Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
llengües kartvelianes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües caucàsiques del sud.
Comprèn el georgià, que n'és la llengua principal, el mingrelià i el svanetià, cadascuna d’aquestes llengües amb dialectes propis
esquimoaleuta
limacòdids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada perquè les erugues tenen aspecte de llimac.
Són macrolepidòpters petits d’activitat nocturna Comprèn unes 1500 espècies, tres de les quals són europees, presents també als Països Catalans
portulacàcies
Botànica
Família de centrospermes composta per plantes herbàcies o subarbustives, de fulles esparses o enfrontades, carnoses i estipulades, de flors hermafrodites, en general regulars i hipògines, agrupades en cimes racemiformes, i de fruits dehiscents, normalment capsulars.
Comprèn unes 500 espècies, d’arreu del món però especialment d’Amèrica, la més comuna de les quals és la verdolaga
pícids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels piciformes, de 8 a 56 cm, que presenten el bec fort, subcònic, recte o lleugerament corb, la llengua molt llarga i capaç d’ésser projectada enfora gràcies a una important modificació del hioide, que la manté, i tenen dotze rectrius.
Comprèn 210 espècies, repartides entre diversos gèneres, els més importants dels quals són Picus, Dendrocopos, Campiphilus i Jynx Tots són insectívors
rafflesiàcies
Botànica
Família de ranals integrada per plantes paràsites, sense clorofil·la i amb l’aparell vegetatiu reduït, de flors actinomorfes, solitàries o en raïm, generalment unisexuals, de periant monoclamidi i d’ovari ínfer, i de fruits bacciformes o capsulars, amb llavors petites i abundants.
Comprèn unes 55 espècies, la majoria tropicals, de les quals el frare d'estepa Cytinus hypocistis és freqüent als Països Catalans
proteals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que inclou plantes llenyoses, de fulles generalment alternes, coriàcies, simples o compostes; de flors de colors vius, actinomorfes o zigomorfes, tetràmeres, de periant simple i d’ovari súper, disposades sovint en inflorescències en forma de capítol o de pinya, i de fruits en fol·licle capsuliforme, en drupa o en aqueni.
La pollinització és duta a terme per insectes, ocells i fins i tot marsupials Comprèn únicament la família de les proteàcies
caloplacals
Micologia
Ordre de discolíquens caracteritzats per les espores, gairebé sempre polariloculars, i els conidiòfors, endobasidiats.
Comprèn dues sèries de famílies, una amb espores hialines caloplacàcies i telosquistàcies i l’altra amb espores fuliginoses buelliàcies i fisciàcies
Rotliegendes
Geologia
Terme usat, sobretot a l’Europa Central, per a significar la part inferior i mitjana del Permià.
Comprèn els estatges autunià i saxonià dels autors francesos i els estatges asselià, sakmarià, artinskià i kungurià de la plataforma russa
salish
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies parlades pels autòctons des les Muntanyes de la Costa fins a la Colúmbia Britànica, als estats de Washington, Idaho i NW de Montana.
Comprèn el coeur-d’alène, kalispel, bela-coola, tillamook , etc Parlades el 1780 per uns 50 000 individus, actualment són en regressió