Resultats de la cerca
Es mostren 706 resultats
el País de Foix
Història
Territori del Llenguadoc, Occitània, que actualment constitueix el departament francès de l’Arièja.
La capital és Foix Limita al N amb Tolosa, a l’E amb el Carcassès, al segle i al SE amb Andorra i el Capcir i a l’W amb el Coserans Cal distingir-hi tres àrees diferents la meridional, que s’estén sobre la zona axial del Pirineu Central esquists, gresos i granits, la septentrional, formada per la vall baixa del riu Arièja i les petites muntanyes que l’envolten, i la intermèdia, constituïda per les capes sedimentàries fortament plegades dels Petits Pirineus És drenat pels afluents de la dreta de la Garona, el més important dels quals és l’Arièja El clima i la vegetació són de tipus atlàntic És…
Gervasi Deferr
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Primer esportista català a aconseguir dues medalles d’or en uns Jocs Olímpics S’inicià al Centre de Tecnificació de la Foixarda i el 1990 començà a entrenar amb Alfredo Hueto, que el dirigí durant tota la seva trajectòria esportiva El 1992 entrà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat L’any 1995 debutà amb la selecció espanyola júnior i l’any següent participà en el seu primer Campionat d’Europa Es proclamà campió d’Europa júnior en l’especialitat de terra 1998 D’altra banda, guanyà el Campionat d’Espanya júnior en les especialitats de terra, salt, paralleles i barra fixa 1996 i…
,
Quim Monzó

Quim Monzó
© Òmnium Cultural
Literatura catalana
Nom amb què és conegut el narrador Joaquim Monzó i Gómez.
Treballà com a grafista, realitzador cinematogràfic i corresponsal en alguns conflictes bèllics Vietnam, Cambodja El 1976 publicà la seva primera novella, L’udol del griso al caire de les clavegueres , que rebé el premi Prudenci Bertrana, i l’any següent, Self Service , en collaboració amb Biel Mesquida, obres considerades representatives de l’anomenada generació dels setanta i influïdes per la contracultura En els relats d’ Uf, va dir ell 1978 mostrà les característiques bàsiques que definirien la seva obra posterior concisió i exactitud en l’expressió, distanciament, humor negre, coherència…
,
baguet

Baguet
© Fototeca.cat
Alimentació
Pa d’origen francès, en forma de barra llarga i estreta, d’uns 60 a 70 cm de longitud.
coeficient de Poisson
Física
En una barra de secció uniforme sotmesa a una tensió longitudinal, quocient entre la contracció transversal i l’allargament.
banda de tancament
Biologia
Formació de la membrana cel·lular, en una zona d’adherències amb la cèl·lula veïna, que té forma de barra.
Aquesta estructura ha estat observada amb el microscopi electrònic
càrrega crítica d’Euler
Construcció i obres públiques
Càrrega teòrica que provoca la inestabilitat lateral per vinclament d’una barra sotmesa a una càrrega axial de compressió.
contraperna
Transports
Barra horitzontal de les baranes dels carros on van emmetxats els extrems inferiors de les estaques i dels contratirants.
Victòria!
Cinematografia
Pel·lícula del 1981-1983; ficció de 435 min., dirigida per Antoni Ribas i Piera.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tabaré Jaume Behar, Barcelona, Ferran Repiso Barcelona ARGUMENT I GUIÓ MSanz, ARibas FOTOGRAFIA Andreu Berenguer Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jordi Berenguer MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Helmut Berger tinent Rodríguez Haro, Xabier Elgorriaga Jaume Canals, Norma Duval Maria Aliaga, Craig Hill tinent coronel Burguete, Pau Garsaball comissari Manuel Bravo Portillo, Carme Elías Palmira, Eva Cobo Juanita, Artur Costa inspector Apolinar Sánchez, Alfred Lucchetti Llorenç Vinyes, Marta Sadurní Cristina, Teresa…
g
Fonètica i fonologia
Grafema que representa generalment una realització del fonema /g/ a través dels seus al·lòfons principals [g] i [ɣ].
El primer, oclusiu, apareix en posició inicial absoluta gos gós, explosiva després d’oclusiva o nasal capguardar kápɣwərdá, llangardaix ləŋgərðás o implosiva davant consonant sonora suggerir sugzərí el segon, fricatiu, apareix en la resta de posicions, sobretot intervocàliques pregar prəɣá, migrat miɣrát, algú əlɣú, esgrunar əzɣruná Formant part de certs grups es gemina, no pas en tot el domini, com ara -l explosiva regle rəgglə , o s’assimila, davant nasal digne díŋnə, entre altres possibles modalitats En posició final, el grafema g alterna amb c llarg marc , tot i que la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina