Resultats de la cerca

Larves fitòfagues, de tegument nu i potes ben desenvolupades, neixen dels ous que dipositen sobre les flors de nombrosos arbres fruiters del gènere Prunus Són molt abundants les espècies del gènere Hoplocampa

Presenten fulles esparses trifoliolades o imparipinnades, flors actinomorfes, generalment unisexuals i conductes balsamífers o resinífers als teixits corticals Hom n'explota la fusta bursera, ocumé, ozigo, la reïna mirra , els fruits, etc

Presenten fulles alternes, sovint asimètriques, amb estípules, flors asimètriques, unisexuals, agrupades en cimes, i fruits generalment en càpsula El gènere més important és Begonia, les begònies, molt apreciades com a plantes ornamentals

Les flors, blanques o rosades, són disposades en umbelles involucrades i llargament pedunculades Les llavors, grosses i trigones, són incloses en càpsules globuloses Es fa en erms i camps calcaris o argilencs

Hom li atribueix la illustració de l' Hortulus animae Viena, llibre d’hores encarregat per Margarida d’Àustria Introduí en la miniatura la decoració de flors i insectes, pintats amb colors vius

L’any 1988 es coneixien una dotzena d’espècies d’orquídies família orquidàcies, Orchidaceae del gènere Ophrys als Països Catalans Actualment 2010, el total d’espècies en un sentit molt analític és de 22, perquè se n’han descrit algunes de noves i se n’han trobat d’altres que no havien estat localitzades abans El gènere Ophrys presenta dificultats taxonòmiques, perquè les espècies s’hibriden fàcilment, però, a més, els orquidòlegs han tendit a descriure espècies noves en lloc de considerar la categoria de subespècie, moltes vegades basant-se en petites diferències morfològiques o fenològiques…

Les ròsides, de fulles sovint compostes, presenten les flors amb una clara tendència a la formació de receptacles còncaus i la reducció del nombre de primordis seminals La subclasse de les ròsides conté, entre els seus representants més típics, els rosers Rosa A partir d’algunes d’aquestes plantes, ja des de molt antic i després de cultius selectius i de nombrosos encreuaments, hom ha obtingut les roses de jardí, sens dubte les flors cultivades més populars i esteses, i també de les més belles Ultra la grandària…

Té les fulles compostes una mica carnoses, flors rosa pàllid, en corimbe i llargament pedicellades, i fruits ellipsoidals secs i amb dues granes a l’interior Viu a les fissures de les roques

Són plantes molt modificades, amb aspecte de criptògames, d’arrels assimiladores, de flors hermafrodites, solitàries i cimoses, sovint embolcallades per una espata bracteal, i de fruits capsulars Comprèn unes 200 espècies, exclusivament tropicals

Presenten fulles enteres i oposades i flors helicoidals amb un periant constituït per un gran nombre de peces petaloides Pel seu interès ornamental destaquen el calicant Calycanthus floridus i el quimonant Chimonanthus praecox