Resultats de la cerca
Es mostren 755 resultats
Pinerolo
Ciutat
Ciutat de la província de Torí, al Piemont, Itàlia, als peus dels Alps.
Indústries tèxtils, elèctriques, mecàniques i alimentàries Bisbat catòlic La seva catedral i l’església de San Maurizio presenten mostres del gòtic tardà
el País Niçard
Comarca de Provença, Occitània, corresponent a l’actual departament francès dels Alps Marítims.
La capital és Niça Els seus límits són a l’E la Ligúria, al N el Delfinat i a l’W els territoris de l’Alta Provença i la Baixa Provença La capital i els altres nuclis importants de població són al S, a la vora de la mar, i constitueixen els nuclis turístics principals de l’anomenada Costa Blava Menton, Canes, Mònaco, etc
Mont Blanc

El Mont Blanc (2013)
JB Perraudin
Cim
Cim del massís de Mont Blanc, màxima alçada dels Alps occidentals (4.807 m).
El 1786 J Balmat i MG Piccard l’escalaren per primera vegada, i l’any següent ho féu HB de Saussure, al capdavant d’una expedició de vint persones que efectuà les primeres observacions científiques
Adamello
Massís
Massís dels Alps Rètics, Itàlia, al límit de la Llombardia i el Trentino.
Constituït per roques granítiques, allotja nombroses glaceres, i els seus emissaris Oglio, Chiese, Sarca són utilitzats per hidrocentrals El massís culmina als 3 554 m al Mont Adamello
Géant

L’Aiguille du Géant
chamonix.net
Coll dels Alps, al NE del massís del Mont Blanc (a 3.369 m).
Comunica la vall de l’Arve Chamonix amb la del Doire Courmayeur Al SW del coll s’aixeca l' Aiguille du Géant 4013 m El túnel del Mont Blanc travessa aquest coll i comunica la Savoia amb la Vall d’Aosta
tirolesa
Música
Manera de cantar típica dels Alps tirolesos, on és anomenada iodler o dudler
.
Consisteix en una sèrie de frases melòdiques curtes, sempre de ritme ternari, que hom canta sobre algunes síllabes o vocals, i que es caracteritza per la transició ràpida del registre greu a l’agut i de la veu de pit al falset Sovint hom l’executa polifònicament a base de repetir la melodia a la tercera i a la sexta Molt difosa durant el s XIX, Rossini la introduí en el seu Guglielmo Tell
Manòsca
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament dels Alps de l’Alta Provença, França.
Emplaçada a la vall de la Durenca, és un centre agrícola arbres fruiters, vinyes i oliveres Prop de la ciutat hi ha mines de carbó
Rätikon
Serralada
Serralada dels Alps Orientals, anomenada també Alps Rètics, entre la vall dels rius Montafon i Walgau, al N, la del Prättigau, al S, i la del Rin, a l’W.
És fronterera entre Àustria i Suïssa i a l’W s’obre la vall del Liechtenstein Té altures com el Scesaplana 2 965 m, el Drusenfluh 2 827 m i el Sulzfluh 2 817 m
Rin

El Rin al seu pas per la ciutat alemanya de Colònia
© Corel / Fototeca.cat
El major dels rius de l’Europa pròpiament occidental.
Nascut a Suïssa, és fronterer amb Àustria, Alemanya i França passa per Alemanya i, finalment, travessa els Països Baixos, on desguassa a la mar del Nord Té 1232 km de llarg, 196300 km 2 de conca i un cabal final d’uns 2250 m 3 /s de mitjana i 11 l/s/km 2 S'origina al llac Toma, a 2344 m d’altitud, al peu del Mont Badus, prop del pas de l’Oberalp, amb el nom de Vorderrhein Dins els Alps s’orienta al NE i rep el Hinterrhein, que ve dels Alps Rètics així, a Felsberg porta ja 126 m 3 /s 38,8 l/s/km 2 d’un règim nivoglacial de transició, amb màxim de juny i mínim profund d’hivern per retenció…
Novara

Catedral de Novara
Francisco Anzola (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat del Piemont, Itàlia, capital de la província homònima.
Situada a la plana del Po, al NE de Torí i a l’W de Milà, és un actiu centre comercial agrícola arròs, cereals i un nucli industrial indústria tèxtil cotó, seda, fibres artificials, química i mecànica i arts gràfiques Nus de comunicacions ferroviàries i de carreteres cap a Milà, Torí i els Alps llac Major D’origen gal, Cèsar la convertí en un municipi florent, amb vitalitat comercial Al segle IV esdevingué seu episcopal Capital d’un comtat segle X i ciutat lliure segle XI, fou durant molt de temps la segona ciutat important del ducat de Milà, i en seguí les vicissituds Marquesat 1538, passà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina