Resultats de la cerca
Es mostren 2122 resultats
Jules Gilliéron
Lingüística i sociolingüística
Lingüista suís.
Catedràtic de dialectologia a l’École des Hautes Études de París 1883-1926, fundà amb J-PRousselot la Revue des patois gallo-romans 1887-92 i dugué a terme l' Atlas linguistique de la France , amb EEdmont Segons ell, els factors que regulen la dinàmica de la llengua són l' homonímia i l' etimologia popular Fou l’iniciador de la geografia lingüística
Miquel Garcia
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta en català.
Fou catedràtic de poesia a la Universitat de València 1515 Compongué uns goigs a la Mare de Déu, anteriors al 1490 i desapareguts, i el 1511 participà en un certamen poètic celebrat a València amb un poema de versos decasíllabs “Fort i guarnit, castell inexpugnable” recollit al llibre Obres fetes en llaor de la seràfica santa Caterina de Siena València 1511
,
Miquel Fullana
Història del dret
Jurista.
Doctor en drets, fou catedràtic de les Institucions i de prima a la Universitat de Mallorca i oïdor de l’audiència de Mallorca Actiu partidari de Carles d’Àustria, després de la guerra de Successió s’hagué de retirar de la vida pública i es féu eclesiàstic, i fou rector de Puigpunyent i de Llucmajor Escriví diversos treballs i allegacions jurídiques
Francesc de Fossà
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador.
Fou catedràtic de dret i rector de la Universitat de Perpinyà 1759 Publicà Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et de Roussillon 1770 i Mémoire pour l’ordre des avocats de Perpignan 1777, i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Fèlix Cardellach i Alivés
Arquitectura
Enginyer industrial i arquitecte.
Professor fundador de l’Escola dels Bells Oficis de la Mancomunitat 1915 Catedràtic a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, on creà la càtedra d’arquitectura industrial S'especialitzà en la construcció d’ascensors És autor de Filosofía de las estructuras 1911, Las formas artísticas en la arquitectura técnica 1912, Leyes iconográficas de la línea y de la luz 1913
Rafael Candel i Vila
Geologia
Geoquímic.
Fou professor a l’Institut Escola i a l’Institut Ausiàs Marc, de Barcelona, vocal de la Junta de Ciències Naturals i secretari de la Institució Catalana d’Història Natural, de Barcelona Exiliat el 1939, fou després del seu retorn catedràtic de cristallografia i mineralogia a les universitats de Salamanca i La Laguna, i de geoquímica a la de Barcelona
Arturo Caballero Segarés
Botànica
Botànic.
Catedràtic de fitografia i geografia botànica a la Universitat de Barcelona 1913-22, formà part de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, en què actuà de secretari 1914-17, i fou primer director dels Serveis Botànics 1916-17 Traslladat després a Madrid, on ocupà la mateixa càtedra que a Barcelona 1922, el 1939 fou nomenat director del Jardín Botánico de Madrid
William Blackstone
Història del dret
Jurista anglès.
Catedràtic de dret anglès a Oxford 1758, el 1761 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns i reelegit el 1768 Patrocinà la reforma del dret penal anglès En la seva obra fonamental, Commentaries , glorificà la constitució anglesa i la seva divisió de poders Assimilà a fórmules jurídiques les idees de Locke, i tingué una gran influència en les colònies angleses
Vicent Beltran i Grimal
Escultura
Escultor.
Estudià a València i a Roma A València fou catedràtic de dibuix del natural en moviment i membre de l’Acadèmia de Sant Carles i sobresortí en l’ensenyament Entre les seves obres, d’un gust classicista, destaquen els nus del fris del monument al mestre Serrano i el relleu del gran saló de l’Ateneu Mercantil, ambdues a València
Pedro Ciruelo
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof, teòleg i matemàtic aragonès.
Estudià a Salamanca i a París, on es doctorà en teologia Fou preceptor de Felip II de Castella i catedràtic de teologia a la Universitat d’Alcalá Seguidor del corrent aristotèlic, s’oposà a la metodologia lullista i al nominalisme In posteriora analitica commentarius , Alcalá 1528 Publicà prop de vint-i-cinc obres entre traduccions i opuscles, preferentment sobre física i lògica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina