Resultats de la cerca
Es mostren 1195 resultats
panegíric
Literatura
Religió
Discurs de caràcter persuasiu i encomiàstic en lloança d’una persona il·lustre, d’una ciutat o d’una institució de renom.
Semblant a l’epitafi, l’elogi i l’encomi, el panegíric es desenvolupa com a gènere en la literatura clàssica al segle V aC, a partir de la sofística Gòrgies En són exemples clàssics l' Olímpic de Lísies i el Panegíric i el Panatenaic d’Isòcrates La literatura catalana dels segle XIII al XVI conservà el primitiu caràcter líric de l’elogi usat com a panegíric en la poesia cortesana de Cerverí de Girona, Andreu Febrer, Lleonard de Sors, Joan Fogassot, Pere Torroella o Romeu Llull Entre els humanistes destaca l' Apologeticon Panegyricon 1550 de Joan Baptista Anyes en defensa de sant Jeroni…
La Vanguardia Balear
Setmanari
Setmanari en castellà aparegut a Palma com a òrgan del Foment de Civisme (juliol del 1914).
Animada bàsicament per Jeroni Massanet, que hi popularitzà el pseudònim de Manitas , mantingué sorolloses polèmiques amb les autoritats locals, que li valgueren alguns entrebancs detenció del director oficial i del mateix Massanet el 1927, etc El seu desenvolupament estigué molt lligat al de la societat a partir del 1927 Massanet perdé preponderància i es creà un comitè de redacció format per JMEyralar, Joan Mulet i Roig, Antoni Agustí i Palmer i Francesc de BMoll, alhora que prenia un to més culturalista El 1930 tornaren a sovintejar les collaboracions de Massanet, però la…
Espill de la vida religiosa
Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona.
Fou potser escrita per fra Miquel Comalada, de l’orde de sant Jeroni, al monestir de la Vall d’Hebron Barcelona Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de les diverses etapes i condicions de la contemplació mística, i la segona és un compendi doctrinal sobre l’oració contemplativa Aquesta obra, pensada segurament per a no iniciats en teologia, és escrita en un llenguatge planer, amb diàlegs vius i amb habilitat per tal de mantenir l’interès del lector Formalment i també en diversos aspectes de metedologia ascètica reflecteix la influència de…
Gaspar de Centelles i de Montcada
Història
Noble.
Fill d’Eimeric de Centelles, baró de Pedralba El 1536 figurava entre els gentilhomes de la cort Mantenia relació epistolar amb l’humanista italià Antonio Minturno El 1552, a València s’enfrontà amb el jove duc de Gandia, la violenta reacció del qual originà una commoció entre la noblesa valenciana Retirat a Pedralba des del 1554, a casa del seu germà Miquel, l’erasmista Jeroni Conquers l’informava per carta, des de València, dels esdeveniments locals i de les novetats bibliogràfiques, i mantenia correspondència amb el teòleg sard Segimon Arquer, el qual el visità el 1559 Acusat…
Vidal Yosef ben Labí
Economia
Literatura
Judaisme
Escriptor i financer jueu.
Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró, ambdues avui…
Pau Orosi
Historiografia
Cristianisme
Historiador i teòleg.
Ha estat dit que era originari de Tarragona Viatjà pel nord d’Àfrica a l’encontre de sant Agustí 410-415, amb qui discutí dels errors priscillianistes i de l’origen de l’ànima Agustí l’envià a Palestina per a tractar amb Jeroni A Jerusalem polemitzà contra Pelagi De retorn, i en no poder anar directament a la península Ibèrica per causa de les pertorbacions produïdes pels invasors germànics, deixà a Menorca unes relíquies de sant Esteve En una darrera estada a Hipona 416-17, Agustí l’animà a escriure una història universal contra els pagans coneguda a l’edat mitjana amb el títol…
Partido Reformista
Política
Grup polític creat el 1912 per Melquíades Álvarez per tal de dur el republicanisme a la col·laboració amb el règim monàrquic.
Cercà des d’un començament l’atracció del republicanisme al Principat, en especial dels antics possibilistes incorporats a l’UFNR Aconseguí la collaboració de Josep Zulueta i de Laureà Miró i Trepat i, poc després, de La Publicidad d’Eusebi Corominas, i de Lluís Companys El grup català es constituí el 1912, però l’autonomisme moderat que defensava xocà amb Melquíades Álvarez, que reduí el partit a un petit nucli entorn de Josep Zulueta mentre Companys abandonava la formació L’acceptació del joc monàrquic li restà encara més força, tot i participar en l’Assemblea de parlamentaris del 1917 A…
Hipòlita Roís de Liori
Literatura catalana
Prosista.
Comtessa de Palamós i mare d’ Estefania de Requesens , mantingué correspondència amb nombrosos personatges importants de l’època, entre els quals hi ha Carles V, PA Beuter, Joan Margarit, Jeroni Centelles i la seva filla Estefania, entre d’altres L’epistolari complet consta de 872 cartes i es conserva a l’Arxiu dels Requesens, al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès Vuitanta-nou d’aquestes cartes foren emeses per Hipòlita, i, fora de tres cartes en castellà, la resta són en català Malgrat que el destinatari en condiciona el registre, solen oferir un llenguatge expressiu, amb…
Joan Petit i Aguilar
Gramàtica
Medicina
Literatura catalana
Gramàtic i autor dramàtic.
Doctorat en medicina a Cervera 1775, compongué una Gramàtica catalana predispositiva per a la més fàcil intelligència de l’espanyola i llatina , inacabada, que es conserva manuscrita en diversos estadis redaccionals entre el 1796 i el 1829, i que fou editada el 1998 Deixà també inèdit un diccionari de la rima, el Diccionari poètic català , conservat en diversos manuscrits en versions diferents Li ha estat atribuïda una Ortografia catalana , manuscrita i perduda, però és probable que s’alludeixi a una part de la Gramàtica S’ha especulat amb la possibilitat que intervingués en la polèmica…
,
Miquel Ferrer i Flórez
Historiografia catalana
Historiador i geògraf.
Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1972 amb la tesi La evolución de la estructura agraria en la Cordillera Norte de Mallorca editada el 1974 Ha estat professor en diferents centres d’ensenyament secundari i universitari Fou catedràtic de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials 1958-87 i director del Centre Associat de la UNED a les Illes Balears 1979-86 Ha publicat nombrosos articles en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i en el Boletín Oficial de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Palma de Mallorca , entre d’altres El 1973 li fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina