Resultats de la cerca
Es mostren 1320 resultats
Lloncet
Veïnat
Veïnat del municipi dels Masos (Conflent), prop del barri de l’Església.
l’Alta Cerdanya

Comarca de la Catalunya del Nord, una de les dues en què es divideix la Cerdanya. Cap de comarca, Montlluís.
És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N amb el…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies del Rosselló
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren…
Maties Delcor
Historiografia catalana
Prevere, exegeta, orientalista i historiador.
Vida i obra Fill de família molt pobra, un notable del seu poble natal, el marquès de Tilière, es feu càrrec de la seva escolarització S’inicià en la recerca amb Albert Salsas, que més tard li deixà la seva documentació i els seus treballs sobre la història de la Cerdanya Entre el 1943 i el 1948, es relacionà amb un altre erudit cerdà, mossèn Joan Sarrete Estudià filologia romànica a la Sorbona, exegesi bíblica i llengües semítiques a l’Institut Catholique de París i a l’École Pratique des Hautes Études a la Sorbona També fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem Ordenat de prevere…
comtat de Besalú

Comtes de Besalú
Geografia històrica
Territori entorn de Besalú, regit per un comte i centrat en l’antic pagus de Besalú; comprenia, originàriament, la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Mogrony i Setcases (Ripollès) fins a Agullana i Figueres, a l’Alt Empordà, i Banyoles, al Gironès.
El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…
Castell de Serola (Canavelles)
Art romànic
Situació Vista de llevant de les restes que formaven una sala o estança del castell ECSA - A Roura Castell situat damunt del congost de les Graus de Canavelles, sobre una petita elevació que s’alça al vessant de la muntanya Al seu costat, a l’altra banda d’un torrent el còrrec de la Coma, hi ha l’església de Sant Pere d’Eixalada o de Serola Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 58” N - Long 2° 15’ 17” E Des de la carretera que va de Prada de Conflent a la Cerdanya N-116, havent passat el túnel del castell de Nyòvols i poc abans d’arribar als Banys de Toès, surt a mà dreta un corriol…
intendent
Història
A les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, funcionari administratiu que presidia una intendència
.
Als Països Catalans començaren a actuar durant la guerra de Successió, motiu pel qual els primers foren militars Llur funció era l’administració de tots els afers econòmics de l’exèrcit, però posteriorment els foren donades atribucions de tipus fiscal, de foment econòmic policia , en el lèxic de l’època i de justícia L’intendent era el nexe entre l’exèrcit aquarterat a la província i els imposts que hom recollia per a pagar-lo i per a d’altres necessitats de la monarquia cadastre, equivalent, talla També era el successor dels antics batlles generals, i administrava el patrimoni reial A…
Joseph Szigeti
Música
Violinista hongarès naturalitzat nord-americà.
Fou deixeble de Jenö Hubay a l’Acadèmia de Música de Budapest i completà la seva formació amb els consells rebuts de Joseph Joachim i Ferruccio Busoni Inicià la carrera de solista el 1905, però les seves interpretacions no arribaren a tenir ressonància internacional fins a la dècada dels anys vint del segle XX Debutà als EUA en un concert a Filadèlfia dirigit per Leopold Stokowski, el 1925 Fou professor del Conservatori de Ginebra 1917-24, i des del 1929, de l’Institut Alemany per a estrangers de Berlín Establert als EUA des del 1940, el 1951 obtingué la nacionalitat nord-americana Participà…
Julius Katchen
Música
Pianista nord-americà.
Estudià a Nova York amb el pianista David Saperton i, tot just a deu anys, debutà amb l’Orquestra de Filadèlfia en un concert retransmès per ràdio L’any 1945 acabà els estudis universitaris de filologia anglesa i filosofia al Haverford College de Filadèlfia El 1946 s’installà a París, on començà una brillant carrera musical actuà com a solista i com a membre d’un grup de cambra Pau Casals el convidà diverses vegades al Festival de Prada de Conflent i fou dirigit, entre d’altres, per Pierre Monteux Fou el primer pianista que enregistrà la integral de l’obra de J Brahms per a…
Yvonne Lefébure
Música
Pianista francesa.
A nou anys d’edat guanyà el primer premi en un concurs per a nens prodigis A tretze anys fou guardonada amb el primer premi de piano al Conservatori de París, i també amb els de contrapunt i fuga El 1911 debutà amb el director C Chevillard i l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i poc temps després tocà amb l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Contribuí decisivament a la difusió del Concert per a piano en sol M de M Ravel, que interpretà més de cent vegades Pau Casals, amb qui actuà en diverses ocasions, la convidà al Festival de Prada de Conflent Interpretà la integral de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina