Resultats de la cerca
Es mostren 2439 resultats
Stuttgart
Ciutat
Capital del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Port fluvial a l’esquerra del Neckar, que en la seva expansió s’ha annexat Bad Cannstatt, a l’altra banda del riu Nus ferroviari important, s’ha desenvolupat com a gran centre industrial indústries mecàniques, de l’automòbil Mercedes, d’aparells de precisió, òptiques, d’instruments musicals, indústria tèxtil, química, del tabac i refineria de petroli Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Documentada des del 1229, fou ciutat 1286, seu dels comtes de Württemberg s XIV i capital del ducat s XVI Molt destruïda durant la Segona Guerra Mundial, conserva molts restaurats, l’Altes…
San Juan
Divisió administrativa
Província del NW de l’Argentina, a la regió andina.
La capital és San Juan La delimiten al N i a l’E la província de La Rioja, al S les de Mendoza i San Luis i a l’W la serralada dels Andes S'hi troben tres dels sistemes muntanyosos de l’Argentina la serralada dels Andes, la Preserralada i les serres de la Pampa Clima àrid i sec 88 mm anuals de pluja que incideix en l’aspecte desèrtic del territori Els rius són cabalosos, alimentats per les neus de les altes muntanyes els més importants són el Bermejo i el San Juan La base…
illes Samoa
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a la Polinèsia, situat al S de l’equador.
Consta de sis illes i nombrosos illots formats pels pics emergits d’una serralada volcànica El terreny és molt accidentat a les regions centrals, cobertes de bosc dens equatorial pràcticament impenetrable El clima és equatorial, temperat per la mar, amb altes temperatures i pluges abundants tot l’any més de 5 000 mm El 1830 un missioner anglès, John Williams, les visità, i des d’aleshores les Samoa han estat en contacte amb l’Occident A la fi del s XIX, Alemanya, la Gran Bretanya i els EUA obtingueren certs privilegis per a llurs súbdits a la Samoa Occidental Una comissió especial fou…
Benue
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, afluent del Níger per l’esquerra (1 400 km).
El règim és pluviotropical Neix al massís d’Adamaua, al Camerun, flueix vers el nord fins a Garoua, on pren la direcció oest cap a Nigèria, i, a partir de Yola, corre per una gran depressió, fins a la desembocadura Per la vora dreta rep el Gongola a Numan, i per la vora esquerra, el Donga, i desguassa al Níger a Lokoja, on, amb aigües altes, porta de 12 000 a 15 000 m 3 /s La navegació és important, però condicionada pel nivell de les aigües d’agost a setembre és navegable fins a Garoua El Benue serveix com a via d’unió entre la regió del llac Txad i el golf de Guinea Un ferrocarril i una…
el Gaià

Curs del Gaià al seu pas per Vila-rodona
© Alberto González Rovira
Riu
Riu que neix a les serres de la Brufaganya i de Queralt i que desguassa a la Mediterrània, després de travessar el Camp de Tarragona, al peu del castell de Tamarit (Tarragonès).
Té uns 85 km de longitud La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà, és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres Travessa la Serralada Prelitoral estret de Gaià i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada Montmell i Bonastre, on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les pluges els aiguats de tardor i…
quocient intel·lectual
Psicologia
Xifra que representa la intel·ligència i que és obtinguda mitjançant la divisió entre l’edat mental d’un individu (aconseguida per mitjà de determinats tests d’intel·ligència) i la seva edat cronològica, multiplicada per cent.
El concepte fou introduït per WLStern l’any 1912 i adaptat per LTerman a la revisió de l’escala de Binet-Simon Aplicat als adults, però, Wechsler el definí com la proporció entre la intelligència, detectada per un determinat tipus de tests, i el nivell mitjà corresponent a la seva edat i al seu grup social Aquesta relació té una extensa gamma de valors hom considera 100 el punt mitjà, per sota de 70 com de deficiència intellectual, i una intelligència superior per sobre de 130 Té un valor relatiu, puix que els patrons utilitzats són molt variablesS'observa que el quocient intellectual s’…
irradiació
Alimentació
Tractament dels aliments amb radiacions ionitzants (raigs gamma i electrons accelerats) per tal de prevenir-ne certes alteracions, segons quina sigui la quantitat de radiació rebuda.
A dosis baixes fins a 1 kGy, s’inhibeix la germinació, es retarda la maduració i s’exerceix un efecte insecticida a dosis mitjanes de 1 a 10 kGy es redueix la població microbiana i el nombre d’agents patògens no esporulats i es milloren les propietats tecnològiques dels aliments i en dosis altes de 10 a 50 kGy, s’eliminen els virus i es produeix una esterilització comercial completa La irradiació, però, pot produir alteracions secundàries en el producte alimentari com és ara l’oxidació de greixos, certes pèrdues d’aromes, etc o en l’envàs Al novembre del 1980, un comitè internacional definí…
alfagen | alfàgena
Tecnologia
Dit dels elements aliants que, afegits als acers, modifiquen el diagrama d’equilibri Fe-C ampliant l’interval d’estabilitat de l’anomenada fase alfa del ferro o ferrita.
El crom, el silici, el titani, el niobi, el molibdè i el tungstè són elements alfàgens En particular, el niobi i el titani, afegits als acers, es caracteritzen perquè hi formen carburs, que disminueixen la proporció de carboni dissolt a la matriu i així estabilitzen la ferrita L’exemple més típic d’element alfagen és el crom, que, afegit als acers inoxidables de baix contingut de carboni, n'augmenta la resistència a la corrosió El crom té la mateixa estructura cristallina cúbica centrada al cos que la ferrita i això fa que els acers on hi ha la proporció adequada de crom normalment superior…
moniato

Conreu de moniatos
(CC0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de règim anual, de la família de les convolvulàcies, amb tubercles subterranis, oblongs o fusiformes, comestibles, amb fulles amplament ovades, enteres o lobulades, de base truncada o cordada, amb flors blanques o purpúries i amb fruits en càpsula (moniato).
Procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis De conreu propi de països amb mà d’obra abundant i, en general, escassament desenvolupats, s’adapta molt bé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, com les margues sorrenques Ara bé, per a assolir alts rendiments calen normalment de quatre a cinc mesos càlids, sòls fèrtils i un conreu acurat Actualment el seu conreu es dóna en moltes zones càlides i temperades, incloses moltes comarques catalanes Vol sòls arenosos, humitat i temperatures altes El principal país productor és Nigèria També s’estén el conreu pel…
torbera
Geobotànica
Tipus de vegetació propi de medis entollats, caracteritzat per la presència abundant i exclusiva de molses o d’herbes hidròfiles.
El creixement de les plantes origina una gran quantitat de matèria vegetal, que a causa de l’anaerobiosi existent es transforma en torba, la qual s’acumula en el fons de la torbera N'existeixen dos tipus principals la torbera alta o ombrogènica, integrada per esfagnes que s’eleven per damunt del nivell de l’aigua i per sòl àcid i oligotròfic, i la torbera baixa , constituïda per ciperàcies i altres herbes, que es forma en indrets calcaris o silicis, amb aigua neutra, poc àcida o lleugerament bàsica, i rica en nutrients Les torberes altes són pròpies de regions de clima fred i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina