Resultats de la cerca

Entre el 1830 i el 1848 collaborà en l’almanac Kranjska Cbelica ‘L’Abella de Carniola’ Molt influït per Byron i els romàntics alemanys, és autor de nombrosos sonets en què canta un amor sense esperança, reunits en la seva obra mestra Corona de sonets 1832, on conflueixen i s’amalgamen el motiu amorós i el patriòtic És també autor del poema èpic Krst pri Savici ‘Baptisme a la Savica’, 1836, que té per motiu els darrers combats dels eslovens pagans contra els cristians Defensor de la causa nacional d’Eslovènia, contribuí a la creació de la moderna llengua literària eslovena

Sacerdot, estudià música a Milà i a Ratisbona Es destacà al Congresso di Musica Religiosa de Milà 1897 i contribuí poderosament a la reforma de la música eclesiàstica decretada pel papa Pius X 1903 Els seus oratoris feren sensació a tot Europa, com la Passione de Marc 1897, La risurrezione di Cristo 1898, Mosè 1901, Il giudizio finale 1904, etc Deixà també unes vint-i-cinc misses, algunes de les quals esdevingueren habituals a tot el món catòlic Dirigí la Capella Sixtina 1915-17, però una malaltia mental intermitent perjudicà la seva activitat del 1917 endavant

Establert a Barcelona el 1617 Fou magistrat de la reial audiència de Catalunya Després dels fets del 1640, fou addicte a la generalitat, però arran de la immediata ocupació francesa, es feu fidel a Lluís XIII, i contribuí a la destitució del lloctinent La Mothe Publicà Defensa de la auctoridad real de las personas eclesiásticas de Cataluña 1646, en favor del reialisme Decretà la detenció del president de la generalitat, acusant-lo de desobediència al lloctinent francès El 1652 es traslladà al Rosselló, on treballà per fomentar-ne l’annexió a França És pare del polític i escriptor…

Fins l’any 1962, que passà a París, dirigí el Servei de Prehistòria d’Algèria, des d’on dugué a terme nombroses excavacions i publicacions, entre les quals destaca el llibre de conjunt Préhistoire de l’Afrique du Nord 1956 Treballà a l’Institut de Paléontologie Humaine i a l’École Pratique des Hautes Études, de París Fou un decidit contrari de les hipòtesis de les relacions directes entre el nord d’Àfrica i la península Ibèrica, considerades inqüestionables fins els anys seixanta, i contribuí així, indirectament, a la nova visió de la prehistòria dels Països Catalans

Contribuí amb els seus articles periodístics a la victòria del Romanticisme sobre el pseudoclassicisme Després de la insurrecció del 1830 es dedicà a la lluita per l’alliberament nacional del seu país, i hagué d’exiliar-se a França, on esdevingué cap dels activistes polonesos exiliats Una obra lloable per la seva objectivitat és L’insurrection de la nation polonaise en 1830-31 1834, inacabada Cal esmentar també O duchu i źródłach poezji w Polszce ‘El geni i les fonts de la poesia polonesa’, 1825 i O literaturze polskiej w XIX ‘Literatura polonesa del segle XIX’, 1830

Nascut a Xile —on el moviment celebrà un congrés nacional el 1972—, s’estengué després a l’Argentina, el Perú, Mèxic i l’Amèrica Central, on contribuí a l’aparició de la teologia de l’alliberament, i finalment arribà a Europa Als Països Catalans n'hi ha diversos grups, minoritaris però actius Tot i que les relacions amb la jerarquia han estat sovint incòmodes, els membres del moviment no volen separar-se de l’Església, però de fet se'n senten marginats, particularment arran del rumb pres pel Vaticà sota el pontificat de Joan Pau II

S'havia casat el 1788 amb el marquès de Fontenay, del qual es divorcià el 1793 El mateix any fou empresonada a Bordeus pels republicans, però aconseguí d’ésser alliberada gràcies a la seva relació amb Jean L Tallien fou arrestada novament a París el 1794 pel Comitè de Salvació Pública, cosa que contribuí a l’activa intervenció de Talien en la caiguda de Robespierre Casada amb aquell 1794, tingué una gran influència en la societat parisenca dels anys post-revolucionaris fou coneguda per Notre-Dame de Thermidor Divorciada el 1802, es casà el 1805 amb François Riquet de Caraman,…

D’entre els seus membres destaquen Claude II Audran Lió 1639 — París 1684, pintor, collaborador de Charles Lebrun en l’ornamentació del Louvre i de Versailles Gerard II Audran Lió 1640 — París 1703, gravador, el més famós de la família, que fou el millor intèrpret de l’obra de Lebrum Claude III Audran Lió 1658 — París 1734, pintor d’arabescs, el qual contribuí en bona mesura a la creació de l’estil ornamental del s XVIII i treballà en la decoració de les residències reials Benoit II Audran París 1698 — 1772, gravador, un dels millors intèrprets de les obres de Watteau

Durant el període republicà fou secretari de la Unión Militar Española UME, organització que contribuí a preparar l’alçament militar de juliol del 1936 El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona, en substitució d’Antonio de Correa Véglison Durant el seu mandat tingueren lloc abril del 1947 les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona…

Estudià enginyeria a Munic, i després d’una etapa de disseny de velers i planadors es dedicà a la fabricació d’avions civils a la seva fàbrica de Bamberg A partir del 1927 ocupà el càrrec d’enginyer principal a la Bayerische Flugzeugwerke AG, que durant la Segona Guerra Mundial es convertí en Messerschmitt AG i que contribuí a la creació dels avions de caça alemanys més utilitzats aviació Després de la guerra, s’establí a l’Estat espanyol i treballà en collaboració amb l’empresa CASA Posteriorment tornà a Alemanya, on el 1969 constituí la Messerschmitt-Blohm GmbH