Resultats de la cerca
Es mostren 2489 resultats
Ricard Botey i Ducoing
Medicina
Metge.
Fou un dels iniciadors de l’otorrinolaringologia a Catalunya i fundador dels Archivos internacionales de Laringología, Otología, Rinología y de las enfermedades de las primeras vías respiratorias y digestivas 1890 És autor de Higiene, desarrollo y conservación de la voz 1885 tercera edició, 1915 i de Tratado de otorrinolaringología 1902 Entre d’altres fou president de la Societat Catalana d’Otorrinolaringologia i de l’Associació Hispanoamericana d‘Otorrinolaringologia i soci fundador de la Société Française d’otorrinoalringologia
Jaume Bonells
Metge.
Exercí a Barcelona i a Madrid, i és autor, juntament amb Ignasi Lacaba, d’un Curso completo de anatomía del cuerpo humano Madrid 1796-1800, en cinc volums, que fou el primer tractat per a l’ensenyament gairebé durant cinquanta anys També és autor de treballs sobre la mort sobtada 1781 i sobre l’alletament dels nounats 1792
Eduard Bertran i Rubio

Eduard Bertran i Rubio
© Fototeca.cat
Metge.
Fill de Marc Bertran i Pastor, és autor de treballs importants sobre temes de neurologia de la qual fou un dels primers conreadors a Catalunya, sobre tractament per l’electricitat i sobre la hipnosi i les neurosis Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1896 És autor d’una biografia del doctor Robert 1903
Lluís Beltran i Besante
Metge.
Estudià medicina a la facultat de València com a deixeble de Fèlix Miquel i Micó El 1841 fundà l’Institut Mèdic Valencià, del qual fou president Publicà treballs sobre les aigües medicinals al País Valencià
Manuel Beltran i Bàguena
Medicina
Metge.
Es llicencià 1917 i es doctorà 1927 a València Fou catedràtic de patologia general a la Universitat de Sevilla 1930 i de patologia mèdica a la de València ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya Entre els seus treballs cal esmentar Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia
Joan Baptista Bataller
Metge.
Es doctorà a la Universitat de València Exercí a Oriola, on escriví la Disceptatio unica de signis propriis veneni sumpti 1661, en què mantenia l’especificitat simptomatològica de cada metzina en particular
Agustí Bassols i Prim
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i en ciències fisicoquímiques, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense Collaborà en força revistes Fundà i dirigí dues publicacions Revista médica barcelonesa i Contra la tisis Escriví sobre qüestions d’higiene i sobre la problemàtica medicosocial de la tuberculosi La tos, sus causas y tratamiento 1885 Climatoterapia española de la tisis pulmonar 1888, Diagnóstico de las enfermedades del pecho 1900, L’art de respirar 1901, La tuberculosis y las tres higienes 1909, Orientaciones antituberculosas 1911, etc
Rafael Bartual i Vicens
Medicina
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de València, on s’especialitzà en otorrinolaringologia Catedràtic, primer, a la Universitat de Cadis, passà després a la de València Publicà Quimioterapia de la otitis 1947, Quimioterapia en otología 1949, Algunos aspectos evolutivos en el tratamiento del cáncer laríngeo 1951 i altres treballs sobre la paràlisi laríngia, la intervenció laríngia i la paràlisi dels dilatadors Fou rector de la Universitat de València 1972
Josep-Antoni Barraquer i Roviralta

J. A. Barraquer i Roviralta
© Fototeca.cat
Medicina
Oftalmologia
Metge.
Fou un dels iniciadors de l’escola d’oftalmologia catalana moderna Fundà un dispensari a l’Hospital de la Santa Creu 1879 des d’aquí, i, més tard, des de la càtedra d’oftalmologia de la facultat de medicina de Barcelona, la qual fou el primer a ocupar 1914, elevà el nivell de l’especialitat Entre els seus treballs cal esmentar els dedicats a la histologia normal i patològica, especialment a la histopatologia ocular Fou també un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona Fou pare d’ Ignasi Barraquer i Barraquer
Lluís Barraquer i Bordas
Medicina
Metge.
Fill de Lluís Barraquer i Ferré , es llicencià a Barcelona 1947 i es doctorà a Pamplona 1966 Director del servei de neurologia de l' Hospital de Sant Pau Des del 1976 fou professor extraordinari de neurologia de la Universitat de Navarra i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat sobre el sistema piramidal 1952, el sistema límbic 1955, el to muscular 1957, la fisiopatologia de l’espasticitat 1972 i la patologia vascular cerebral 1972, entre molts altres El 2009 rebé la Creu de Sant Jordi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina