Resultats de la cerca

Fou professor del seminari de Tarragona i des del 1815 rector del collegi del seu orde a Tortosa Acusat d’absolutista el 1821, fugí a Andorra Acabat el Trienni Liberal publicà les Cartas de un liberal arrepentido , on acusa els liberals, sense excepció, de tota classe de crims Afiliat al carlisme, consta que fou director del Boletín del Ejército Real de Aragón, Valencia y Murcia

Estudià teologia i psicologia analítica a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants, i literatura a Costança Alemanya Collaborà, entre d’altres, en les revistes Recull , Poble Andorrà , Buho  i Plançó Publicà el recull Joc d’arrels i d’estels 1965 i Antologia de sacerdots poetes 1975, en la qual ell mateix és representat, i fou inclòs a Lleida, vuit poetes 1968

S’inicià al Club Natació Sabadell i jugà també a Tarragona, al Centre d’Estudis Roca de Barcelona, a l’Andorra TX i al Cañada Vera, filial de l’Unicaja Almeria Amb el CAI Teruel feu el salt a la màxima categoria, on també ha defensat els colors del CMA Sòria És internacional amb la selecció espanyola absoluta i ha disputat partits amb la selecció catalana

Assolí una medalla de bronze en els Campionats del Món 1989 i una de plata en els d’Europa 1990, i participà en els Jocs Olímpics d’Hivern d’Albertville 1992 Fou demostrador d’esquí alpí a l’Escola Espanyola d’Esquí i dirigí l’escola d’esquí Boí-Taüll i, entre el 2000 i el 2016, l’estació d’esquí Vallnord, a Andorra

Bé que dividida en quarts, aquests no tenen, però, a diferència dels d’Ordino i la Maçana, consells representatius Limita al N amb el terme d’Aós, al s amb els d’Arcavell, Bescaran i Estamariu tots a l’Alt Urgell, a l’E amb la parròquia d’Andorra la Vella i a l’W amb els termes de Civís i Argolell Alt Urgell L’economia tradicional ha estat agrícola i ramadera Hom conreava cereals forment, sègol, ordi, patates, farratge, hortalisses, algun arbre fruiter i molt de tabac Els ramats d’ovins han desaparegut Actualment, les principals fonts de riquesa són el comerç, l’hoteleria 21…

Pertanyent a una família amb forta vocació religiosa, l’any 1927 ingressà a l’abadia de Montserrat després de rebre els primers ensenyaments dels germans de les Escoles Cristianes, a Ponts A Montserrat visqué, en la seva etapa de noviciat, el moviment de renovació monàstica del temps de govern de l’abat Antoni Maria Marcet Dom Baraut emeté els primers vots monàstics a l’agost del 1934 i amb el referent de la figura de dom Anselm Maria Albareda inicià la seva dedicació al món de la història i dels arxius Quan esclatà la guerra civil es traslladà al monestir de Maria Loach Renània, on, a més de…

Els darrers anys ha tingut un fort increment de població, i forma part del nucli urbà d’Andorra la Vella i les Escaldes Són remarcables alguns bells exemplars d’antigues cases pairals i el pont dels Escalls sobre la Valira d’Ordino L’església de Sant Jaume, derruïda, és mencionada, a la primera meitat del s XI, entre les possessions del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Alt Urgell

Jugà amb el club d’escacs Barcino i fou campió de Catalunya juvenil 1988 Mestre Internacional des del 1993, és membre de la Societat Coral Colom de Sabadell Guanyà l’Obert Ciutat de Mollerussa 1991, 1992, l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer, el Torneig de Barcelona 1992, l’Obert Vila de Benavent 2006 i el Campionat d’Andorra 2008 També fou subcampió de Catalunya de ràpides 1996

Fou membre del Club Atlètic Terrassa i del Club d’Atletisme Valls d’Andorra S’especialitzà en els 400 m tanques i en el decatló Destacà en categoria juvenil i fou campió d’Espanya de decatló júnior 1980 Guanyà el Campionat de Catalunya dels 400 m tanques 1980, el decatló del Campionat d’Espanya 1982 després d’haver estat tercer 1981 El 1981 feu el rècord català de decatló

Comtessa de Foix Filla única i hereva d’Arnau I de Castellbò i muller de Roger Bernat II de Foix, amb qui es maridà el 1208 malgrat l’oposició del bisbe i del comte d’Urgell, Ermengol VIII Fou suspecta, com el seu pare, de catarisme En morir, el vescomtat de Castellbò, amb els seus annexos de les valls d’Andorra, Sant Joan Fumat i Cabó, passà als Foix