Resultats de la cerca

Professor del Massachusetts institute of Technology des del 1967, el 1990 rebé el premi Nobel de física amb H Kendall i R Taylor per la comprovació experimental de l’existència dels quarks

Foren, al S, Georgia, Carolina del Nord i Carolina del Sud, Virgínia i Maryland al centre, Delaware, Pennsilvània, Nova Jersey i Nova York i al N, Connecticut, Rhode Island, Massachusetts i New Hampshire

És professor al Massachusetts Institute of Technology i ha treballat al CERN, a Ginebra Rebé el premi Nobel de física el 1976, juntament amb BRichter, pel seu descobriment d’una nova partícula elemental υ o també J

Fundà el Caucus Club per tal de reunir els patriotes i féu crear “comitès de correspondència” a les ciutats del nord dels EUA per tal de divulgar les idees independentistes Del 1794 al 1797 fou governador de Massachusetts

Educat al Massachusetts Institute of Technology, fou professor a la Harvard University Treballà a Los Alamos 1943-46 i fou el director de l’assaig de la primera bomba atòmica Inventà l' espectrògraf de masses que porta el seu nom

Treballà a Bergen i per al servei meteorològic suec Fou professor de meteorologia a Massachusetts i a Chicago Les seves recerques en aquesta ciència i en oceanografia han estat molt importants investigà els corrents atmosfèrics i les ones corresponents i establí l’equació que duu el seu nom

Purità intransigent, emigrà a Nova Anglaterra, on fou governador de Massachusetts 1636 De retorn a Anglaterra, s’oposà a Carles I, collaborà amb Pym i Cromwell i formà part del consell d’estat 1649-53, en el qual s’ocupà dels afers marítims Restaurada la monarquia, fou decapitat

Es doctorà el 1971 a la Universitat de Harvard Després de treballar en l’empresa privada, el 1975 entrà al Massachusetts Institute of Technology Desenvolupà un catalitzador per a la metàtesi de les olefines el 1990 que li valgué la concessió del premi Nobel el 2005 compartit amb Robert HGrubbs i Yves Chauvin

Aquest espiril, el nom del qual significa ‘espiril gegant i veloç’, fou descobert a la península dels Alfacs per investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Massachusetts Presenta dos plomalls de flagells, un a cada extrem, amb més de 60 flagels cadascun que permeten que es desplaci a gran velocitat