Sant Pere de les Ventoses (Preixens)

Situació

Absis dels segles XII-XIII, l’únic element romànic de l’actual església parroquial de les Ventoses.

ECSA - J.A. Adell

L’església parroquial de Sant Pere és dins el nucli urbà del poble de les Ventoses, situat sobre la carretera de Balaguer a Agramunt. (JAA)

Mapa: 33-14(360). Situació: 31TCG350293.

Història

L’església parroquial de les Ventoses s’esmenta documentalment l’any 1179, en una butlla de confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a l’abadia de sant Pere. d’Ager: segons aquesta butlla, entre moltes altres propietats, el papa li ratificà la possessió de l’ecclesiam de Ventoses, amb totes les seves pertinences. Així, doncs, per aquesta referència hom té constància que l’església de Sant Pere de les Ventoses era propietat de la canònica d’Àger, sense que fins ara es pugui determinar amb seguretat el moment en el qual entrà a formar part de les seves vastes possessions.

Confirma encara la dependència d’Àger el fet que aquesta església consti relacionada en un llibre de sinodals, del 1648, on hi ha la llista de parròquies que configuraven l’arxiprestat de Sant Pere d’Àger. Posteriorment, en 1783-84, es menciona en un llibre de visites del mateix arxiprestat, del qual depengué fins al segle XIX. (MLlR)

Església

L’església de Sant Pere és un edifici d’una sola nau, que de les primitives estructures alt-medievals conserva només, aparentment, l’absis semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral; així mateix, també conserva la part de llevant dels murs perimetrals, en els quals destaca l’angle sud-est resolt amb un contrafort, a l’estil d’edificis com Santa Maria del castell de Cubells.

Al centre de l’absis es conserva una finestra de doble esqueixada; les façanes són totalment llises, llevat de l’absis i la part alta del mur nord, on hi ha un rengle de forats rectangulars (dos rengles superposats alternament a la meitat sud de l’absis) que articulen i donen una certa plasticitat al parament, format per carreus ben tallats i polits, disposats en filades uniformes i regulars, que palesen les formes constructives dels segles XII i XIII. (JAA)

Bibliografia

  • Sanahuja, 1961, pàgs. 169-171
  • Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 514-516