Resultats de la cerca

Rebé de Lluís XI de França la castellania d’Òpol, però aviat prengué partit per Joan II de Catalunya-Aragó i defensà Perpinyà contra els francesos 1475 Obligat a exiliar-se en rendir-se la plaça, els seus béns foren confiscats El 1493, després de la reincorporació dels comtats de Rosselló i Cerdanya a Catalunya, fou nomenat per Ferran II procurador reial governador dels comtats 1494 i portantveus de general governador

Lloctinent de Mallorca 1698-1701 Partidari del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió, aquest li atorgà el comtat de Cartellà 1706 i el marquesat de Cartellà 1707

El 1515 fou comprada pel doctor en lleis i del reial consell Joan d’Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut Fou confirmada com a títol del regne el 1747 a Antoni d’Armengol i d’Aimeric mort el 1764, baró de Calabuig Passà per enllaç 1805 als Peguera, marquesos de Foix, que la posseïren fins el 1881 El 1930 fou rehabilitada per Ferran d’Alemany i Milà i es troba vacant des del 1954

Passà als vescomtes de Cardona al principi del s XIII i a la fi d’aquest mateix segle fou venuda als Erill Al s XIII passà als Anglesola i al XIV als Cornells i als Pallars El 1388 Jaume Roger de Pallars, baró de Mataplana, la vengué al primer comte de Cardona A la fi del s XVII, la baronia d’Arbeca passà, juntament amb el ducat de Cardona, a la casa ducal castellana de Medinaceli

Pel testament del seu pare rebé les senyories de Malta i Gozzo i les possessions alemanyes que aquell havia heretat de la seva mare, Elisabet de Caríntia Fou nomenat successor del regne de Sicília posat cas que la seva germana Maria, hereva de Frederic, morís sense descendència Es casà amb Beatriu d’Aragó, filla de Joan i besneta de Frederic II, i foren pares de Joana Frederic d’Aragó, muller de Pietro Gioni, baró d’Ardore

Baró de Sant Boi Fill d’Antoni de Cardona i Enríquez Lluità contra els turcs en defensa de les illes de Gerba 1560 i de Malta 1565 i, sobretot, a Lepant 1572, on fou del consell privat de Joan d’Àustria i comandà les set galeres que constituïen l’avantguarda Participà en la lluita contra els moriscs de Granada 1569-70 Es casà amb una dama sarda, que aportà als seus descendents la baronia de Galtelli

Estigué vinculat al Göttinger Hain, grup implicat en el Sturm und Drang Revalorà les balades — Leonore 1773, Der wilde Jäger ‘El caçador irat’, 1778, Das Lied vom braven Mann ‘La cançó de l’home valerós’, 1778, etc— i dedicà cançons torturades a Molly, cunyada i tercera muller seva Escriví una versió de les aventures del baró Münchhausen 1786 Malalt, fracassada la seva vida sentimental i criticada la seva poesia per Friedrich von Schiller, acabà suïcidant-se

La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu net i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí, vescomte de Rocabertí, marquès d’Anglesola i de la Vilueña, comte d’Albatera i de Santa Maria de Formiguera, baró de Bétera A la seva mort, sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognomenaren Rocabertí, als Dameto, marquesos de Bellpuig, als Sureda, marquesos de Vivot, i als Montaner

Fou canonge de Guissona Entre altres obres, hom li atribueix un Llibre de doctrina moral en defensa de la Immaculada Concepció, potser en prosa, elogiada en una poesia atribuïda a Vicenç Garcia En 1610-20 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, el llibre de màximes en vers Selva de vàries sentències, d’intenció moralitzadora i de caràcter popular, del qual fou publicada només una petita part Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències, 1623

Fill de Lluís de Castellar de Vilanova, comte de Castellar i baró de Bicorp i de Quesa El 1603 es casà amb Anna de Peralta Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el pseudònim de Tranquilidad , i hi presentà les úniques obres literàries que se li coneixen catorze composicions poètiques de circumstàncies i un discurs lloant les dones, el Discurso en alabança de las mujeres El 1581 Andreu Rei d’Artieda li dedicà la seva obra Los amantes