Resultats de la cerca
Es mostren 15497 resultats
José María Gil-Robles y Quiñones
Política
Dret
Advocat i polític castellà.
Estudià dret a Salamanca, i el 1922 obtingué la càtedra de dret polític de la Universitat de La Laguna En tornar a Madrid, fou redactor, i més tard sotsdirector, d’ El Debate Elegit diputat agrari per Salamanca a les corts constituents de la Segona República 1931, s’afilià a Acción Nacional, agrupació de signe conservador, fundada per Ángel Herrera Oria Més tard passà a presidir el comitè directiu del grup, anomenat ara Acción Popular Al començament del 1933 Acción Popular es fusionà amb altres grups dretans, i donà lloc a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA, de la qual…
Miquel Àngel Gallardo i Paredes

Miquel Àngel Gallardo
Astiberri Ediciones
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Format a Lleida i a Barcelona, a l’Escola Massana Els seus primers treballs es publicaren a la revista Star 1974 Amb el també dibuixant Juan Mediavilla Burgos 1950-7 d’octubre de 2022 fou el creador del personatge Makoki 1977, que aparegué per primer cop a la revista musical Disco Expres , i que posteriorment tingué una revista pròpia, el còmic Makoki 1982, del qual Gallardo fou el director de la primera etapa Amb Mediavilla també impulsà la revista El Víbora 1979 Tingué una prolífica carrera com a illustrador en revistes i diaris com Cairo , La Vanguardia , El País , Herald Tribune ,…
Antonio Gala Velasco

Antonio Gala Velasco
© FIL Guadalajara/ Michel Amado Carpio
Literatura
Escriptor andalús.
Es donà a conèixer amb l’obra teatral Los verdes campos del Edén Premio Nacional de teatre 1963 i premi Ciutat de Barcelona de teatre 1965, a la qual seguiren Los buenos días perdidos 1972, Anillos para una dama 1973, fantasia històrica sobre la dona del Cid Las cítaras colgadas de los árboles 1974 Por qué corres, Ulises 1975, recreació personal del mite de l’Odissea Petra regalada 1980 La Truhana 1992 Los bellos durmientes 1994 Café cantante 1997 Las manzanas del viernes 2000, i Inés desabrochada 2003, entre d’altres El seu teatre reivindica la funció decisiva del text dramàtic i es…
Chick Corea
Música
Nom amb què és conegut el compositor i pianista de jazz i jazz-rock nord-americà Armando Anthony Corea.
Començà a tocar el piano a quatre anys Després d’un breu pas per la Universitat de Columbia i per l’escola Juilliard de Nova York, començà molt jove la carrera professional en grups liderats per Stan Getz, Herbie Mann i altres El 1968 enregistrà els seus dos primers àlbums com a líder, Tones for Joan ’ s Bones i Now He Sings, Now He Sobs , en el qual es donà a conèixer com a compositor i intèrpret d’acusades tendències avantguardistes Per la mateixa època formà part d’alguns dels grups de Miles Davis , i participà en alguns dels enregistraments més innovadors d’aquest, com ara Bitches’ Brew…
,
La sepultura
Literatura catalana
Composició de trenta versos estramps, organitzats en tres dècimes, escrita per Joan Roís de Corella i conservada al Cançoner de Maians.
Desenvolupament enciclopèdic La intertextualitat dels epitafis ha provocat problemes d’edició crítica i, en conseqüència, d’interpretació del text, derivats d’un tret peculiar d’aquesta poesia l’encavalcament interestròfic del mot confessió de l’amada El tema de la composició és bastant renovador, ja que matisa el tòpic poètic de la dona cruel que no correspon l’amor del seu enamorat, ni tan sols quan aquest desitja acabar el seu patiment amb la mort A través de la descripció de la sepultura de l’enamorada, s’estableix un intens desdoblament de veus i perspectives, que arriben a transmetre…
La muntanya de sal de Cardona
La dissolució per l’aigua de pluja dels dipòsits de sals que afloren a Cardona dona lloc a espectaculars formes erosives Jaume Orta La muntanya de sal de Cardona 26, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquest petit espai és constituït per un aflorament salí que forma part de l’anomenada formació salina de Cardona, la qual s’estén, i no pas superficialment, per gran part de la comarca del Bages, a la Depressió Central Catalana És el resultat de la formació d’evaporites en la ja molt reduïda conca marina que al final de l’Eocè ocupava part de l’actual depressió de l’…
Sant Pere dels Bigats
Capella
Antic priorat benedictí i més tard capella del municipi de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà), situada a la part alta del terme, al pla de Sant Pere.
Un document del 945, quan la comarca no era repoblada, en donà la possessió al monestir de Santa Cecília de Montserrat Això i les troballes fetes a l’indret revelen que devia ésser un monestir o lloc de culte potser anterior als àrabs Durant el segle XIII consta encara com a priorat de Santa Cecília de Montserrat, sense que se’n sàpiguen gaires coses en concret El 1346 la capella fou reedificada pel rector de Vallfogona El poble hi anava en processó l’1 de maig, i tingué culte fins el 1723 Ara en resten unes poques ruïnes
Santa Madrona
Església
Antiga església de la muntanya de Montjuïc (Barcelona), construïda al tombant del segle XV i l’inici del XVI, on es veneraven les relíquies d’aquesta santa barcelonina.
Inicialment pertangué al monestir de Sant Pau del Camp, però el 1564 s’uní al monestir de Jesús, els religiosos del qual s’hi installaren temporalment En 1576-78 s’hi establiren els caputxins, i el 1582 els servites també intentaren d’establir-s’hi els recollectes i els augustinians després d’una estada interina dels trinitaris 1618, passà als caputxins 1619 Desaparegué amb el setge del 1640 reedificada en 1661-64, fou aterrada definitivament durant la guerra de Successió En record seu, al segle XIX hom donà el seu nom a una parròquia del Poble Sec
el Polvorí
Barri
Barri de Barcelona, situat en un altiplà al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc.
Promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge Sorgí entre el 1950 i el 1952 per tal d’acollir barraquistes de la Diagonal, el Morrot, el Somorrostro, Sant Sebastià amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic del 1952 Format per blocs d’habitatges, té greus deficiències de construcció, d’urbanització i de serveis públics Li dóna nom un polvorí del segle XVII que es conserva És voltat per pedreres del Foment d’Obres i Construccions, el barri dels Ferrocarrils Catalans, les vies del tren del mateix nom i els barris de Can Clos i la Vinya
pla de Palau

La Duana Nova, del comte de Roncali, a Barcelona
© Fototeca.cat
Plaça de la ciutat de Barcelona, vora la mar, que esdevingué el centre de la ciutat als segles XVIII i XIX.
És situada en l’antic centre comercial segle XV testimoniat per la Llotja, el consolat de mar, el porxo del forment després Hala dels Draps i les drassanes, també centre ciutadà del segle XVII, testimoniat per la conversió de l’antiga Hala dels Draps en Palau dels Lloctinents 1668 —el Palau Reial que donà nom a la plaça desaparegué en un incendi el 1875— La restauració de la Llotja 1774-1902, la construcció de la nova Duana 1790-92, la urbanització de la plaça 1825-34, i l’edificació dels Porxos d’En Xifré 1836 li acabaren de donar fesomia