Resultats de la cerca
Es mostren 9602 resultats
Joan Gili
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Fou vocal de la primera junta directiva de l’Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya ACMC 1932 Quedà segon dels Campionats Motociclistes de Catalunya organitzats per l’ACMC i cinquè del I Gran Premi de Barcelona 1933 Guanyà el Trofeu Francesc Macià 1934 i repetí el segon lloc en els Campionats de l’ACMC del 1934 Fou tercer del IV Gran Premi Internacional de Barcelona en la categoria de 250 cc i cinquè de la prova de sidecars de 500 cc 1936 Guanyà la Cursa Socorro Rojo Internacional en 350 cc 1936 Guanyà el Premi Montjuïc 1945 i quedà segon en…
diapasó
Música
So de referència convencional que condiciona l’afinació dels sons restants del sistema musical.
La freqüència-tipus ha oscillat segons les èpoques i els països el 1859 hom adoptà la de 435 períodes per segon per al la 3 La Conferència Internacional de Londres 1939 fixà el diapasó a 440 períodes per segon Posteriorment, el 1953, fou confirmada aquesta freqüència
quarterat | quarterada

D’esquerra a dreta, en creu, en sautor i en escaire
Heràldica
Dit del camper de l’escut dividit en quatre parts o quarters iguals mitjançant el partit i el truncat; també se’n diu quarterat en creu.
Hom parla de quarterat en sautor quan el camper ha estat dividit mitjançant el tallat i el trinxat, i de quarterat en escaire quan la divisió ha estat feta en forma que resulta com una creu esvàstica i cada quarter recorda la forma d’un escaire L’ordre per a blasonar els quarters va sempre del cap a la punta i del costat destre al sinistre Els quatre quarters poden ésser de dos esmalts iguals alternats primer amb quart i segon amb tercer o de quatre de diferents El costum de quarterar les armes —molt comú als estats hispànics— sembla que començà a la fi del segle XIII Amb el…
Sandoval
Llinatge de rics-homes castellans que adoptaren aquest nom per la possessió de la senyoria de Sandoval, prop de Burgos.
Hom fa remuntar la filiació al segle X amb el comte Gonzalo Téllez, senyor de Santarón, però no és segura fins Diego Gómez de Sandoval , que fou avi cinquè de Fernando de Sandoval y Quijada , senyor de Villavieco i Gaveros, el qual es casà amb Inés de Rojas y Leiva, senyora d’Ampudia des d’aquest enllaç, membres del llinatge empraren el cognom Rojas-Sandoval, i foren pares de Diego Gómez de Sandoval y de Rojas , el fill del qual fou Fernando de Sandoval-Rojas y de Avellaneda mort el 1474, segon comte de Castrogeriz i cinquè de Dénia, que estigué al servei d’Alfons IV i Joan II de Catalunya-…
semivocal
Fonètica i fonologia
Articulació intermèdia entre vocal i fricativa que es produeix durant l’emissió del segon membre tancat d’un diftong.
Es comporta com una ràpida transició entre un estat de màxima obertura, vocàlic, i un de màxim tancament, consonàntic per exemple, i en gaire gáire, u en moure móure, etc Alguns fonetistes no distingeixen aquest procés articulatori de l’invers, quan l’element tancat és primer membre d’un diftong, o sia semiconsonant per exemple, W en igual igwál
literatura assiriobabilònica
Literatura
Literatura escrita en llengua accàdia, en caràcters cuneïformes, apareguda a Mesopotamia durant els primers segles del segon mil·lenni aC.
Desenvolupà especialment temes de la mitologia i la religió, comuns a tots els altres pobles mesopotàmics literatures mesopotàmiques
aplicació exhaustiva
Matemàtiques
Aplicació entre dos conjunts en què tot element del segon conjunt és imatge d’un element, almenys, del primer.
ducat de Villarreale
Història
Títol concedit el 1641 al regne de Nàpols a Cèsar de La Grua-Talamanca-Tocco, segon príncep de Carini.
Continua en la mateixa família
contramarc
Segon marc que hom posa a un marc o bastiment fixat a la paret, per posar-hi les vidrieres.
Berenguer Ramon I de Provença
Història
Comte de Provença, fill segon de Ramon Berenguer III de Barcelona
de Barcelona i de Dolça I de Provença
.
En morir el seu pare 1131, heretà aquest comtat i els vescomtats de Gavaldà i Carlat, mentre que Barcelona passà al seu germà gran Ramon Berenguer IV de Barcelona , que l’ajudà en les lluites contra el comte Alfons Jordà de Tolosa 1131-34, així com en les que desencadenà la família de Baus Berenguer Ramon, que s’havia casat amb Beatriu, comtessa de Melguèlh, morí en un combat contra corsaris o possiblement contra genovesos aliats de l’emperador
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina