Resultats de la cerca

L’església de Sant Miquel de Bresca, al contrari de la vila, que es documenta ja l’any 940 en el fals VII de Gerri , no apareix citada fins l’any 1116, en què fou concedida per l’abat de Gerri a la sagristia del monestir possessió que fou confirmada pel papa Alexandre III, l’any 1164

Seguí Alexandre a Àsia, i el 324 tornà a Macedònia Dirigí la guerra contra les ciutats gregues revoltades en premi, rebé la satrapia de Lídia 321, però, foragitat d’allí per Antígon 319, passà a Macedònia Enviat a barrar el pas a Antígon, que intentava de reunir-se amb Cassandre, fou batut i mort al Bòsfor traci

Fill de Demetri I de Síria Hagué de fer cara a les revoltes d’Antíoc VI i de Trifó En guerra contra els parts 139 aC, fou fet presoner d’aquests durant deu anys alliberat i amb llur ajuda, eliminà el seu germà Antíoc VIII i regnà fins el 125 aC, que Alexandre II el derrotà a Damasc

Fill d’Alexandre Nevskij, el succeí el 1263 en el principat de Moscou Aprofità l’estratègica situació de la capital per a engrandir-lo i lluità contra els seus germans Andreu i Demetri i contra el duc de Razan’, Romanovič El 1302 s’annexà el principat de Perejaslavl, i morí poc temps després L’Església ortodoxa el canonitzà

Fou elevat al tron per l’eunuc Bagoas, el qual havia assassinat abans Artaxerxes III Dissortadament per a ell, s’hagué d’afrontar a Alexandre el Gran, que el derrotà, de primer a Grànic 334, després a Issos 333 i, finalment, a Gaugamela o Arbela 331 Fugí a la Bactriana, on els sàtrapes Bessos i Barsaentes l’assassinaren

Filla del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Cattanei En les primeres intencions del seu pare, fou destinada a contreure matrimoni amb algun noble valencià Querubí de Centelles, senyor d’Aiora i germà del comte d’Oliva Gaspar de Pròixida, comte d’Aversa Esdevingut pontífex, Roderic de Borja pensà d’utilitzar Lucrècia com a instrument de la política vaticana, i, en la necessitat de reforçar la seva aliança amb la família Sforza, féu que es casés 1493 amb Giovanni Sforza, senyor de Pesaro Noves exigències diplomàtiques aconsellaren Alexandre…

Fundada segurament per Seleuc I 312-280 aC, destruïda per Alexandre Janneu i reconstruïda per Pompeu 63 aC, fou incorporada a la Decàpolis de Sicília S'hi refugiaren els cristians de Jerusalem poc abans del setge del 70 Escenari d’una batalla famosa entre bizantins i àrabs 633, passà a mans d’aquests darrers Correspon a l’actual Hirbat-Faḥil

Ciutat amb franquícies que li permeteren de desenvolupar una notable indústria tèxtil important encara avui, a l’edat mitjana fou ocupada pels reformats 1578 i per Alexandre Farnese 1584 i esdevingué una plaça forta en poder dels francesos o dels holandesos Entre els monuments, es destaquen un mercat ss XIII-XIV i la collegiata de Sant Martí ss XIV-XV

El 1806 passà al servei de Rússia amb el nom d’Ivan Ivanovič Dibič Gaudí de la confiança d’Alexandre I i de Nicolau II Durant la guerra russoturca 1828-29 s’emparà de Varna i Adrianòpolis, la qual cosa li valgué el títol de Zabalkański ‘el qui travessà els Balcans’ Derrotà els insurrectes polonesos 1830-31 a Grodków i a Ostrołęka

Fou deixeble d’Isaac Albéniz, i actuà sovint amb ell en obres per a dos pianos Deixà sardanes i música instrumental El seu fill, Alexandre Vilalta Barcelona 1905, també pianista, es formà amb ell, amb CGVidiella i amb FMarshall, i ha actuat com a solista a Europa i Amèrica Establert a Torreón Coah Mèxic, hi ha fundat i promogut institucions culturals i musicals