Resultats de la cerca

Aturonades, hi ha l'església romànica de Sant Salvador de Montpedró i l'ermita de Santa Anna, possiblement del romànic tardà, que depenen de la parròquia d’Andaní, i les restes del castell Pertanyia al marquès d’Alfarràs Aigua avall de Santa Anna, a la sortida del congost, hi ha una resclosa del pantà de Santa Anna, i la derivació, per l’esquerra, del canal d’Ivars, i, per la dreta, del canal de Pinyana dit també de Lleida poc després, encara dins el terme de Castellonroi, hi ha el repartidor del canal dit casa de Lleida o de l’Aigua i, al límit amb el d’Alfarràs Noguera, la…

Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal pedra del Cantó dels municipis de Castellàs i Soriguera Pallars Sobirà i Montferrer de Segre Alt Urgell el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví El riu del Cantó , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa aigua avall de Sort, es forma sota el coll

Domina Caldes de Boí Al vessant septentrional presenta una petita gelera La primera ascensió tingué lloc el 1882 el 1907 hi fou collocada una creu de ferro Al vessant SE s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers

És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és…

Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix Fou coneguda per l’explotació de calcàries litogràfiques, molt riques en fòssils Comprèn els actuals municipis d’Artesa de Segre amb Anya, Alòs de…

Inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles…

Dins del terme hi ha el santuari de Rocamora i el torrent d’Aulet Al sud d’Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el Talló d’Aulet, prop del límit amb el terme d’Areny de Noguera, es troben els cortals d’Aulet L’antic castell d’Aulet és esmentat ja l’any 851 en aquesta època era un centre d’explotació vitícola, com el veí despoblat de Sant Sadurní d’Aulet

Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Segur, de 32,85 km 2 d’extensió, és el centre geogràfic i econòmic de la Conca de Dalt, o Conca de la Pobla de Segur, el sector septentrional de la Conca de Tremp La Noguera Pallaresa marca el límit de la banda de llevant des que entra al terme, ja al tram final de l’espectacular estret de Collegats que separa les dues comarques pallareses, aigua amunt del barranc de Sant Pere fins al S de Sant Joan de Vinyafrescal, a la riba dreta del pantà de Sant Antoni El riu separa el terme de la Pobla de Segur dels de Baix Pallars Pallars Sobirà i…

És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la…

Es llicencià en dret, filosofia i lletres i història a Barcelona Fou membre del Grup de Sabadell, amb els integrants del qual collaborà en publicacions com la revista “Paraules” 1922-23, “Almanac de les Arts” de Sabadell 1924 i 1925 i “Diari de Sabadell” També fou collaborador de La Veu de Catalunya El 1928 fou nomenat cronista i arxiver de la seva ciutat natal, sobre la qual publicà Línies d’història ciutadana 1930 i Elements d’història de Sabadell 1932 La seva gran obra de creació és el recull d’aforismes Conceptes i dites de Martí Rialp 1938 Morí al front durant la guerra civil