Resultats de la cerca

Pioner de la vela, el 1903 es feu soci del Reial Club Marítim de Barcelona Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, amb un Hispània, on es classificà en quart lloc en monopatí entre vint-i-vuit participants, els d’Amsterdam 1928 i els de Los Angeles 1932, on conquerí el bronze en la classe finn després de divuit regates L’any 1936 fou seleccionat per a l’olimpíada de Berlín, però es negà a participar-hi També fou diverses vegades campió d’Espanya de snipe i de flying-duchtman Obtingué resultats brillants en competicions internacionals, com la medalla de bronze en el…

Estudià amb Franz Josef Maier al Conservatori de Colònia, amb Saschko Gawriloff a la Folkwangschule d’Essen i amb Marie Leonhardt a Amsterdam Parallelament feu estudis de musicologia a la Universitat de Colònia L’any 1973 fundà el conjunt Musica Antiqua Köln, dedicat a la interpretació de música barroca Ha realitzat gires arreu del món, en les quals ha compaginat les tasques de director del seu conjunt amb la interpretació d’obres de cambra En la seva nombrosa discografia sobresurten la Tafelmusik de GPh Telemann i molts enregistraments de l’obra de JS Bach, HIF von Biber i JD…

Estudià música a Saint Cloud, i entre el 1927 i el 1939 amplià la seva formació al Conservatori de París Posteriorment rebé lliçons de J Fourestier, i el 1930 debutà a Amsterdam com a Orestes Ifigènia a Tàurida sota la direcció de P Monteux El mateix any fou contractat com a primer baríton a l’Òpera Còmica de París, on interpretà papers operístics de WA Mozart, G Rossini, G Verdi, R Wagner i A Thomas, entre d’altres El 1943 debutà al Metropolitan de Nova York, i fins el 1959 hi romangué com a membre estable de la seva companyia, destacant-se especialment en papers d’òperes…

Compaginà els estudis de medicina a la Universitat d’Utrech 1931 amb els de composició, sota el mestratge de Willem Pijper Posteriorment fou alumne de piano de George van Renesse Es donà a conèixer gràcies al seu Concert per a piano i cordes 1932, i el 1945 l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam estrenà la seva Passacaglia i Giga per a piano i orquestra, que el reputà com un dels compositors holandesos més sòlids Interessat en el tractament dels instruments solistes i de les estructures formals, del catàleg de la seva obra sobresurten el Concert per a violí i orquestra 1960 i…

Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, anomenat Loeillet de Londres A Lió treballà al servei de l’arquebisbe Paul-François de Neufville, càrrec que mantingué fins a la seva mort Compongué quaranta-vuit sonates per a flauta i baix continu, que publicà a Amsterdam i Londres Són escrites en l’estil italià d’A Corelli i segueixen generalment el model de la sonata da chiesa , tot i que algunes inclouen moviments de dansa com l' allemande , la sarabande , la gavota i la giga La seva escriptura contrapuntística és més densa que la dels altres membres de la seva…

Es formà amb el seu pare, i posteriorment ho feu amb E García Marco i al Conservatori de Madrid També estudià filosofia i musicologia a les universitats de Madrid i Barcelona, i després a la Schola Cantorum Basilensis, on fou deixeble de Jaap Schröder Ha fet una eminent carrera de solista -és viola principal de l’Orquestra del Segle XVIII d’Amsterdam-, i ha dirigit nombroses orquestres barroques arreu del món La seva especialitat és la música hispànica dels segles XVII i XVIII, sobre la qual ha publicat diversos estudis Ha estat professor al Conservatori de Granollers i a la…

Del 1607 al 1609 estudià amb JP Sweelinck a Amsterdam i després tornà a Danzig com a organista assistent En 1611-16 fou organista de la principal església de Königsberg Després d’una temporada com a organista a la cort de Varsòvia, tornà a Danzig, on ocupà la plaça de primer organista fins a la seva mort Siefert compongué música religiosa i música per a teclat En aquesta darrera és perceptible la influència de Sweelinck És famosa la seva polèmica amb el compositor italià Marco Scacchi, el qual en el seu llibre Cribrum musicum ad triticum Syferticum 1643 i li criticà durament l’…

Davanter centre que jugà al FC Barcelona la temporada 2009-10 procedent de l’Inter de Milà, on havia jugat des del 2006 al 2009 Disputà 29 partits de Lliga amb l’equip blaugrana i marcà 16 gols Fou campió de Lliga, del Mundial de Clubs i de les Supercopes d’Europa i d’Espanya Ha estat també jugador del Malmö F F 1999-01, l’Ajax d’Amsterdam 2001-04, la Juventus de Torí 2004-06, l’A C de Milà 2010-12 i des del 2020, el Paris Saint-Germain 2012-16, el Manchester United 2016-18 i Los Angeles Galaxy 2018-19 El juny del 2023 es retirà del futbol professional  Amb la selecció sueca ha…

Davanter format a l’Atlètic Terrassa HC, amb el qual debutà en la màxima categoria Guanyà quatre Campionats de Catalunya 2003-06, una Copa del Rei 2006, tres Lligues 2004, 2005, 2006 i un subcampionat de la Copa d’Europa 2006 La temporada 2007-08 fitxà per l’Amsterdam –un dels millors clubs d’Europa– i, posteriorment, jugà a l’equip indi del Sher-e-Jalandhar i al Gimnasia y Esgrima de Buenos Aires La temporada 2011-12 tornà a l’Atlètic Terrassa Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, Pequín 2008, en els quals aconseguí la medalla de plata, i Londres 2012 L'any 2015…

S’inicià al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual fou campió d’Espanya la temporada 1923-24 Posteriorment passà a les files del Club Deportiu Terrassa Guanyà tres Campionats de Catalunya 1926, 1930, 1933 i una Copa del Rei 1933 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 També jugà amb la selecció catalana el partit inaugural de l’Exposició Universal de Barcelona 1929 contra el Wienner All Round de Viena A partir dels anys quaranta formà part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Hoquei i fou nomenat president del Comitè de…