Resultats de la cerca

El més important d’aquests isòmers és la γ-pirona, sòlid cristallí, altament higroscòpic, que es fon a 32,5°C i bull a 217°C És soluble en l’aigua, alcohol, èter i benzè La γ-pirona presenta caràcter lleugerament bàsic, formant sals d’oxoni amb facilitat, mentre que no presenta la reaccionabilitat clàssica del carbonil cetònic L’estructura de la pirona es troba en una gran varietat de productes naturals cumarina, xantona, α-flavona

Membre de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, fou professional entre el 1942 i el 1952 Fou segon al circuit de Ribera de Jalon 1942, segon 1943 i tercer 1944 a la Volta a Catalunya, guanyador d’una etapa del Gran Premi de Bilbao i del Gran Premi Cifesa 1944, guanyador de la Clàssica dels Ports de Guadarrama 1945, tercer al Gran Premi de Pascuas 1949 i primer al Gran Premi d’Andalusia 1952

La tradició remet el seu origen a la Grècia clàssica, d’on sembla que fou portada pels mariners fenicis a les costes de Marsella, i des d’aquí s’estengué a les regions meridionals franceses i també al País Basc i Catalunya Ha estat utilitzada evocativament per V D’Indy Suite , opus 91, D Milhaud Suite provençale , opus 152a, i Suite française , opus 248, G Bizet L’Arlésienne i C Gounod Mireille

L’absentisme rural aparegué a Europa a mitjan segle XVII El problema fou analitzat ja a la França prerevolucionària i a la Irlanda del començament del segle XIX, i estudiat pels economistes de l’escola clàssica JR Mc Culloch, NWSenior i M Mongfield, però qui l’estudià sistemàticament fou Thorstein Veblen Absentee Ownership ,1924 L’absentisme rural, comú a nombrosos estats europeus, és un dels problemes que les reformes agràries pretenen de resoldre

A la Grècia dels ss VIII-VII aC era aquell qui conduïa un carro de guerra A partir del s VII aC, l’auriga esdevingué el conductor d’un carro en els jocs esportius grecs A l’antiguitat romana, l’auriga era el conductor de carros en els jocs circences Són sovint representats en l’escultura clàssica és molt coneguda l’estàtua dita l' Auriga de Delfos , de l’època arcaica grega

Treballà 1907-12 al taller de Rodin En les seves obres retrats, busts, estàtues i monuments, d’un dramatisme contingut i plenes d’equilibri, cercava la veritat humana seguint la tradició clàssica de l’escultura humanística, idealitzada, però, amb un estil personal Noia de les Landes , 1904-09 Paulette , 1907 Senyora del nas punxegut , 1913 Mme A Derain , 1922 Eva , 1925 Maria Lani , 1929 El Realitzador , 1929 Princesa Murat , 1934 La Grega , 1944 Apollo 1946

Considerat el precursor de l’escola històrica Destacà la configuració de la nació i la coherència amb la seva història com a base de l’organització de l’economia, des d’un punt de vista conservador Contrari a l’escola clàssica, negà l’existència de lleis econòmiques generals Obres principals Die Elemente der Staatskunst ‘Els elements de la política’, 1809 i Versuch einer neuen Theorie des Geldes ‘Assaig sobre una nova teoria del diner’, 1816

Metge i deixeble de Kamo Mabuchi La seva obra mestra, Kojiki-den ‘Comentaris dels Kojiki’, 1764-76, és un estudi crític de les obres clàssiques japoneses, tot exaltant els costums i les tradicions religiosos del Japó Defensà el sintoisme, atacà les formes d’influència xinesa i restaurà el prestigi de la literatura clàssica japonesa D’un gran talent poètic, expressat sempre en el tanka clàssic, contribuí també a preparar el moviment nacional del 1867

Fou diplomàtic i exercí importants càrrecs oficials Després d’un primer període romàntic, es decantà cap a una poesia clàssica, amb influències de Carducci Cal esmentar-ne Imnuri păgîne ‘Himnes pagans’, 1897 La seva narrativa ofereix una temàtica que recull tant el món camperol del seu país com els ambients burgesos de les ciutats Cal destacar la trilogia Viaţa la tară ‘La vida al poble’, 1894, Tănase Scatiu 1896 i În războiu ‘En guerra’, 1898

Professor de gramàtica a la Universitat Americana del Líban Profundament interessat pel desenvolupament de l’àrab modern, la formació de neologismes i la simplificació de la sintaxi clàssica, és autor de diversos tractats, publicats després pel seu fill Ibrāhīm 1847-1906, també filòleg Luġal al-ǧarā'id ‘La llengua dels diaris’, 1901 Escriví també Maǧma’ al-baḥrayn ‘Confluència de les dues mars’, una collecció de seixanta maqāmat a imitació de les d’al-Ḥarīrī