Hom fa remuntar la filiació al s X amb el comte Gonzalo Téllez, senyor de Santarón, però no és segura fins Diego Gómez de Sandoval, que fou avi cinquè de Fernando de Sandoval y Quijada, senyor de Villavieco i Gaveros, el qual es casà amb Inés de Rojas y Leiva, senyora d’Ampudia (des d’aquest enllaç, membres del llinatge empraren el cognom Rojas-Sandoval), i foren pares de Diego Gómez de Sandoval y de Rojas, el fill del qual fou Fernando de Sandoval-Rojas y de Avellaneda (mort el 1474), segon comte de Castrogeriz i cinquè de Dénia, que estigué al servei d’Alfons IV i Joan II de Catalunya-Aragó. Aquest fou pare de Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara (mort el 1502), tercer comte de Castrogeriz i sisè de Dénia, que el 1484 fou creat marquès de Dénia, i el seu fill Bernardo de Sandoval-Rojas y de Mendoza (mort el 1536), quart comte de Castrogeriz, segon marquès de Dénia, gran senescal de Sicília i majordom major i curador de la reina Joana I, fou creat primer comte de Lerma (1484), títol concedit per als primogènits dels marquesos de Dénia, i lluità al Rosselló contra els francesos. A la seva mort continuà el càrrec del pare, de custodi de la reina Joana I fins que aquesta morí, el seu fill Luis de Sandoval-Rojas y Enríquez (mort el 1570), segon comte de Lerma i tercer marquès de Dénia. Aquest fou pare de Bernardo de Sandoval-Rojas y de Zúñiga, que fou tercer comte de Lerma i morí abans que el seu pare i sense fills; de Cristóbal de Rojas-Sandoval y de Zúñiga (mort el 1580), arquebisbe de Sevilla; de Bernardo de Rojas-Sandoval y de Zúñiga (mort el 1618), cardenal i arquebisbe de Toledo, i de Francisco de Sandoval-Rojas y de Zúñiga (mort el 1574), quart marquès de Dénia i quart comte de Lerma, fills del qual foren Juan de Sandoval-Rojas y de Borja, primer marquès de Villamizar (1599), que fou lloctinent general de València, i Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, i d’aquest ho fou Cristóbal Gómez de Sandoval-Rojas y de la Cerda. Aquest fou pare de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Padilla (mort el 1635), segon duc de Lerma i segon d’Uceda, segon marquès de Cea i sisè de Dénia, així com cinquè comte de Santa Gadea i segon d’Ampudia, el qual només deixà dues filles, la primera de les quals, Mariana de Sandoval y Enríquez de Cabrera (morta el 1651), fou tercera duquessa de Lerma, quarta marquesa de Cea, setena de Dénia i de Villamizar, comtessa de Santa Gadea, Ampudia i Buendía, i fou casada amb Lluís d’Aragó-Cardona-Córdoba y Fernández de Córdoba-Figueroa, duc de Sogorb i de Cardona. La segona filla, Feliche de Sandoval-Rojas y Enríquez de Cabrera (morta el 1671), fou tercera duquessa d’Uceda i es casà amb Gaspar Téllez-Girón y de Sandoval. Un fill segon del primer duc de Lerma, Diego Gómez de Sandoval y de la Cerda, comanador major de Calatrava, es casà dues vegades, la primera amb la comtessa de Saldaña, hereva del ducs d’El Infantado, i foren pares de Rodrigo Díaz de Vivar-Sandoval y de Mendoza (mort el 1657), que fou setè duc d’El Infantado i el 1643 guanyà, per sentència, els comtats de Lerma i Ampudia, els quals en morir sense fills passaren al seu germà consanguini, el darrer (setè) comte de Lerma, Diego Gómez de Sandoval-Rojas y de Castilla (mort el 1668), cinquè duc de Lerma i cinquè marquès de Cea, que morí sense fills de la seva muller, la marquesa de Castañeda.