Resultats de la cerca

Originàriament en nombre de tres i posteriorment en nombre de nou dividides en tres grups de tres, les odes són cantades a l’ofici matinal orthros Nascudes per acompanyar els càntics bíblics d’on ve el nom, acabaren per substituir-los La darrera oda corresponent al cant del magníficat és dedicada a la Mare de Déu i revesteix una solemnitat més gran El conjunt de les nou odes forma un cànon

Les lactones són àmpliament distribuïdes en la natura, especialment entre els vegetals Són anomenades a partir de l’àcid del qual deriven, amb la lletra grega corresponent a la posició del grup hidroxil respecte al grup carboxil Les lactones més freqüents són les de cinc i sis membres Els γ- o δ-hidroxiàcids, que existeixen rarament com a tals, perden aigua espontàniament i formen les corresponents γ- o δ-lactones

S’hi debat el present i el futur del cicloturisme i el senderisme L’organització i promoció d’aquesta trobada és a càrrec de la diputació corresponent i d’entitats ciclistes com la Federació Catalana de Ciclisme Les dues primeres edicions se celebraren entre Begur i Palafrugell els anys 2009 i 2010 i inclogueren la Volta cicloesportiva a les Gavarres La tercera edició tingué lloc a Pineda de Mar

  Gràfic en espiral El valor, en cada mes, de la magnitud representada és proporcional a la distància al centre del corresponent punt de referència © fototecacat Gràfic lineal Aquest tipus de representació permet de comparar diverses sèries de dades © fototecacat Gràfic sectorial L’àrea de cada sector és proporcional al valor de la dada representada © fototecacat Gràfic simbòlic les dades a representar són proporcionals al nombre de figuires de cada línia © fototecacat

L’amplitud del bioma és suficient per a incloure no solament el poblament vegetal, sinó també les activitats dels animals, fins i tot els més grossos i influents Els biomes ocupen àrees extenses, entorn dels centenars de quilòmetres quadrats, i s’estenen, de manera zonal, entre límits bastant amplis de latitud, corresponent al domini dels grans tipus de clima la tundra, la praderia, els boscs de planocaducifolis, els deserts, etc

Fou professor a l’Institut Francès de Barcelona, i succeí Élie Lambert en la seva càtedra de la Sorbona Especialista en l’estudi de l’escultura i l’arquitectura romàniques, intuí la importància de Catalunya en aquest camp i detectà una influència omeia Premiers essais de sculpture monumentale en Catalogne aux X e et XI e siècles, París 1938 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1948

Professor a Dijon, a l’École des Langues Orientales, de París, i a la Sorbona Fundà i dirigí l’Institut d’Estudis Provençals i fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Organitzà, des del 1955, els congressos triennals d’estudis occitans Edità Biographies des troubadours 1950, en collaboració amb AHSchutz, i preparà l’edició crítica, apareguda pòstumament, de Lis isclo d’or de Frederic Mistral 1970

Estudià les inscripcions romanes tarragonines i publicà el manual Epigrafía latina 1946 i El pintor Ramón de Mur 1936, Los tapices de la catedral primada de Tarragona 1946, el capítol corresponent a l’art paleocristià de l’obra Ars Hispaniae 1947 i Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona 1952 Fou president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense 1946 - 60 i director del “Butlletí Arqueològic” 1943 - 89

Dirigí l’Institut de Géologie Appliquée de Nancy 1923-38 i, des del 1937, fou professor de geologia mediterrània al Collège de France A més de la tesi doctoral, Étude géologique de la Sierra de Majorque 1922, dedicà un gran nombre de treballs a estudiar la formació de les cadenes de muntanyes de la zona mediterrània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1946