Resultats de la cerca

Extrem esquerre, es formà al planter del Vic Jugà al primer equip osonenc fins a la temporada 1950-51 i després milità en el Màlaga 1951-55, el Tetuán 1955-56, el Ceuta 1956-57, l’Alacant 1957-58, el Llevant 1958-59, el San Fernando 1959-60, el Deportivo Italia 1960-61 i la Unión Deportiva Canarias 1961-62, aquests dos últims de Veneçuela

Començà als equips de base del CP Vic i la temporada 2003-04 passà al del CP Voltregà El 2006 dirigí l’equip sènior femení a la Copa de la Reina, que conquerí La temporada següent, amb el Voltregà femení, guanyà el Campionat d’Espanya, la Copa de la Reina i la Lliga Catalana, i la 2007-08 repetí els tres títols més la Copa d’Europa

Missioner a les illes Filipines, on visqué des del 1875 fins el 1900 Fou professor de filosofia i dret canònic a Manila Collaborà al diari “Libertas” sota el pseudònim de Laercio Retornat a la península Ibèrica, encara continuà ensenyant a Àvila Al congrés balmesià de Vic, l’any 1910, presentà un treball titulat Criterio de libertad o solución única , que no arribà a ésser publicat

Fill possiblement de Santa Eulàlia de Pardines, al Lluçanès era canonge de Vic des del 957 A la mort del bisbe Ató 971, assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció Frujà, consagrat a Narbona, i Guadall, consagrat a Auish de Gascunya Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en les consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui El 978 fou confirmat en el bisbat pel papa i rebé una butlla de…

Representà el Club Natació Vic quan aquest tot just s’estava gestant Fou dues vegades campiona de Catalunya de 400 m lliure 1957, 1958, prova en què guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya 1958 Formà part de la selecció catalana que assolí el subcampionat d’Espanya en relleus 4 × 100 m lliure 1957, 1958 També fou recordista de Catalunya i Espanya dels 800 m lliure 1958

Es formà al Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu, on desenvolupà la seva carrera, excepte dos anys que jugà al Caja Burgos Campiona d’Espanya i de Catalunya en categories inferiors, ja com a absoluta guanyà la Superlliga estatal 2007, la Copa de la Reina 2012, el Campionat de Catalunya per equips 2006, 2007, 2010 i el de dobles 2010 i fou subcampiona de la competició europea per equips ETTU Cup 2007

Davanter que s’inicià al Club Patí Vic, on també practicà l’hoquei sobre patins Posteriorment jugà al CHL Igualada, al CHPL Valladolid 2004-05 i, des de la temporada 2005-06, al Rubí Cent Patins En el seu palmarès figuren tres Copes del Rei, una amb el Valladolid 2005 i dues amb el Rubí 2006, 2009, i una Copa Confederació 2009 amb l’equip vallesà Fou internacional amb la selecció espanyola i la catalana

Fill del marbrista Magí Callís i Gili, que el 1864 havia fornit el marbre per al monument a Jaume Balmes, entre el 1902 i el 1908 reformà la façana i la capella del Santíssim de Santa Maria de Manlleu Osona El 1905 projectà la capella del Sant Sagrament de Sant Vicenç de Malla Osona En l’àmbit polític, fou escollit regidor a Vic en les eleccions municipals del 10 de novembre 1901

Entre el 1874 i el 1880 feu estudis de medicina, filosofia i lletres i dret, que no completà, a la Universitat de Barcelona Treballà com a administrador del balneari Blancafort de la Garriga Promogué la Gazeta Vigatana  i collaborà a la Gazeta Montanyesa  i La Veu del Montserrat de Vic, i a La Renaixença , La Illustració Catalana i La Illustració Llevantina , entre altres publicacions Fou fundador i primer president de la societat Catalunya Vella, professor d’història de Catalunya dels Estudis Universitaris Catalans, en substitució, a partir del curs 1905-06, de Francesc Carreras…

Fou membre de la nissaga de músics vigatans coneguts amb l’àlies de Vila , que esdevingué cèlebre durant els segles XVI i XVII Ferran provenia d’una rica família de mercaders de Vic i era nebot de Pere Alberc i Ferrament , organista de la catedral de Barcelona Alberc sollicità l’assistència d’un organista coadjutor del capítol barceloní al març del 1580 per a aquest fi, el capítol feu publicar un edicte a les ciutats de Vic i Barcelona, on convocava els membres de la nissaga musical iniciada per Pere Vila , tal com ho establien els pactes signats per aquest darrer i…