Resultats de la cerca
Es mostren 2080 resultats
Francesco Lamperti
Música
Professor de cant italià.
Estudià a Lodi amb Pietro Rizzi i posteriorment al Conservatori de Milà Treballà com a codirector amb A Masini al Teatro Filodrammatico de Lodi i després com a professor de cant al Conservatori de Milà 1850-75 Entre els seus alumnes cal esmentar cantants com E Albani, G Aldigheri, E Barbacini, M Lagrange o Teresa Stolz Publicà algunes obres teòriques, entre d’altres, estudis per a veu i un tractat sobre l’art del cant Lamperti tingué dos fills que també estigueren relacionats amb el món de la música El més gran, Giuseppe Milà 1834 - Roma 1899 treballà…
Ettore Panizza
Música
Compositor i director d’orquestra argentí.
Fill de Giovanni Grazioso Panizza, violoncellista i director, estudià inicialment amb el seu pare i després es traslladà a Itàlia, on entre el 1887 i el 1898 amplià la seva formació El 1900 estrenà a Gènova una obra pròpia, el tríptic Medioevo latino , que A Toscanini dirigí a Buenos Aires cinc anys més tard Com a director, exercí inicialment a Buenos Aires i el 1898 ho feu al Teatre Costanzi de Roma Després de presentar-se al Covent Garden de Londres 1907, tornà a Itàlia, on del 1921 al 1931 fou assistent de Toscanini al Teatro alla Scala…
Lovro von Matacic
Música
Director d’orquestra eslovè.
Estudià música a Viena, on formà part dels Nens Cantors, i el 1919 debutà a l’Òpera de Colònia com a director coral Posteriorment dirigí les orquestres de les òperes de Ljubljana 1924-26, Belgrad 1926-31 i Zagreb 1932-38 El 1938 fou nomenat director de l’Òpera de Belgrad i del 1942 al 1945 dirigí a l’Òpera de Viena Després de la Segona Guerra Mundial ajudà a consolidar el Festival de Dubrovnik i, també, a formar l’Òpera de Skopje, que dirigí entre el 1948 i el 1952 En 1956-58 es posà al capdavant de la Staatskapelle de Dresden, tasca que alternà amb la direcció de l’…
Jonel Perlea
Música
Director d’orquestra romanès naturalitzat nord-americà.
Estudià al Conservatori de Munic i a Leipzig i el 1919 debutà a Bucarest Posteriorment dirigí a Leipzig 1922-23, Rostock 1923-25 i Cluj 1927-28 El 1928 tornà a Bucarest, on fou director de l’orquestra de l’Òpera, càrrec que exercí en 1928-32 i en 1936-44 També en fou director musical del 1929 al 1932 i del 1934 al 1936 Entre el 1936 i el 1944 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Bucarest i en 1941-44 fou professor de direcció al conservatori de la capital romanesa Després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Roma…
Vittorio Gui
Música
Director d’orquestra i compositor italià.
Estudià a Roma, on es formà musicalment l’Accademia di Santa Cecilia, i estudià humanitats a la universitat Debutà al Teatro Adriano de la mateixa ciutat el 1907 amb una producció de La Gioconda , d’A Ponchielli, que obtingué un gran èxit, i posteriorment fou contractat a Nàpols i a Torí Invitat per A Toscanini, obrí la temporada 1923-24 del Teatro alla Scala de Milà amb Salome , i el 1928 fundà a Florència la Stabile Orchestrale Fiorentina El 1933 començà la seva collaboració en el Maggio Musicale Fiorentino, que arribà a dirigir El mateix any fou invitat per B Walter per a…
Victor De Sabata
Música
Director d’orquestra italià.
Entre el 1902 i el 1910 estudià piano, violoncel i composició al Conservatori de Milà Després de la Primera Guerra Mundial mostrà un clar interès per l’òpera, i debutà a Montecarlo el 1918 amb L’enfant et les sortilèges de M Ravel Des d’aquest any i fins al 1929, en què fou convidat a dirigir el Teatro alla Scala de Milà, s’estigué al capdavant de l’Òpera de Montecarlo Parallelament a l’etapa milanesa treballà a Florència 1933 i Bayreuth 1939, on dirigí Tristany i Isolda Feu de director a les ciutats més importants d’Europa i dels EUA, musicalment parlant, com ara Roma, Londres, Edimburg o…
Temistocle Solera
Música
Compositor i llibretista italià.
De vida aventurera i atípica treballà fins i tot en un circ, vers el 1835 Giuseppe Verdi li encarregà refer el llibret Oberto, conte di San Bonifacio , obra que fou seguida per Nabucco 1842, I lombardi alla prima crociata 1843 i Giovanna d’Arco 1845 La collaboració entre Verdi i Solera es trencà, però, el 1846, quan aquest abandonà el llibret d' Attila completat per Francesco Maria Piave el mateix any per anar a Espanya amb la seva esposa, la soprano Teresa Rusmini Fou empresari d’òpera a Madrid on fou també llibretista d’E Arrieta i a Barcelona, on estrenà la seva òpera La hermana de Pelayo…
,
Beverly Sills

Beverly Sills
© The Metropolitan Opera Archives
Música
Pseudònim de la soprano nord-americana Belle Silverman.
Debutà a l’Òpera de Filadèlfia el 1947 en el paper de Frasquita Carmen i, després d’uns anys a San Francisco, passà a la New York City Opera el 1955, amb la qual es destacà en els principals papers de compositors de l’últim bel canto , com Gaetano Donizetti o Vincenzo Bellini Els anys seixanta es distingí i aconseguí fama en papers rossinians al servei dels quals emprà una coloratura impecable, i també en les grans òperes donizettianes Cantà principalment als Estats Units, però obtingué també èxits als principals teatres d’òpera europeus, com al de Viena 1967, Milà…
,
Lluís Vidal i Molné
Flors, de Lluís Vidal i Molné
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cinematografia
Dibuixant, pintor i cineasta.
Germà d’Ignasi Vidal i Molné Format a Llotja i a Sant Lluc Protagonista del film Déjate de amigos 1928-30 de Joan Estiarte Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’installà a Mònaco el 1942 hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia Collaborà en revistes, illustrà llibres únics La Divina Comedia , realitzà escenografies Carmen , 1954, Òpera de Montecarlo i grans murals i produí films de dibuixos animats Don Quijote de la Mancha Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée Nationale…
Xavier Pàmies i Giménez
Literatura catalana
Traductor.
Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona, ha fet de lingüista i de corrector És autor, amb Empar Barcons, de dos llibres de viatges, Tres anys pels països del sud 1995 i Cap allà on neix el Nil 2002 S’estrenà com a traductor el 1990 amb Gran sertão riberes de Guimarães Rosa Des d’aleshores s’ha dedicat professionalment a la traducció literària al català, a partir de l’anglès, del portuguès i del francès, amb més d’un centenar de títols publicats Ha traduït Eça de Queirós, Machado de Assis, Saramago vuit obres, Jane Austen, Karen Blixen, Edith Wharton, Salinger,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina