari Cu-cut 1914-15 Installat a Madrid, dibuixà a La Tribuna , El Imparcial , ABC , Ahora , El Debate i Ya , d’acord amb els idearis d’aquelles publicacions Dirigí Gutiérrez i Dígame Es destacà també com a crític taurí, i publicà Yo, García i De la Ceca a la Meca

Advocat, fou elegit diputat el 1869 i dirigí els republicans radicals, oposat a Napoleó III Elaborà un programa radical basat en el sufragi universal, la supressió de títols, l’elecció de funcionaris, la supressió de l’exèrcit, l’abolició dels monopolis, etc El 1870 proclamà la Tercera República i maldà per salvar París dimití com a protesta per la cessió d’Alsàcia i de Lorena Reelegit pel juliol del 1871, féu costat a Thiers contra els monàrquics i dirigí la unió republicana basada en la petita burgesia, però més tard s’alià amb els centristes i votà la constitució del 1875 Presidí la cambra…

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…

Vida i obra Cursà dret a la Universitat de Barcelona 1929-33 i es llicencià a Saragossa 1935 Fou corresponsal de La Estafeta Literaria  i director nominal de Lluc  1968-74 Collaborà a Brisas  i Baleares  1941-77, del qual fou redactor a partir del 1952 sota el pseudònim Gafim , publicà alguns contes humorístics, gregueries, articles de viatge i crítiques de literatura i art, en català És autor de Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952, on aplega proses de caràcter costumista que descriuen, amb humor, tres viatges per Mallorca També publicà diversos estudis sobre pintura, algunes…

Director de la Universitat d’Arkansas 1939-41, el 1942 fou membre del Congrés pel partit demòcrata i, en 1945-74, senador demòcrata per Arkansas 1945 L’any 1946 elaborà la llei Fulbright act que aplicava el producte de la venda dels estocs de guerra al finançament d’intercanvis culturals internacionals creació de les beques Fulbright i el 1954 s’oposà a la política anticomunista duta a terme pel senador McCarthy President del comitè senatorial per als afers estrangers 1959-74, preconitzà el reconeixement de la Xina Popular i més tard atacà la política nord-americana al Vietnam El 1974 cessà…

De formació autodidàctica, el 1953 ingressà al Jikken Kobo Taller Experimental, organitzat per compositors com T Takemitsu i J Yuasa El 1958 obtingué un premi en un festival de música contemporània de Karuizawa gràcies a la seva peça Ekagura , per a flauta i piano El 1961 feu un cicle de conferències sobre música japonesa a Darmstadt i després treballà a la Universitat de Cambridge 1961-63 El 1964 rebé una càtedra al Conservatori Ueno Gakuen de Tòquio El seu catàleg és format sobretot per obres de cambra, on la flauta té un paper important, i música tradicional japonesa Molts títols, a més,…

Influït per l’idealisme romàntic de Schelling i per Pestalozzi, exposà amb una visió original el seu pensament a Die Menschenerziehung ‘L’educació de l’home’, 1826 El 1837 fundà a Blankenburg Turíngia una escola de pàrvuls Kindergarten que esdevingué model profusament imitat en molts altres jardins d’infància Fröbel copsà la significació funcional del joc i de l’esbarjo a ple aire i propugnà més llibertat per a l’infant El seu sistema educatiu fou objecte de violentes acusacions, i fou proscrit a Saxònia i a Prússia el 1851

Professor 1934 i adjunt 1942 a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, obtingué les càtedres de càlcul 1947 i de motors tèrmics 1952 El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima, de la qual arribà a ésser director comercial Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1967, és autor de treballs sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors i d’història de l’enginyeria

Filla d’Ernest August IV de Hannover, duc regnant de Brunsvic i de Lüneburg, i de Victòria Lluïsa de Prússia, filla de l’emperador alemany Guillem II Es casà el 1938 amb el príncep Pau després rei Pau I de Grècia El 1967 hagué d’exiliar-se, juntament amb el seu fill, Constantí II de Grècia  Era mare de  Sofia , reina d’Espanya