Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
bernat pudent
Bernat pudent (Nezara viridula)
Nils Reiser (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Hemípter heteròpter de la família dels pentatòmids (Nezara sp), de forma aplanada, com d’escut, generalment de color verd, que emeten unes secrecions acres, produïdes per les glàndules odoríferes.
La substància emesa és composta d’una part oliosa i d’una altra de volàtil, que és la que fa la característica pudor la secreció augmenta quan l’animal és molestat Les espècies més comunes són N prasina i N viridula Viuen generalment a les hortes i són polífags es nodreixen dels sucs vegetals de la majoria de les plantes Els adults presenten una gran resistència als insecticides els tractaments més eficaços són les polvoritzacions amb DDT, o pólvores nicotinades
tord massot
Tord massot
Alessandro Duci (CC0)
Ictiologia
Peix d’uns 45 cm de llargada, d’un color, generalment uniforme, verd d’oliva o terrós i oliva, sense bandes ni taques blanques, de cos alt i comprimit.
Totes les aletes, llevat de les pectorals, que són transparents, són vorejades d’un blau molt intens que en èpoques de zel pot ésser un violeta molt intens El ventre és clar o argentat lluent Solitari, viu ocult entre les roques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània, i és especialment abundant a l’Adriàtica i a les costes dels Països Catalans
sisó
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids, de 43 cm, que a l’hivern té les parts superiors de color terrós i les inferiors blanquinoses.
El mascle, en plomatge nupcial, presenta un gros collar blanc i negre És migrador parcial i habita a la península Ibèrica, al sud-oest de França, al sud d’Itàlia, al sud-est europeu, a Sicília i a Sardenya És comú a l’oest del Principat i migratori a les Illes
serrà penegal
Ictiologia
Peix osteïcti de la família dels escorpènids, de fins a 30 cm de longitud, de color de fons més o menys rogenc amb tres, quatre o cinc bandes transversals.
La seva mandíbula inferior és notablement més llarga que la superior i el seu cap no presenta apèndixs dèrmics D’aspecte semblant al dels serrànids, habita fins a uns 500 m de profunditat als fons sorrencs i dins la plataforma continental de l’Atlàntic i la Mediterrània És comú als Països Catalans, on té interès econòmic
croca de llevant
Botànica
Liana de la família de les menispermàcies, de fulles simples enteres, pròpia del sud i del SE de l’Àsia, que fa fruits bacciformes de color purpuri, les croques.
convertidor de norma
Electrònica i informàtica
Comunicació
Dispositiu electrònic emprat per a transformar un senyal de televisió en un altre corresponent a un sistema de norma diferent (nombre de línies diferent, sistema de color diferent, etc).
ferreret
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, de membres prims i cos estilitzat, de color groc daurat amb taques negres o verd oliva brillant.
Els mascles transporten la posta d’ous una dotzena fixada a llurs cames, com el gripau llevadora, del qual és filogenèticament pròxim, bé que a l’inrevés d’aquest no té hàbits excavadors sinó escaladors És endèmic de torrents encaixats de la muntanya de Mallorca, on fou descobert primer en estat fòssil 1977 i després en forma de petita població relicta encara vivent 1980
felsita
Mineralogia i petrografia
Nom donat a diverses roques ígnies de color clar, compactes, amb fenocristalls o sense, en les quals el conjunt és un agregat criptocristal·lí, com el quars o l’ortosa.
Les més importants són les criolites, les quarsolites, les traquites, les latites i les dacites
bruixa
Ictiologia
Peix marí de l’ordre dels pleuronectiformes de la família dels escoftàlmids, d’uns 25 cm de llargada, amb el cos aplanat lateralment, ovalat i de color bru grisós.
Ambdós ulls són situats al costat esquerre del cos Habita als fons fangosos i sorrencs i és freqüent a la Mediterrània, on és pescat amb arts d’arrossegament
alucita
Fitopatologia
Entomologia
Petita papallona del grup de les arnes de la família dels gelèquids, amb les ales de color gris o groc i les antenes rogenques, molt perjudicial per als cereals.
La femella diposita els ous damunt els grans i les larves hi penetren i els devoren Les erugues són transportades als graners ensems amb els grans, on acaben llur desenvolupament i apareixen les papallones adultes És combatuda als graners mitjançant insecticides organoclorats només quan les llavors no van destinades al consum humà