Resultats de la cerca

Després de fundar El Motín a Madrid 1881-1926, es distingí per les seves campanyes anticlericals, que assoliren una gran audiència Estigué força relacionat amb el republicanisme català, especialment a través de les seves collaboracions regulars, des del començament del s XX, en La Publicidad i en La Campana de Gràcia , quan féu costat a Salmerón com a cap de la Unión Republicana, en l’organització de la qual tingué un gran paper 1903 Relacionat amb Ferrer i Guàrdia, amagà Mateu Morral després del seu atemptat contra els reis, el 1906 Processat i condemnat a 9 anys de presó juny…

Fill del notari Guillem Roca Es doctorà en drets a la universitat mallorquina Fou oïdor de l’audiència, un dels fundadors de la Societat Econòmica d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Acèrrim antilullià, escriví vers el 1762 dues epístoles amb motiu d’un sermó en elogi de Ramon Llull de Joan Àngel Noceras i el 1763 uns Comentarios al decreto de 18 de julio dado a favor del culto y doctrina de RLulio Formà part el 1767 de la comissió per expulsar els jesuïtes i embargar-los els béns i el collegi de Pollença arran de la supressió de l’orde Malvist…

Regent de la tresoreria de la generalitat Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya i regent de la tresoreria reial Miquel de Salbà i de Vallgornera , que havia estat un íntim collaborador del lloctinent general de Catalunya Joan Josep d’Àustria 1653-56 El 1659 fou comissionat amb el jurista Josep Romeu i Ferrer per fixar els límits fronterers establerts pel tractat dels Pirineus i el 1660 es reuní a Llívia amb Giacinto Serroni, bisbe d’Aurenja i delegat francès, i aconseguí de conservar per al Principat l’enclavament de Llívia Posteriorment fou nomenat lloctinent general de…

Aquesta publicació fou molt mal rebuda per part dels reis i les potestats civils, sobretot en l’etapa del despotisme illustrat Josep II d’Àustria la feu suprimir dels rituals El 1552 l’audiència de Catalunya feu una reclamació, pel fet d’entendre que hi havien estat introduïdes clàusules contràries a la jurisdicció reial, i Felip II de Castella prohibí l’admissió de la butlla el 1572 Carles II el 1694 la declarà novament no admesa Igualment feu Felip V el 1745 Carles III, el 1788, en prohibí de nou la publicació Malgrat tot això, la butlla continuava essent inserida en els…

Es distingí durant la guerra del Francès prenent part activa en la junta superior del Principat de Catalunya reunida a Tarragona 1808 Aquest organisme el nomenà intendent de la província, membre de la comissió de finances i d’una comissió judicial que havia de substituir en les seves funcions l’audiència de Barcelona, aleshores sota domini francès Més tard, durant el Trienni Constitucional, fou ministre de la junta nacional del crèdit públic i ministre de finances en el segon govern d’aquell període, presidit per Eusebio Bardaxí 1821-22 El 1834, com a sotsdelegat de foment,…

Vida i obra Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, l’any 1926 ingressà a la carrera judicial Fou jutge de Chelva, Sogorb, Alzira i Castelló cap de la secretària política de la Secretaría General del Movimiento 1936-39 magistrat de l’Audiència de València alcalde de València 1951-55, i magistrat de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem 1960 Fou director del Centro de Cultura Valenciana 1978-82, en un moment d’altíssima virulència anticatalanista d’aquesta institució vinculada a Lo Rat-Penat n’és una mostra el llibre Raó i característiques diferencials…

Reclamat per les institucions catalanes des del segle XVI, les seves funcions foren exercides de fet per l’ audiència reial , creada per Ferran II el 1493 El Tribunal de Contrafaccions té l'origen en les Corts de 1701-1702 convocades per Felip V d’Espanya  i ratificades en les de 1705-1706, convocades per  Carles VI Tot i les dificultats sorgides arran de la guerra de Successió , funcionà fins a l’abolició de les institucions catalanes, però la major part de la documentació fou destruïda després de la derrota del 1714, molt probablement per les autoritats borbòniques El Tribunal…

Senyor de Sarral, de Cabra que comprà el 1698 al marquès d’Olias i de la quadra de Conill Fill de l’assessor de la batllia general de Catalunya, conseller reial i doctor en drets, el cavaller i després noble Josep de Potau i Company Collaborà a la lluita antifrancesa durant la guerra de la lliga d’Augsburg Fou catedràtic de la universitat i magistrat de l’Audiència de Barcelona Felip V volgué atreure-se'l amb el títol de comte de Vallcabra 1702, però ell era austriacista i s’oposà per escrit que les deliberacions del Consell de Cent deixessin d’ésser secretes, fet pel qual fou…

Seguí la carrera judicial, i a 28 anys ja era alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Del 1785 al 1790 recorregué el Principat de Catalunya, i anotà curosament les seves observacions en un Diario de los viajes hechos en Cataluña que romangué inèdit i fou publicat el 1973 a cura de Ramon Boixareu, probablement amb la finalitat d’informar el govern sobre la situació econòmica del país Tornà a Madrid 1791-94, però fou novament enviat a Catalunya amb motiu de la Guerra Gran 1794-95 El 1795…

Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera mort el 1755, creat ciutadà honrat de Barcelona 1754 i tresorer de l’audiència 1733 Fou administrador de la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí Membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764, presidí 1776-77 la secció d’agricultura de la seva continuadora, la Conferència Física, i investigà especialment els procediments de preparació del cànem El 1773 invertí 176 000 lliures en el repoblament del terme d’Almacelles Segrià, que havia comprat amb el de Marmellar El 1774 obtingué el privilegi de…