Resultats de la cerca

És situat a l’extrem meridional del pla de Corts, damunt l’entrada del pas de Collegats De la seva església parroquial Sant Andreu depenien les de Coscastell i Canals

Estudià medicina, i treballà en negocis de mineria a Cartagena Afiliat al partit conservador, fou ministre de foment 1921-22, diputat a les corts i governador del Banco de España

Era diputat provincial de Barcelona quan, pel setembre del 1869, encapçalà la Insurrecció Federal a Igualada Exiliat després a Ais de Provença, s’adherí a la Primera Internacional Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l’abril del 1871, i intervingué, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional Novament a la diputació de Barcelona 1872-73, tingué un paper destacat en l’efímera proclamació de l’Estat Català els dies 5-7 de març de 1873 Organitzà després els guies de la diputació i lluità contra els carlins pel novembre del 1873 s’…

Cursà estudis de Dret, treballà com a gerent d'una empresa tèxtil i durant deu anys exercí com a director de banca a Tarragona L’any 1964 fou designat alcalde de Montblanc, càrrec que ocupà fins el 1980 Durant el franquisme combinà aquesta responsabilitat amb la de diputat provincial i procurador a corts Ja en l’etapa democràtica, fou elegit president de la Diputació de Tarragona 1980-88 i diputat a corts per Convergència i Unió en les legislatures iniciades el 1982 i el 1986 L’any 1988 fou nomenat conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, càrrec que…

Advocat, milità inicialment en el partit progressista, des del 1835, i prengué una part activa en el moviment de 1840-43 El 1848 passà al partit democràtic i el 1854 fou elegit diputat a les corts constituents per València signà el manifest democràtic del 30 de novembre de 1854 contra la forma monàrquica de govern Després del 1856, amb Josep Anton Guerrero i Vicent Boix, participà activament en l’organització del republicanisme al País Valencià Pel setembre del 1868 era a Madrid i formà part de la seva junta revolucionària poc després fou elegit membre del comitè republicà…

Llicenciat en decrets i resident a Barcelona, diverses vegades fou síndic de la ciutat Formà part dels parlaments de Catalunya en l’interregne del 1410 al 1412 i fou comissionat per a prendre mesures per a la defensa del Principat de Catalunya i pacificar les bandositats de València Intervingué en les sessions de Casp com a informador del parlament de Catalunya i assessor El 1413 fou nomenat pel nou rei al consell on es decidí la repressió armada contra el comte d’Urgell El 1416, en representació de la ciutat de Barcelona, actuà per exigir de Ferran I el pagament dels vectigals Fou…

Fou director de la societat de teixidors de cotó de Barcelona Amb motiu de la vaga general del juliol de 1855, juntament amb Joaquim Molar i Pere Francesch representà la comissió de la classe obrera que dirigia la vaga a la comissió mixta integrada amb representants de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la milícia nacional que es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el cap del govern, general Espartero En aquesta ocasió conegué Ildefons Cerdà, que representava l’esmentada milícia, i li prometé la collaboració de les societats obreres en el seu projecte de formar una…

A les corts catalanes del 1547, el càrrec fou declarat incompatible amb el d’inquisisdor Des del concordat del 1851 les seves funcions foren exercides per l’ordinari de la diòcesi

El manifest demanava la supressió de la constitució i dels decrets de les corts de Cadis, i serví a Ferran VII per a justificar a posteriori el restabliment de l’absolutisme

Fou diputat a corts per Castelló i secretari del congrés 1854, ministre de marina al gabinet del general O'Donnell 1856 i president del consell suprem de guerra i marina 1857