Les ròsides, de fulles sovint compostes, presenten les flors amb una clara tendència a la formació de receptacles còncaus i la reducció del nombre de primordis seminals.
La subclasse de les ròsides conté, entre els seus representants més típics, els rosers (Rosa). A partir d’algunes d’aquestes plantes, ja des de molt antic i després de cultius selectius i de nombrosos encreuaments, hom ha obtingut les roses de jardí, sens dubte les flors cultivades més populars i esteses, i també de les més belles. Ultra la grandària de la flor i la producció de perfum, s’hi ha potenciat també el desenvolupament secundari de molts pètals, en comptes dels cinc de què disposen les plantes espontànies. Aquest procés es basa en la transformació d’alguns dels nombrosos estams que caracteritzen les rosàcies, i moltes ròsides en general, en sengles pètals suplementaris.
Josep M. Barres
Es tracta d’una de les subclasses més extenses d’angiospermes, poc més petita que les astèrides. És formada per unes 58.000 espècies, agrupades en 114 famílies, de les quals només 38 són presents als Països Catalans. Les ròsides són plantes herbàcies o llenyoses, de fulles sovint pinnades o, més rarament, simples. Excepcionalment poden ser plantes afil·les. En general fan les flors cícliques, amb receptacles sovint còncaus o poc o molt eixamplats i els pètals lliures o més rarament soldats per la base. El gineceu, súper o ínfer, és format per un o diversos carpels, lliures en uns casos o soldats en d’altres. Les ròsides mostren una tendència a la reducció del nombre de primordis seminals per carpel i a la placentació central o marginal. L’androceu, en principi format per un verticil de cinc peces, presenta sovint poliàndria secundària, amb desdoblament dels estams de dins cap enfora. Constitueixen un grup relativament homogeni, derivat de les magnòlides, i no tan evolucionat com les astèrides. L’ordre de les rosals, que comprèn famílies importants ben representades al nostre país, com les grossulariàcies, les saxifragàcies o les rosàcies, representa el grup més antic a partir del qual es deu haver diversificat tota la resta de plantes de la subclasse de les ròsides.