Resultats de la cerca
Es mostren 7162 resultats
Catí

Exterior de l’església parroquial de Santa Maria (Catí)
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, al límit amb els Ports i amb el Baix Maestrat, al centre de la zona muntanyosa que uneix els ports de Morella amb les serres del Maestrat (serra de Vallivana, tossals de la Nevera i de la Barbuda).
Comprèn, al nord, un sector de capçalera del riu de Cervera, travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l’indret de la venta de l’Aire i de l’hostal del Mestre Al centre, la capçalera del barranc de la vall Torta o rambla de la Morellana Al sud, el vessant esquerre de la rambla de la Belluga, límit amb el terme d’Ares del Maestrat La major part del territori unes 8000 ha és coberta d’alzinars, brolles i matolls L’agricultura és pràcticament tota de secà 1800 ha blat de moro, patates, cigrons, vinya Hi ha ramaderia uns 5000 caps de bestiar de llana i cabrum, que ha estat l’activitat…
Sant Pere de les Ventoses (Preixens)
Art romànic
Situació Absis dels segles XII-XIII, l’únic element romànic de l’actual església parroquial de les Ventoses ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és dins el nucli urbà del poble de les Ventoses, situat sobre la carretera de Balaguer a Agramunt JAA Mapa 33-14360 Situació 31TCG350293 Història L’església parroquial de les Ventoses s’esmenta documentalment l’any 1179, en una butlla de confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a l’abadia de sant Pere d’Ager segons aquesta butlla, entre moltes altres propietats, el papa li ratificà la possessió de l’ecclesiam de Ventoses ,…
Marededeu de Caldes (la Vall de Boí)
Art romànic
Fragment de taula que es conserva al Museu Diocesà de Barcelona i que hom creu procedent de Boí Mithra-lndex Segons fa constar C Rocafort s d, pàg 777, a la “parròquia de Santa Maria de Boí” es tributava culte a la imatge de la Mare de Déu de Caldes Aquesta imatge, segons el mateix autor, havia estat venerada abans a la capella de Caldes de Boí Desconeixem si actualment es conserva i on, per la qual cosa l’anàlisi que presentem ha estat feta a partir d’una fotografia de l’any 1922 que es conserva a l’Arxiu Mas clixé núm C-38 969 i que reproduïm Els trets de conjunt de la imatge corresponen a…
Penafel

Capella de Penafel (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Santuari
Casa i santuari del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’E del poble, a la dreta del torrent de Mata-rectors.
És una petita església romànica on és venerada la imatge gòtica i bruna de la Mare de Déu de Penafel Fins al començament del s XX conservà dos retaules gòtics, del s XV
Nānded
Ciutat
Ciutat de l’estat de Mahārāshṭra, Índia, situada a les ribes del Godāvari.
Bàsicament centre comercial, té també indústria de filatura de cotó, teixits i confecció Centre d’estudis del sàncrit, té instituts superiors afiliats a la Universitat de Marāthwādā conserva el famós temple de Sikh
Montelaimar
Ciutat
Ciutat del Delfinat, Occitània, al departament de Drôme, França, situada a la confluència del Roubion amb el Roine.
Produeix sobretot torrons Central hidroelèctrica, sobre un canal de derivació del Roine 29 982 h 1990 Conserva un castell dels Adhemar, en part del s XII Fou molt disputada entre hugonots i catòlics
Vénissieux
Ciutat
Ciutat del departament del Roine, França.
Situada a la riba esquerra del Roine, al S de Lió, té indústries metallúrgiques, tèxtils, químiques i elèctriques, i conserva en part l’antiga producció artesana d’objectes de pell i de vidre
la Coma
Poble
Poble (comardins; 1.006 m alt.) del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), del qual és el centre administratiu, vora les fonts del Cardener, a l’esquerra del riu.
L’església parroquial Sant Quirze conserva ferros forjats d’una església anterior Antiga pertinença de Sant Serni de Tavèrnoles, formà part de la batllia de Sant Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona
Pau Marquès
Música
Músic.
Fou mestre de capella de la catedral d’Urgell 1655-76 Hom en conserva una missa a deu veus, una altra a set veus, un motet, un villancico i d’altres obres manuscrites
especier | especiera
Oficis manuals
Comerciant d’espècies a la menuda.
Aquesta denominació tendí, al s XVI, a ésser substituïda per la d'adroguer Es conserva en alguns indrets, com a Perpinyà on des del 1360 constituïa una unió d’oficis i a Girona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina