Fou canonge de la col·legiata de Santa Maria de Guissona (1612). Participà en diversos certàmens poètics (1614, 1618).
Entre altres obres, hom li atribueix un Llibre de doctrina moral en defensa de la Immaculada Concepció, potser en prosa, elogiada en una poesia atribuïda a Vicenç Garcia. Entre el 1610 i el 1620 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, el llibre màximes en vers Selva de vàries sentències, d’intenció moralitzadora i de caràcter popular. Dividit en trenta tractats, només en fou publicada una petita part: Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències (Barcelona 1623).
El manuscrit autògraf també aplega un bon nombre de poesies liminars d’autors coetanis (entre les quals una de Vicent Garcia) i altres poemes seus. Entre aquests és destacable la composició Als poetes catalans, un al·legat a favor de la llengua catalana que segueix de prop la Sentència dels versos catalans de Francesc Calça, del 1601. Publicà també un llibre a propòsit de les festes del Santíssim Misteri de Cervera, que no ha pervingut.