Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
la Graufesenca
Centre de producció de ceràmica romana prop de Millau (Llenguadoc Occidental).
Fou un centre de fabricació a gran escala de terra sigillada, que estigué en funcionament des de principi del s I dC fins a mitjan s II dC, i exportà els seus productes a una gran part de l’Occident romà Ha proporcionat importants informacions sobre la tecnologia de fabricació ceràmica i també s’hi ha pogut estudiar l’organització de la producció, gràcies a la troballa de documents comptables relatius al nombre de peces fabricades i la presència de grans forns de fins a 80 m 3 de capacitat, sens dubte utilitzats per diversos ceramistes, cosa que feia imprescindible l’ús de signatures en els…
Carcassona
Vista nocturna de l’antiga ciutat emmurallada de Carcassona
© E. Francès
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, capital del departament de l’Aude, França.
La geografia Situada sobre les dues vores de l’Aude , a la seva confluència amb el canal de Migjorn, a l’esquerra del riu, en una plana fèrtil, s’estén la ciutat moderna, de pla reticulat, la Vila a la dreta, dalt un turó, hi ha el nucli originari la ciutat emmurallada, de carrers estrets i irregulars El Canal du Midi al seu pas per Carcassona JoMV És centre i mercat d’una regió agrícola vins, conserves de fruita i productes alimentaris les principals indústries són les tèxtils confecció, cuir sabates i cautxú És també un important centre turístic A la ciutat vella hi ha la catedral de Sant…
Bram
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament francès d’Aude, al Lauraguès.
El 1939 hi fou installat un camp de concentració per als refugiats republicans de la Guerra Civil Espanyola, organitzat en nou grans grups de barraques, on foren internats de trenta mil a quaranta mil homes, civils i militars
Colomièrs
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de l’Alta Garona, França.
Constitueix de fet, un suburbi residencial de Tolosa Construcció aeronàutica i electrònica
Rodés
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, capital del departament de l’Avairon, França.
És centre de mercats i hi ha fabricació de guants i plàstics Conserva algunes restes romanes amfiteatre, aqüeducte i belles mansions dels s XV i XVI La catedral, gòtica, fou acabada al s XVI Fou centre del vescomtat de Rodés
Migdia-Pirineus
Regió administrativa
Antiga regió administrativa de França.
Comprenia els departaments d’Arièja, Alta Garona, Alts Pirineus, Avairon, Gèrs, Tarn, Òlt, i Tarn i Garona La capital era Tolosa Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb l'antiga regió de Llenguadoc-Rosselló i donà lloc a la nova regió administrativa d' Occitània
Isaac Despuèch
Literatura
Poeta occità.
Amb el pseudònim de Daniel le Sage publicà Las folias dau Sage de Montpelhier 1636, recull d’odes, sonets i elegies, on mostrà una vena satírica gairebé grossera Seguí els clixés de la poesia pastoral i amorosa Indiferent en matèria religiosa i llibertí, la seva obra probablement reflectia les idees de la cort d’Enric II de Montmorency, governador del Llenguadoc
mossèn Lleonard
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Conegut també com a mossèn de Vallseca, és autor d’un plany a la passió de Crist, Vuy gran maytí auzí votz d’una trompa , que emfasitza amb notable dramatisme el sofriment de la Mare de Déu Bibliografia Pagès, A 1936 La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe Tolosa de Llenguadoc / París, Privat / Didier
nucli industrial
Economia
Lloc on es concentra predominantment la indústria.
Les seves característiques són determinades per diversos factors facilitat de comunicacions centrals nuclears a Tarragona, fàbrica Ford a Almussafes, proximitat de les primeres matèries País Basc, vall del Rin, abundància de mà d’obra especialitzada o barata indústria llanera de Terrassa, indústria conservera de Múrcia, facilitats aranzelàries plans de desenvolupament, voluntat del poder polític avions Concorde a Tolosa de Llenguadoc, nucli industrial al voltant de Madrid, etc
Lluís Llobet
Astronomia
Cristianisme
Eclesiàstic i astrònom.
Era conegut amb el nom de pare Melitó Ingressà en l’orde caputxí 1702 i fou lector de filosofia i teologia al convent de l’orde, a Tolosa Llenguadoc Era membre de l’Académie des Sciences, de Tolosa Publicà estudis sobre la reforma gregoriana del calendari, com Les épactes grégoriennes éclaircies et justifiées 1738, i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí Colònia, 1743
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina