Resultats de la cerca
Es mostren 10753 resultats
fregir
Alimentació
Tractar un aliment amb oli o greix (animal o vegetal) a alta temperatura (185- 200°C).
En el decurs d’aquesta operació es produeix una deshidratació del producte, una absorció de l’oli o el greix i d’altres reaccions químiques provocades per l’alta temperatura enfosquiment no enzimàtic Atès que l’oli o el greix es degrada per acció de la temperatura augment de l’acidesa, oxidacions, polimeritzacions, etc, en els processos industrials de fregir cal excercir un control ferm per evitar cap pèrdua possible de les qualitats organolèptiques del producte
refugi Ventosa Calvell

Refugi Ventosa Calvell
© Jaume Ferrández
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
Està situat sobre l’estany Negre, al peu de les agulles de Travessani, dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a 2220 m d’altitud Té una capacitat de 69 places L’edifici, construït el 1942, fou inaugurat com a refugi l’11 de febrer de 1955 i batejat amb el nom del polític i financer que cedí la propietat a la comissió de refugis del Centre Excursionista de Catalunya CEC Amb motiu del centenari del CEC, el 1976 es va decidir construir un nou refugi en lloc de l’antic que fou inaugurat el 3 de novembre de 1979 Forma part de la ruta Carros de Foc que enllaça els refugis de l’àmbit…
Prat de Comte
Prat de Comte
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta.
Situació i presentació D’una extensió de 26,43 km 2 , el municipi de Prat de Comte és situat al NE dels Ports Tortosa o de Beseit, a tocar de les terres de la comarca del Baix Ebre Limita a l’W amb els municipis d’Horta de Sant Joan i Bot, al N amb Gandesa, a l’E amb el Pinell de Brai i amb Benifallet Baix Ebre i al S amb el municipi de Paüls Baix Ebre Tot el terme és força accidentat, si bé les alçades majors són a migdia de la carretera de Vall-de-roures, que segueix aproximadament el traçat del barranc dels Corralassos o de Prat, just al límit meridional del poble En aquest sector de…
la Baixa Cerdanya

Comarca
Comarca de Catalunya, a l’alta vall del Segre.
És una de les dues comarques en què és dividida la Cerdanya Cap de comarca, Puigcerdà El seu eix vital és la vall de la capçalera del Segre, encastada als Pirineus axials, cas únic en el país per les seves dimensions 20 km de llarg per 5 d’ample com a màxim i significació clau de volta de l’única ruta catalana que uneix la Mediterrània amb l’Ebre mitjà Perpinyà i Lleida, al marge de la Depressió Prelitoral El seu complement és la part encarada a la vall del conjunt muntanyós que l’envolta, però tant la muntanya com la plana són compartides amb l’Alta Cerdanya Com a materials constitutius…
Aguaits
Historiografia catalana
Revista d’investigació i assaig en llengua catalana publicada a Dénia per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) des del 1988.
S’edita amb el suport de l’Institut de Cultura Joan Gil-Albert fundació pública de la Diputació Provincial d’Alacant i el Servei Tècnic de Normalització Lingüística de la Universitat d’Alacant Ha tingut una periodicitat irregular anual o semestral El darrer número publicat fou el volum 16, corresponent a l’any 1999 Té un contingut molt divers, en què predominen els treballs de caràcter historiogràfic, encara que en molts números incorpora aportacions que aborden problemàtiques mediambientals, socioeconòmiques, artístiques, culturals o geogràfiques La temàtica guarda relació, en la majoria…
Rafael Chirbes i Magraner

Rafael Chirbes i Magraner (2008)
© Hpschaefer
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Cursà història moderna i contemporània a Madrid i, posteriorment, es dedicà al periodisme, sobretot amb articles de crítica literària i gastronòmica i cròniques de viatges Visqué també al Marroc i a París La seva novellística té un acusat vessant sociopolític i reflecteix vides sota l’ambient del franquisme, la transició i el postfranquisme, amb un fort accent en els desenganys i la degradació dels fonaments de la moral cívica És autor de les novelles Mimoun 1988, En la lucha final 1991, La buena letra 1992, Los disparos del cazador 1994, La larga marcha 1996, La caída de Madrid 2000, Los…
Leopold Querol i Roso
Música
Pianista, compositor i musicòleg.
Cursà estudis musicals a València i els amplià a París Parallelament es doctorà en filosofia i lletres Fou catedràtic de piano al conservatori de Madrid i de llengua francesa en un institut d’aquesta ciutat Autor de La poesía del cancionero de Uppsala 1929, Las obras teóricas de Juan Tinctoris, según el manuscrito de la universidad de Valencia 1965 i obres de divulgació d’història de la música Com a pianista realitzà una brillant carrera internacional i actuà sovint a Barcelona i a València Fundà el premi Francesc Tàrrega de guitarra El seu germà, Lluís Querol i Roso Vinaròs, 23 de març de…
Emili Pérez i Piñero
Arquitectura
Arquitecte.
El 1961 guanyà el primer premi en el concurs d’estudiants al Sisè Congrés de la UIA a Londres amb una estructura per a un “teatre plegable” En essència presentava les principals aportacions de les seves estructures articulades i plegables juxtaposició de tetràedres incomplets —formats per políedres complexos articulats—, nusos tridimensionals, rigidesa de l’estructura —que aconseguí per un sistema d’autocontrol de la mateixa estructura— i utilització repetitiva dels mòduls bàsics Obtingué molts premis i realitzà dues obres que deixà inacabades la cúpula del Museu Dalí, a Figueres 1971, i la…
Pasqual Martínez i Garcia
Literatura catalana
Escriptor.
És autor del Raonament i colloqui nou de Nelo el tripero 1792, en dues parts, un colloqui que alguna vegada ha estat erròniament atribuït a Francesc Mulet, i que fou repetidament editat a València, Xàtiva i Barcelona des del començament del segle XIX Amb una llengua colloquial on es barregen alguns elements de l’argot dels baixos fons, explica la història d’un personatge molt pròxim als protagonistes de la picaresca castellana del segle XVIII Escriví altres colloquis Josep Patrício Gandumbes, L’embarc de l’albufera i Los aficionats a comèdies , còmics i escabrosos, i en caló, un sainet La…
,
Herbert Marcuse
Herbert Marcuse
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany, naturalitzat nord-americà.
Pertanyent a l’anomenada escola de Frankfurt, collaborà amb MHorkheimer, i es distingí per la seva adaptació de la filosofia heideggeriana a problemes politicorevolucionaris Amb l’arribada del nazisme 1933 emigrà a Ginebra i a Nova York 1934 Professor a les universitats de Colúmbia 1952, Harvard 1953 i Brandeis 1954 i, des del 1965, a la de Califòrnia La seva filosofia es caracteritzà, fins a la seva mort, per l’anàlisi de la darrera societat capitalista i per la recerca, mitjançant l’aportació freudiana, de la superació d’aquesta societat La seva oposició a l’ordre establert en féu, a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina