Resultats de la cerca

A partir dels anys deu del segle XX i fins a la Guerra Civil hi hagué diversos equips al municipi, però durant la dècada dels seixanta no n’existí cap El 1969, el Club Bàsquet Valls constituí una secció de futbol de la qual sorgí el Valls Club de Futbol 1972 L’any 1980, aquest club i el Club de Futbol Quatre Barres es fusionaren per crear l’actual Unió Esportiva Valls La temporada 1989-90 quedà campió de grup de primera territorial i ascendí a preferent En l’edició de 1996-97 es classificà en primer lloc i assolí la primera catalana Deu anys més tard estava en plena davallada…

Jugava d’interior Començà al Futbol Club Sant Cugat, seguí a la Unió Esportiva Sant Andreu 1932-33, al Centre d’Esports Sabadell, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1934, al Club Esportiu Júpiter 1934-35, a la Unió Esportiva Vic 1935-36, de nou al Sant Andreu 1936-37, 1939-40 i la temporada 1940-41, al Futbol Club Barcelona, amb el qual disputà 19 partits i marcà 9 gols Retornà al Sant Andreu, on romangué fins la seva retirada 1951-52 Continua tenint el rècord de màxim golejador de la història del club, amb 94 gols, i és el jugador que més temporades hi ha jugat, tretze…

Es formà al Club Sedis Caiac actual Club Cadí Canoë-Kayak, i es proclamà campió d’Espanya cadet en eslàlom 1979 Es titulà com a entrenador estatal de piragüisme eslàlom i treballà pel Club Cadí en diverses ocasions durant el període 1987-2002 Fou tècnic de la Federació Espanyola de Piragüisme, on dirigí els programes de detecció de talents en eslàlom 1992-98 i futures promeses 1995-2002, i fou l’entrenador en cap dels equips juvenil 1995, sub-17 1998-2002 i absolut als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Treballà durant set anys al Centre de Tecnificació de Piragüisme de Catalunya…

El 1944 fou destinat a Barcelona, on practicà la pilota especialment als frontons Novedades, Colón i Chiqui Fou campió de Catalunya en diverses ocasions, representà Catalunya en el Campionat d’Espanya i fou dues vegades subcampió d’Espanya de pala llarga Presidí la Federació Catalana de Pilota 1953-58 i formà part de la junta directiva de la federació espanyola Aficionat a la caça menor, el 1958 entrà com a assessor jurídic de la Federació Catalana de Caça A la meitat dels anys seixanta fou elegit president d’aquesta federació, càrrec que ocupà fins el 1974 Durant el seu mandat…

Competí com a representant del Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i als d’Atenes 2004 en la modalitat de lluita grecoromana en la categoria de menys de 74 kg, i en els Campionats del Món 1991 i d’Europa 2001 Guanyà la medalla de bronze als Jocs Mediterranis en la categoria de 74 kg 2005 i la medalla d’or al Trofeu Internacional del Caire 2005 Fou dotze vegades campió d’Espanya, set en la categoria de 74 kg 1993, 1994, 1995, 2002-05, tres vegades en la categoria de fins a 76 kg 1998, 1999, 2000 i dues en la de menys de 82 kg…

Davanter format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al filial Club Deportiu Condal 1964-66, alternant aparicions al primer equip, on debutà a la Lliga al novembre del 1965, i amb el qual guanyà la Copa de Fires 1967, en què marcà 3 gols Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1968-69, i de retorn al Barcelona hi jugà quatre temporades com a extrem 1969-73 i es proclamà campió de Copa 1971 Amb el Barça jugà 63 partits de Lliga i marcà 13 gols Limitat per les lesions, passà al Castelló 1973-74 i al Sant Andreu 1974-75 i decidí retirar-se, passant a fer d’…

Començà al Club Patí Mollet, anà al Santa Perpètua i el 1992 arribà al Futbol Club Barcelona, on passà pels equips infantil, juvenil i júnior Fou campió d’Europa juvenil 1995 i júnior 1998 amb la selecció espanyola Jugà al Club Patí Vila-seca 1998-99, a la primera divisió, abans de debutar en la màxima categoria amb el Club Patí Vic 1999-2008, amb el qual conquerí la Copa de la CERS 2001 i un subcampionat de Lliga i tres de la Copa del Rei A continuació fou jugador del CP Tenerife 2008-09, el GEiEG 2009-10, el Club Hoquei Sant Feliu 2010-11, el Club Patí Calafell 2011-12 i el FC…

S’inicià en el Club Unió el 1944 i, dos anys més tard, passà al Fellows El 1948 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que s’acabava de refundar, i amb el qual el 1949 fou campió d’Espanya de segona divisió i pujà a la màxima categoria El 1953 formà part de l’equip del Barça que conquerí el primer Campionat d’Espanya de la seva història i el mateix any guanyà la Copa de les Nacions de Montreux, que en aquella època era una Copa d’Europa oficiosa El 1955 anà a l’Apolo i acabà la seva carrera a l’Sniace de Torrelavega, on jugà fins el 1961 A mitjan dels seixanta tingué una breu etapa com…

Durant la seva carrera com a entrenador aconseguí tres campionats de divisió de plata, però el seu èxit més destacat fou l’ascens del Benicarló FS a la divisió d’honor la temporada 2003-04 Posteriorment entrenà el Canet Futbol Sala 2004-06, el Club Futbol Sala Olesa 2006-07, i ja a la divisió d’honor, la Unión Deportiva Guadalajara FS 2007-10 i el Marfil Santa Coloma 2010-12 Entrenà el segon equip del Futbol Club Barcelona 2012-16 i fou responsable dels equips de base, i la temporada 2016-17 passà a entrenar el primer equip, amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei al…

Establí els rècords catalans de 5000 m 2000, 10000 m 2000 i marató 2004 Fou campió d’Espanya de 10000 m quatre vegades 2000-03 i de 10000 m en ruta una vegada 2010 Disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, tres Campionats del Món 2001, 2005, 2007 i tres d’Europa 2002, 2006, 2010, en el primer dels quals conquerí la medalla de bronze dels 10000 m En la mateixa prova guanyà una medalla d’or 2001 i una de plata 2002 a la Copa d’Europa També disputà quatre Mundials i quatre Campionats d’Europa de cros Un cop retirat fou responsable de fons de la federació…