Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
Pere Vidiella i Simó
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor i dibuixant.
Fill d’un advocat, estudià el batxillerat a Reus i començà la carrera de lleis a Barcelona, que abandonà tot seguit Estigué en contacte amb l’escultor Llimona i amb Gaudí, i viatjà a París a completar la seva formació Fou l’introductor a Reus de la boxa, la gimnàstica i un dels de l’excursionisme científic Conreà la caricatura, de la qual arribà a fer exposicions, juntament amb el seu germà Ramon Vidiella i Simó , signant respectivament Vidi & Verre Fou catedràtic de dibuix a l’institut de Reus Com a escultor és d’obra més aviat escassa La seva peça més popular és la font…
César Miguel de los Reyes
Esgrima
Mestre d’armes d’origen filipí.
Tirador durant les dècades de 1910 i 1920, disputà les proves d’espasa individual i per equips i de floret per equips en els Jocs Olímpics de París 1924 A la seva arribada a Barcelona, fou jugador de futbol del Galeno i boxejador amateur També fou un reconegut àrbitre, mànager i professor de boxa El 1946 la Delegación Nacional de Deportes el nomenà professor oficial del Centro Cultural de los Ejércitos y la Armada, tot i que feia anys des del 1940 que treballava de professor d’esgrima Entre els seus deixebles més destacats es troben Augusto Testor, Jaume Melà i José Patiño Fou…
Ricard Alís
Boxa
Boxador conegut com a Ricardet.
Debutà al juny del 1921 com a amateur en una vetllada celebrada a l’Iris Park de Barcelona Competí en la categoria del pes wèlter representant el Futbol Club Barcelona Es proclamà en tres ocasions campió d’Espanya de pes wèlter 1923, 1925, 1931 i fou subcampió d’Europa d’aquesta categoria 1924 Combaté en països com els Estats Units, Cuba, Jamaica i Algèria Disputà el seu últim combat a la plaça de braus de València el 1934 El seu germà Francesc Alís també es dedicà a la boxa Fou un dels boxadors que, juntament amb Paulino Uzcudun i Hilari Martínez, aparegué en el film Juguetes…
Albert Maluquer Maluquer
Periodisme
Esport general
Periodista i dirigent esportiu.
Formà part de la primera junta directiva de la Federació Catalana d’Atletisme 1915 i de la Federació Espanyola d’Hoquei Patins 1923 També ocupà càrrecs directius en clubs i federacions d’automobilisme, motociclisme, tennis i boxa Fou secretari general del Futbol Club Barcelona 1939-55, i publicà Ha nacido Barcelona Futbol Club 1944, Los primeros triunfos del Barcelona 1945 i, amb motiu de les noces d’or del club blaugrana, Historia del Club de Fútbol Barcelona 1949 També publicà, juntament amb José Luis Lasplazas, l’ Enciclopedia de los Deportes 1959 Creà la revista Atlètica 1916…
Francisco León Villampando
Boxa
Boxador.
Fill de púgil, començà a boxejar el 1971 Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes lleuger 1974 Després de 39 victòries i cap derrota com a aficionat, el 1975 passà a professionals Fou campió d’Espanya d’aquest mateix pes el 1979 L’1 de juny de 1980 es proclamà campió d’Europa dels pesos lleugers al camp de futbol de Terrassa, després de guanyar l’italià Giancarlo Usai El 1981 es passà al pes superwèlter, i aquella mateixa temporada es proclamà campió d’Espanya Es retirà el 1983, després de perdre el combat pel títol europeu de la categoria a Nàpols davant l’italià Patrizio Oliva Al…
Velòdrom de Reus

Cursa ciclista al velòdrom de Reus
Fototeca.cat
Ciclisme
Velòdrom de la ciutat de Reus.
També conegut com Velòdrom Ciclos Catalunya, fou construït el 1943 i inaugurat l’any següent Malgrat que tancà les portes el 1949, fou molt popular durant els anys que estigué en funcionament Acollí el Campionat d’Espanya de velocitat en pista 1946, i s’hi organitzaren tot tipus de curses ciclistes de relleus a l’americana, de fons de 24 hores i curses darrere moto Hi corregueren ciclistes com Miquel Poblet i els germans Timoner També acollí vetllades de boxa i lluita, i curses de braus Cal dir que Reus disposà d’un total de nou velòdroms, entre els quals també destacà el del…
Gimnàs Tolosa
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fou fundat per Eduard Tolosa durant la dècada de 1880 amb el nom de Gimnasio Médico De tradició higienista, fou molt freqüentat per la burgesia catalana al final del segle XIX També s’hi practicava esgrima, atletisme, boxa i lluita grecoromana L’any 1898, sota el guiatge del professor de cultura física Jaume Vila Capdevila, organitzà la primera cursa oficial de Barcelona, que transcorregué entre Barcelona i Sarrià El 1899 creà l’equip de futbol Sociedad Deportiva Tolosa, que s’entrenava al camp del Velòdrom de la Bonanova El mateix any Jaume Vila constituí el Català…
Gimnàs Bricall
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fundat l’any 1883 per Fidel Bricall Segura , fou constituït com a centre higiènic, ortopèdic i recreatiu S’hi podien practicar esports com la gimnàstica, l’atletisme, la boxa, la lluita o l’esgrima També tenia una secció excursionista Participava en els diversos festivals gimnàstics i atlètics A l’inici del segle XX en prengué la direcció Fidel Bricall Estrany , fill del fundador Amb seu al carrer de la Canuda de Barcelona, a les seves installacions es gestà la secció de basquetbol del RCD Espanyol 1923, creada per exalumnes del Collegi Escolapis de Sant Antoni i Sarrià També fou…
Jaume Jorba Caselles

Jaume Jorba Caselles (a la dreta)
Museu Colet
Esport general
Dirigent esportiu.
Gestionà esdeveniments ciclistes durant els anys cinquanta i seixanta dins de la Unió Ciclista Igualadina, club que presidí a partir del 1969 Alternà aquesta activitat amb la de delegat de la Federació Catalana de Futbol El 1964 endegà el Gran Premi Ciutat d’Igualada i treballà en la creació i continuïtat d’altres proves ciclistes com el Trofeu Baix Penedès i el Trofeu Ramon Riba 1973, el Trofeu Ricard Grau i Escoda 1980, el Gran Premi Generalitat i el Trofeu Vila de Piera 1981 i el Gran Premi Diputació de Barcelona 1983 Organitzà les arribades d’algunes etapes de la Vuelta a Espanya, la…
arts marcials

Judo
Secretaria General de l'Esport
Altres esports de combat
Conjunt de mètodes de combat relacionats amb la defensa personal, però que també presenten un vessant competitiu.
Existeixen moltes modalitats d’arts marcials, però totes comparteixen com a objectiu la protecció de la integritat física personal En alguns casos, com el taitxitxuan, també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi Les arts marcials es poden classificar en funció de si emfasitzen l’atac per derrotar el contrincant o aborden l’oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d’aquest per a sotmetre’l I també segons les tècniques aplicades en el combat, és a dir, si utilitzen agafades, cops de puny o puntades de peu, i també si usen armes o no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina